El pi de Pollença ja és pujat, tot i una jornada marcada per l’aigua i per l’esqueixada del tronc durant el trasllat. Ho ha fet Joan Rebassa, de 17 anys, cap a les 21.50 h, en una plaça Vella plena i carregada d’emoció després d’un dia tan intens com inesperat. Amb el pi finalment conquerit, Pollença ha posat el punt final a les festes de Sant Antoni, en un any que quedarà gravat a la memòria col·lectiva.

La jornada d’aquest dimecres ha tornat a marcar un dels moments més simbòlics del calendari festiu de Pollença: la talada del pi. Un acte que, més enllà del gest de talar un arbre, és viscut pels pollencins com un ritual que anuncia l’inici de les festes de Sant Antoni, que culminaran el pròxim dia desset amb la pujada del pi a la plaça Vella.

“Quan gairebé era dalt de tot, us avantbraços començaven a dir basta. I avui dematí per u cul, les cames, tot, tot… [ho tenia tot esbraonat]. L’objectiu real era arribar a la segona corda, però vaig veure que podia i em vaig dir ‘s’està complint u somni!’”. Qui diu aquestes paraules és el jove Pau Cifre, qui l’endemà d’aconseguir enfilar-se al pi de Sant Antoni de Pollença, coronar-lo i amollar el paperí de dins la bossa penjada a l’entreforc de l’arbre, fa aquestes declaracions al periodista Pere Sánchez, del programa Els Dematins d’IB3 Televisió. Sense llevar mèrit al sobreesforç físic del jove de 16 anys, centrem-nos en el que diu Pau, per conèixer el tret més característic del parlar pollencí: a diferència del que succeeix a la resta de les Balears, a Pollença no utilitzen l’article salat. Perquè –ja us n’haureu temut– Pau és pollencí pels fets i també pel parlar.

El pi de Pollença no té terme mitjà. Si l'any passat eren passades les 00.30 h del vespre quan Sergi Gómez el coronava després d'una nit marcada per un grapat de complicacions, fins i tot una calabruixada, enguany no eren ni les vuit i mitja quan un al·lot, Pau Cifre, de 16 anys, dels primers que s'hi enfilaven, arribava dalt de tot en només un quart d'hora. Ho feia lluint una camiseta del club de judo on practica aquest esport. Si l'edició de 2023 es va fer molt llarga, la sensació és que la d'aquest 2024 ha estat massa curta i tot.

Passaven uns minuts de les 11.30 h del dematí quan una gernació de centenars de persones sortia de la plaça de l'Almoina de Pollença, on s'acabava de donar el sus a la festa a cop de coets. Centenars de persones es dirigien cap a Ternelles, on fa just una setmana es va tallar el pi de 20 metres que es convertirà en protagonista d'un dels actes més multitudinaris del Sant Antoni de Mallorca, la pujada que nombrosos joves intenten i que només un aconsegueix, any rere any, sota l'atenta mirada del poble sencer. I si bé la majoria dels que es dirigien a Ternelles feia 5, 10 i 20 anys que hi anaven, n'hi havia més d'un que en prenia part per primera vegada, ja fos de manera oficial o simbòlica. I les primeres vegades sovint són importants i memorables, sigui quan sigui que tenen lloc.