Sa Pobla ha tornat a vibrar aquest divendres com a tradicional epicentre d’una de les celebracions més arrelades i singulars de Mallorca, la revetla de Sant Antoni. Des de primera hora del capvespre, els carrers del municipi s’han anat omplint de foc, música, dimonis, veïnats i les principals autoritats, tots disposats a viure una nit que, any rere any, reafirma la identitat col·lectiva d’un poble que fa més de sis segles que manté viva aquesta tradició.

Sant Joan ha parlat un any més i els set dimonis del Centre Cultural que encarnen els set pecats capitals han estat condemnats. Enguany, però, poc després en un exercici d’incoherència i una demostració de doble moral, el poble ha pecat de gola.

Els dimonis tradicionals de Muro, acompanyats dels xeremiers d'Es Reguinyol, han visitat els centres escolars, la residència i diferents comerços del poble.

L’organització Mater ha celebrat Sant Antoni en una festa solidària al seu centre de Son Gotleu de Palma, amb la presència d'usuaris; professionals; germanes de la Congregació de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia; i algunes autoritats que s’han volgut unir a la diada tan especial: Catalina Cirer, consellera de Famílies i Afers Socials; Maria Francesca Rigo, directora insular de Persones amb Discapacitat; i Juanjo Caldés i Esther Luna, responsable i representant de Relacions Institucionals i Estalvi Ètic a Colonya Caixa Pollença.

Blai Llopis Aulet, creador d'en Banya Foc (el nou i polèmic dimoni de Llucmajor), l'ha registrat a través de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Englobant-ho dins una activitat esportiva i cultural i definint-lo com a una part de l'Associació Cultural de Dimonis, l'autor ha iniciat el camí per protegir així la seva creació que està acusada de plagi des de Montuïri, on asseguren que el nou dimoni de Llucmajor és idèntic al seu, en Banya Verda, tant en la careta com en la roba.

La Comissió Especial dels Cossiers de Montuïri ha elevat al Consell de Mallorca la solució al polèmic plagi del nou Dimoni Banya Foc de Llucmajor i, amb aquesta, possibles futures usurpacions de la festa montuïrera. En una instància remesa al president de l’administració insular, Llorenç Galmés i a la consellera de Cultura i a la vegada presidenta del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, Antònia Roca, la batlessa de Montuïri i presidenta de la Comissió Especial de Cossiers de Montuïri, Paula Maria Amengual, exposa els acords de la reunió de dilluns passat. Així, primer de tot sol·liciten al Consell de Mallorca que “adopti les mesures necessàries per protegir la festa dels Cossiers de Montuïri, especialment la figura del dimoni Banya Verda, evitant-ne qualsevol reproducció o apropiació indeguda de l'estètica o del seu paper dins la festa”.

Transformacions i canvis de papers en el municipi del Pla. El ple de l'Ajuntament de Montuïri d'anit aprovà per unanimitat l'elecció del Batle del Puig 2024. Un càrrec honorífic que recaurà sobre Joan Mesquida Llinàs, Gip, qui en les passades festes de Sant Bartomeu anuncià la seva retirada com a Dimoni Banya Verda, després de més de 20 anys d'encarnar aquest personatge.

A Mallorca, la recuperació de l’autonomia el 1983 també suposà una revifalla de la cultura ‘dimoniera’. Amb motiu de les festes de Sant Antoni, el 15 de gener de 1984 tingué lloc a Manacor la primera ‘Dimoniada’. Fou per iniciativa de mossèn Mateu Galmés, que el 1982 ja havia creat al municipi el Patronat de Sant Antoni. Més de 80 dimonis arribats de gairebé tots els racons de l’illa desfilaren per la capital del Llevant, cantant i ballant les seves tonades pròpies. Davant aquella eufòria col·lectiva, altres pobles s’oferiren per repetir l’aplec els anys posteriors. El 1989 Alcúdia acolliria la darrera ‘Dimoniada’.

Els dimonis carboners de Caimari ballaran per segon any consecutiu aquest dissabte al vespre abans d'encendre el fogueró del poble. Ho havien de fer aquest divendres, però l’encesa s’ha ajornat un dia per evitar la pluja.

Una festa és gran en tant que un poble respon a la crida i participa activament de les celebracions. I encara que la de Manacor està a mig camí de la devoció i el trull, continua creant la mateixa sinergia cada any i concentra milers de persones pels carrers de la ciutat. Aquest dimarts, amb el dia clar i la temperatura bona, ja de bon dematí, grups de santantoniers ja berenaven als bars del poble per ajuntar-se i acabar de transportar els tions de llenya cap als foguerons. D’altres acabaven de pintar les típiques figures que a Manacor s’hi col·loquen damunt, motivacions per a la crítica de tota classe i condició.