El cop per a l'extrema dreta és brutal. Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional (RN), ha estat condemnada aquest dilluns per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó (només dos en ferm) i cinc d'inhabilitació per al càrrec públic. El tribunal correccional de París ha decidit aplicar la inhabilitació de forma immediata, una decisió que probablement impedirà a Le Pen presentar-se a les eleccions presidencials del 2027. La sentència pot provocar un terratrèmol polític i canviar la història de França. 

Sembla que hi ha un ampli consens en societats com la nostra, que ha estat sempre europeista, i en societats veïnes, que cal reforçar i reformar la Unió Europea perquè sobrevisqui amb més bona salut que la que ara té. Aquest mateix diari ha publicat una colla d’articles d’opinió –també meus– en aquest sentit. Tots els qui formem part de la UE, com a ciutadans d’estats que en formen part, ens fem el càrrec de la immensa diferència que representa formar part de la UE o no. Observem, ara, l’experiment del Regne Unit, que va decidir sortir de la UE i que en aquests moments enyora formar-ne part. Un cop superat el sentiment de satisfacció de l’orgull nacional derivat de l’afirmació identitària que era el Brexit i adoptant un punt de vista més racional i pràctic, els guanys de ser part de la UE van superant els costos fins i tot per a britànics escèptics.

A Toni Comín se li obre un nou front en plena polèmica per les seves despeses al Consell de la República. Un exassessor de Junts l'ha denunciat al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat el mateix eurodiputat electe en un comunicat de resposta. Segons explica el diari, el denunciant va treballar uns set anys per al grup juntaire a Brussel·les i ha portat el cas al Comitè Consultiu de l'Eurocambra que investiga casos d'assetjament. Per un altre costat, Junts també ha anunciat que obrirà una "investigació interna", si bé encara està estudiant si pren alguna mesura cautelar respecte a l'exconseller.

No totes les extremes dretes del Parlament Europeu són iguals, almenys per a Ursula von der Leyen. La presidenta de la Comissió Europea diferencia els partits més ultres de l'Eurocambra entre dues grans classes: la més moderada, europeista i amb la qual pacta; i la més dura, propera al règim de Vladímir Putin i que manté més aviat aïllada. I, tot i que abans Vox es trobava en el primer grup, la formació espanyola d'extrema dreta ha canviat clarament de bàndol i el setembre passat es va adherir a Patriotes per Europa, de la qual ara Santiago Abascal ha estat elegit president.

Younous Omarjee (Saint-Denis, Illa de la Reunió, 1969) és un dels catorze vicepresidents del Parlament Europeu. Membre de La França Insubmissa i del grup de l'Esquerra a l'Eurocambra, la setmana passada va ser a Barcelona amb motiu del vintè aniversari de l'Euroregió Pirineus Mediterrània.

El futur polític de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen es juga a partir d'aquest dilluns al Tribunal Judicial de París. Le Pen i 24 càrrecs més de Reagrupament Nacional (RN) són jutjats per malversació de fons del Parlament Europeu. Estan acusats d'haver participat en un sistema il·legal per finançar despeses del partit, sobretot sous, amb diners de l'Eurocambra, en un moment en què la formació estava molt endeutada i no tenia el pes polític que té avui. Segons l'acusació, entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) hauria contractat com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit.

Ursula von der Leyen ha estat elegida presidenta de la Comissió Europea amb els vots de les forces moderades del Parlament Europeu: els conservadors, els socialistes i els liberals. Pel que sembla, també ha comptat amb un considerable suport del grup dels verds. Per tant, queden fora d’aquesta entesa els grups més extrems, tant a l’esquerra com a la dreta de l’arc parlamentari.

Les valoracions en calent que s’han fet de les eleccions europees han quedat més atrapades en les previsions catastròfiques que s’havien fet que no pas en els resultats realment obtinguts. Per no entrar en més xifres, que la suma dels tres grups centrals i més votats –conservadors, socialdemòcrates i liberals– només hagi perdut un 3,5% de representació hauria d’haver moderat les visions apocalíptiques sobre la composició final del Parlament Europeu. I passa el mateix si sumem els resultats dels grups dits d’extrema dreta (CRE, ID i altres), que només creixen prop d’un 3% respecte al 2019, aproximadament del 22% al 25%. 

Es respira molt millor aquests dies perquè la pluja neteja l’atmosfera i els carrers, i fa que la gespa, les plantes i els arbres hagin abandonat el groc i llueixin el seu verd més brillant.

Que la participació en les eleccions europees sigui baixa no és excepcional, i de fet la dels comicis d’aquest diumenge ha sigut del 43,5% a Catalunya. És la tercera més baixa de la història a Catalunya, i 17,4 punts menys que la participació del 2019, quan van coincidir amb les eleccions municipals, i 4 punts per sota del 2014.

