Els concerts de sarsuela desperten molta expectació i no és d’ara. Fins i tot resulta estrany que no hi hagi més oferta. Una bona prova és aquesta marató que ha recorregut Maó, Ciutat i Manacor en tres dies seguits i amb gran èxit de públic, ple a vessar en els dos primers. Un gènere lleuger, sens dubte, però que, com va explicar Pablo Mielgo, micròfon en mà, la sarsuela explica històries de cada dia, mentre que l’òpera resulta molt més estufada, molta èpica i de poca quotidianitat. Era una manera de defensar un gènere que potser massa cops sembla 'amadrilenyat' i una mica llunyà més enllà del 'Foro', però val a dir que la selecció que ha ofert la Simfònica en aquesta ruta no ho és ni poc ni gens. De fet, el repertori de Mielgo ha estat tan perfectament escollit que no resulta exagerat dir que ens oferí un assortiment amarat dins un broll d’excel·lència. Una circumstància que va donar cos al concert, però sobretot que aconseguí que el públic gaudís de valent i en tot moment. No va ser tan sols el públic: l’escenari era una festa; l’orquestra, exultant; Mielgo, un mestre de cerimònies fantàstic, i el pati de butaques, com no podia ser d’altra manera, encomanat de tanta bullícia.