En els darrers 25 anys, la sanitat pública de les Illes Balears ha viscut una transformació profunda marcada per la construcció de nous hospitals, el tancament del vell Son Dureta, la modernització tecnològica i l’impacte brutal de la pandèmia del covid-19. Des de finals dels anys noranta fins avui, el mapa sanitari balear s’ha redibuixat completament i ha configurat el sistema que coneixem ara.

Segons les dades de l’IB-Salut, 228.000 consultes hospitalàries no es varen realitzar el 2023 per la incompareixença del pacient. El mateix any, l’IB-Salut va registrar 243 queixes formals per part d’usuaris, segons consta a la memòria del Defensor del Pacient. Els motius de protesta més freqüents varen ser les llistes d’espera per anar a consulta (43), la demora per rebre una intervenció quirúrgica (43), per disconformitat amb el funcionament del servei (43), per malestar amb l’atenció sanitària (24) i per disconformitat amb la relació assistencial (17), entre d’altres. “Els centres de salut estan molt saturats, això fa que, de vegades, quan arribes a recepció i dius allò que et passa, et facin cara d’oi, com si et perdonassin la vida”, lamenta Margalida Sureda, que prefereix no dir a quin centre va. Una altra usuària, que va deixar la seva ressenya a xarxes, critica que a vegades quan va a consulta no troba el metge que té assignat, “sinó el substitut del substitut”.

"L'admissió és un tràmit pur, això no ens preocupa". Així s'ha expressat la consellera de Salut del Govern balear, Manuela García, en relació amb el moviment del Tribunal Constitucional que ha acceptat analitzar el recurs d'inconstitucionalitat contra la supressió del requisit de català a l'accés a la sanitat pública.