Aquest equip no es recordarà com el Barça de Caroline Graham Hansen. Tampoc com el de Patri Guijarro. Encara menys com el de Mariona Caldentey. Aquest Barça triomfant es recordarà com el d'Aitana Bonmatí i Alexia Putellas. Però sense Mariona Caldentey, Caroline Graham Hansen, Patri Guijarro i la resta de futbolistes secundàries de la columna vertebral blaugrana, l'engranatge que sotmet virulentament un rival rere un altre seria impossible que funcionés. El seu treball fi i acurat és l'oli que serveix perquè la màquina sempre sembli acabada d'estrenar.

Winston Churchill va dir que "l'èxit consisteix a anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme". En el cas del Barça, l'èxit consisteix a anar de triomf en triomf sense perdre l'entusiasme. Cada vegada que el conjunt blaugrana es troba davant el Reial Madrid, li explica un conte que no té cap gir de guió inesperat abans del contundent final: les últimes a somriure sempre són les catalanes. Passen els anys i els triomfs cauen un rere l'altre del costat del Barça. Com avui a Leganés, on ha sumat la tretzena victòria consecutiva davant el Madrid des que les blanques van aparèixer en el futbol femení. L'equip d'Aitana Bonmatí ha derrotat per 4-0 a les semifinals de la Supercopa d'Espanya a un rival que desespera de manera crònica.