Abans de les torrades, de les llonganisses i els botifarrons s’ha de cantar. I s’ha de fer bé, de cor i amb veu poderosa. Només així es pot espantar momentàniament un dimoni que, tanmateix, acaba arribant. Això és el que ha passat aquest horabaixa fred a Manacor, on la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors ha tornat a quedar minúscula davant l'empenta juvenil i el fervor per cantar Els Goigs de Sant Antoni, la lloança on es versen les virtuts protectores del sant anacoreta per a major glòria del qual hauria de ser patró municipal. Un acte, el de les Completes, que és l'únic conjuntament amb el de la plaça de la Concòrdia, on els dimonis no tenen res a fer davant la flama de l'home de la barba i el porquet.

El darrer assaig dels Goigs a la plaça de la Concòrdia va encendre més coses a part dels tions del fogueró. L'entrada inesperada d’un control d’aforament per evitar estretors i la massificació de l’espai va provocar que moltes famílies quedassin sense poder accedir a l’espai acotat per la Policia Nacional i, per tant, sense poder torrar com ho feien cada any. Les conseqüències de la mesura, ben necessària vists els problemes de les darreres edicions, es van fer notar entre les persones que quedaren fora, algunes d’elles fins i tot residents. D’altres, que acabaven la feina a les 21 h, ja no van tenir temps d’entrar. “He fet feina fins ara… és la primera vegada que em quedaré sense torrar, no ho puc entendre”, deia una dona indignada davant la negativa de diversos agents, que a les 21.30 h ja no consentien més entrades. “Faran el mateix davant la Sala o allà hi haurà barra lliure?” criticava una parella de devora.

La celebració de l'assaig dels goigs i la tradicional ximbombada a la plaça de la Concòrdia ha tingut la participació de centenars de persones que han convertit la nit en glosada i torrada popular, malgrat les noves mesures de control d'aforament i que assistir a les proves no asseguri la plaça a les completes, com anys enrere.

Manacor ja ha encès els foguerons. Ho ha fet, torxa en mà i com no podia ser d’una altra manera, el Dimoni Gros del Patronat enmig d’una rotlada desitjant i cantaire que ja una hora abans anava guardant els llocs més privilegiats per veure-hi. Així, a les vuit en punt, les dues desenes de fogueres repartides pel poble han pogut cremar, en una postal a mig camí entre el somni de la nit i la realitat del que torna a començar.