La presència de pèl·lets a les platges preocupa cada cop més, però la solució no és gens fàcil. Aquestes petites boletes, compostes principalment de polipropilè i polietilè, es fabriquen en gran part al polígon petroquímic de Tarragona, però després es distribueixen a diferents empreses que utilitzen aquest tipus de plàstic per fabricar tota mena de productes. Després d'una recent investigació que va acabar el mes d'agost passat, el departament d'Acció Climàtica va concloure que "la responsabilitat en l'abocament és col·lectiva" i assenyalava una desena d'empreses, a les quals demanava aplicar mesures per evitar aquesta situació. Però la conselleria també admetia que l'origen de la contaminació era "difús", de manera que sembla una quimera confiar en el fet que l'abocament de pèl·lets es pugui resoldre a curt termini. En aquest context, la detecció i recollida d'aquests petits plàstics és cada cop més important i una seixantena d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han posat sobre la taula –o millor dit sobre la sorra– algunes possibles solucions que les empreses químiques s'han compromès a estudiar.

Encara que Ecoloxistas en Acción hagi convocat per a la jornada de reflexió una retirada de pèl·lets en una platja de Portonovo (Pontevedra), els missatges als xats de Telegram on la ciutadania s’autoorganitzava les últimes setmanes per recollir microplàstics han sigut testimonials. Un mes i mig després que esclatés la crisi a les costes gallegues, pràcticament no arriben pèl·lets, alguns estan enterrats sota la sorra i la gran majoria de tones que duia el vaixell Toconao estan perdudes al mar. “No és tan visible com el chapapote”, admet el politòleg Antón Losada per explicar que aquesta qüestió hagi passat pràcticament inadvertida durant la campanya electoral. Fa dues dècades la imatge era la d’un mar negre tacat de petroli, voluntaris vestits amb granotes blanques que s’enfosquien ràpidament i mobilitzacions ciutadanes multitudinàries.

Més de la meitat de les platges de les Balears, entre un 60% i un 70% segons les fonts, tenen concentracions significatives de pèl·lets o petits plàstics industrials, que en alguns casos poden arribar a ser de 2.000 bolletes per metre quadrat. Aquest és el resultat d’anys d’investigació de diverses entitats conservacionistes, liderades per l’ONG tarragonina Good Karma, que a més disposa a les Illes de col·laboracions regulars per part de Per la mar viva a Menorca i Save the Med a Mallorca. Segons les entitats que van documentant els impactes d’aquests materials plàstics al litoral, Eivissa i Formentera no s’han lliurat tampoc de la seva presència, però les organitzacions assenyalen que encara no s’ha fet prou feina per generar dades a les Pitiüses, tot i que ja n’han trobat a Formentera, segons assegura a l’ARA Balears el portaveu de Goog Karma, Jordi Oliva.

La crisi dels pèl·lets a Galícia fa més d'un mes i mig que es troba, en forma de baix continu, a l'actualitat informativa. Li passen pel davant els sempre dinàmics escàndols i estirabots de la classe política, així catalana com espanyola o mundial, però la crisi és allà, en forma d'insidioses boletes de plàstic que s'escampen pel litoral atlàntic de la península Ibèrica, en un nombre que va creixent a mesura que es desfan els sacs que les contenen. Òbviament es tracta d'una catàstrofe ecològica, però –tal vegada perquè no dona lloc a imatges espectaculars o dramàtiques, com la de les aus marines envescades en el petroli del Prestige– li dediquem, entre tots, una atenció constant però discreta. Com si els desastres mediambientals tinguessin categories de primera, de segona, etc.

La Fiscalia de Tarragona investiga els abocaments de pèl·lets que des de fa anys inunden algunes platges d'aquesta província i que també han afectat platges de les Balears. En concret, s'han detectat grans quantitats d'aquests microplàstics a Menorca, però també a diverses platges de Mallorca. Les organitzacions no governamentals que han impulsat aquesta investigació a Tarragona han alertat, a més, que l'any 2019 es va recollir una gran quantitat d'aquests microplàstics –6.000 unitats– a la platja de Cavalleria de Menorca. El GOB, per la seva banda, també ha avisat que la presència de pèl·lets és especialment greu a Menorca, però que també se n'han trobat a Mallorca, al nord, a les badies d'Alcúdia i Pollença i a la badia de Palma.