<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - bondat]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/bondat/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - bondat]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Virtut i pecat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/virtut-pecat-joan-cabot_129_5181079.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Explicava el crític cultural Greil Marcus que, a diferència de tots aquells que cantaven música gòspel a les esglésies, els <em>bluesmen</em> tenien un contacte quotidià i directe amb tot allò de què parlaven a les seves cançons: les temptacions i el pecat. Mentre els primers elevaven les seves veus per ser escoltats per un Déu absent i llunyà, tot pregant que un cop morts els rebés en un teòric paradís on tots els mals i injustícies del món quedarien enrere, els <em>bluesmen</em> convivien diàriament amb aquests mals, s’hi entregaven en cos i esperit. Ells sabien dels tractes amb el dimoni perquè posaven preu a la seva ànima cada nit i ja havien descartat qualsevol opció d’absolució. Només esperaven que, arribat el moment, Déu no fos especialment immisericordiós amb ells, tot i que el més probable era que anessin directes a l’Infern. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Cabot]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/virtut-pecat-joan-cabot_129_5181079.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Oct 2024 17:16:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La teva ferida és la meva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/teva-ferida-meva_129_4914031.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d9ea0d12-3e78-4d00-ae83-b88a74bd3f2b_16-9-aspect-ratio_default_0_x2960y644.jpg" /></p><p>No ens enganyem: ens agrada pensar que som persones comprensives, atentes i empàtiques, però a l’hora de la veritat admirem qui persegueix el seu objectiu sense escoltar, qui pren decisions dures sense tremolar, qui dona un cop de puny sobre la taula “quan fa falta”. Així, la força de les tradicions s’imposa als desitjos de millora i la distància entre ambdós es fa cada cop més profunda i irresoluble.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sara Berbel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/teva-ferida-meva_129_4914031.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jan 2024 16:13:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d9ea0d12-3e78-4d00-ae83-b88a74bd3f2b_16-9-aspect-ratio_default_0_x2960y644.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Il·lustració per representar l'empatia en les persones.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d9ea0d12-3e78-4d00-ae83-b88a74bd3f2b_16-9-aspect-ratio_default_0_x2960y644.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
