El pi de Pollença no té terme mitjà. Si l'any passat eren passades les 00.30 h del vespre quan Sergi Gómez el coronava després d'una nit marcada per un grapat de complicacions, fins i tot una calabruixada, enguany no eren ni les vuit i mitja quan un al·lot, Pau Cifre, de 16 anys, dels primers que s'hi enfilaven, arribava dalt de tot en només un quart d'hora. Ho feia lluint una camiseta del club de judo on practica aquest esport. Si l'edició de 2023 es va fer molt llarga, la sensació és que la d'aquest 2024 ha estat massa curta i tot.

El president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, ha invocat el filòsof i politòleg Karl Popper per fer que aquest Sant Antoni sigui el de “la concòrdia, la germanor i la unió” que necessita l’illa, un bon enteniment al qual s’ha referit reiteradament durant el seu discurs institucional. En tot cas, la coincidència de la celebració d’enguany amb el trentè aniversari de la declaració com a Reserva de la Biosfera i del recent reconeixement de la Unesco a la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat han donat el protagonisme de l’acte a Cipriano Marín, l’expert canari en desenvolupament sostenible que ha coordinat ambdues exitoses iniciatives per a l’illa.

Les Beneïdes, recordatori del camp que a poc a poc deixa de ser, han estat aquest dimecres migdia l'excusa perfecta perquè els qui ahir van anar a dormir d'hora sortissin mudats de ca seva per omplir el recorregut que gira entorn de la plaça de Ramon Llull. Una tradició que serveix, en el dia de Sant Antoni, perquè els animals de pèl i ploma, puguin rebre l'aigua beneïda que els guardi de qualsevol mal durant tot un any.

Passaven uns minuts de les 11.30 h del dematí quan una gernació de centenars de persones sortia de la plaça de l'Almoina de Pollença, on s'acabava de donar el sus a la festa a cop de coets. Centenars de persones es dirigien cap a Ternelles, on fa just una setmana es va tallar el pi de 20 metres que es convertirà en protagonista d'un dels actes més multitudinaris del Sant Antoni de Mallorca, la pujada que nombrosos joves intenten i que només un aconsegueix, any rere any, sota l'atenta mirada del poble sencer. I si bé la majoria dels que es dirigien a Ternelles feia 5, 10 i 20 anys que hi anaven, n'hi havia més d'un que en prenia part per primera vegada, ja fos de manera oficial o simbòlica. I les primeres vegades sovint són importants i memorables, sigui quan sigui que tenen lloc. 

La calor també s’ha fet sentir com una de les protagonistes de Sant Antoni. Del matí a la nit, de l’Acapte a les Completes, la participació a la festa grossa d’Artà ha estat fins i tot superior a la que hi sol haver, que sempre és multitudinària. Era un comentari que s’hi escoltava: el bon temps ha fet encara més festa de la festa.

Aquest 16 de gener ha esdevingut històric per partida doble a dues de les grans festes que se celebren a Mallorca en aquest dia de Sant Honorat, que és també el dissabte de Sant Antoni. Elionor Serra i Magdalena Pérez han ballat per primera vegada vestides de dimoni a Algaida i Manacor, respectivament, en una fita que no fa tant per a molts semblava impossible d’assolir. I, tanmateix, la festa ha estat la mateixa que cada any. 

Manacor ja ha encès els foguerons. Ho ha fet, torxa en mà i com no podia ser d’una altra manera, el Dimoni Gros del Patronat enmig d’una rotlada desitjant i cantaire que ja una hora abans anava guardant els llocs més privilegiats per veure-hi. Així, a les vuit en punt, les dues desenes de fogueres repartides pel poble han pogut cremar, en una postal a mig camí entre el somni de la nit i la realitat del que torna a començar.

Artà torna a celebrar amb devoció i sentiment Sant Antoni. I ho torna a fer amb especial seguiment als dos dimonis artanencs. Les camises blanques amb el mocador vermell s’han tornat a donar cita poc abans de les 9 h del matí davant la casa del Trull. Enguany és Mn. Joan Servera, capellà de l’obreria, a qui ha tocat posar la casa per al berenar previ amb obreria, clavaris, banda de música, regidors de l’Ajuntament i col·laboradors importants de la festa, i també perquè els dos dimonis es posassin les caretes i els seus vestits negres i esquelètics.

Una festa és gran en tant que un poble respon a la crida i participa activament de les celebracions. I encara que la de Manacor està a mig camí de la devoció i el trull, continua creant la mateixa sinergia cada any i concentra milers de persones pels carrers de la ciutat. Aquest dimarts, amb el dia clar i la temperatura bona, ja de bon dematí, grups de santantoniers ja berenaven als bars del poble per ajuntar-se i acabar de transportar els tions de llenya cap als foguerons. D’altres acabaven de pintar les típiques figures que a Manacor s’hi col·loquen damunt, motivacions per a la crítica de tota classe i condició.