Rosa Estaràs es va estrenar a la llista del PP a les eleccions europees l'any 2009. Quinze anys després, torna a Brussel·les. I ocupar novament un escó a l'Europarlament tindrà una conseqüència afegida per a Estaràs, perquè el 2029 farà vint anys que és eurodiputada i això li assegurarà la pensió màxima: 5.600 euros mensuals, als seus 63 anys –a aquesta edat ja es pot cobrar la pensió. L'import de la jubilació oscil·la entre el 3,5% de l'assignació bàsica fins a un màxim del 70% en arribar als 20 anys ocupant un escó.

Si l'encerten les enquestes, l'extrema dreta de Marine Le Pen –Reagrupament Nacional (RN)– no només guanyarà per golejada les eleccions europees a França sinó que obtindrà el millor resultat de la seva història en uns comicis europeus. Un de cada tres francesos votarà RN: els sondejos atorguen a la llista liderada per l'eurodiputat i president del partit, Jordan Bardella, entre un 31% i un 33% dels vots, molt distanciada de la segona força, la del president Emmanuel Macron (Renaixement). La llista presidencial està encapçalada per una gairebé desconeguda Valérie Hayer, que obtindria entre un 15% i un 17%, seguida de prop pel Partit Socialista (PS), que podria arribar al 14% dels vots.

La Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears, la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, l'Asociación Memorialista M. Reguilón de Cantabria, la Plataforma de Acción por la Memoria de Aragón i la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria han entregat en mà una carta als comissaris de Justícia i de Valors de la Unió Europea, Didier Reynders i Věra Jourová, on denuncien la derogació de les lleis de memòria a les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Cantàbria i Extremadura per part de governs autonòmics liderats pel PP i Vox –sigui la formació d'extrema dreta dins dels executius o com a soci extern, com a les Illes.

El Comitè de Peticions és l'encarregat de fer arribar les reivindicacions dels ciutadans comunitaris al Parlament Europeu. El problema, però, és que n'hi arriben massa i és molt complicat a la pràctica que una queixa o una iniciativa rebi audiència a l'Eurocambra. Per això és clau la presidència del Comitè de Peticions, que està en mans de la popular Dolors Montserrat. La seva funció és filtrar quines qüestions es discuteixen al Parlament Europeu i quines es descarten.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha anunciat aquest dimecres una amonestació a l'eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá per un cas d'assetjament psicològic a un assessor parlamentari que el va denunciar a la institució. "He decidit imposar aquesta sanció com a resultat del seu comportament cap a un assessor que constitueix un cas d'assetjament psicològic", ha explicat Metsola al començament de la sessió parlamentària a Estrasburg, segons ha recollit Europa Press.

Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes del desembre del 2017, va tenir l’oportunitat d’entrar a formar part del govern espanyol el 2019 i era la gran esperança de la internacional liberal europea a Espanya. Ara bé, a mesura que el Procés s’ha anat desinflant, el partit taronja també: ha perdut 135 escons en menys de tres anys. Això s’ha traduït en una pèrdua d’influència a escala nacional i estatal, però també al Parlament Europeu. Tot i que encara té set eurodiputats –un dels quals és l’expresident del Govern José Ramón Bauzá– i queden uns cinc mesos de legislatura, les enquestes pronostiquen que quedarà sense representació a les pròximes eleccions europees. I el seu grup parlamentari (els liberals de Renew) i el global de l’Eurocambra ja ensumen la sang. Cada vegada el tenen menys en compte i de mica en mica l’han anat aïllant: “Fa massa temps que tothom en veu venir la desaparició”, resumeix una font europarlamentària.

La comissió del Parlament Europeu que ha visitat Catalunya instigada per l’obsessió anti llengua catalana del PP, Ciutadans i Vox ha marxat dient que: “Hem tingut una visió clara del que passa aquí”. Són paraules de la cap de la delegació, Yana Toom. Jo, com els Dupond i Dupont, encara diria més: han tingut una visió claríssima, la visió que es deriva d’entrevistar-se només amb els pares antiimmersió i no amb els que hi estan a favor. “És que vam venir perquè són els pares del 25% els que ho van demanar, no els altres”, s’han justificat. I és en aquest punt que és important recordar com funciona el negoci.

"La nostra visita, autoritzada pel Parlament Europeu, ha estat rebuda amb insults, ofenses, ens han dit feixistes i racistes davant la seu del Parlament", ha lamentat la liberal Yana Toom, sorpresa pel rebombori que ha aixecat des de dilluns la visita dels europarlamentaris que han vingut a supervisar la immersió a l'escola catalana. Efectivament, davant una gran expectació mediàtica, fins i tot una altra petita manifestació a les portes de l’oficina de les institucions europees a Barcelona, aquest dimecres la comissió d’europarlamentaris –formada només per liberals i conservadors– ha fet balanç d'aquests tres dies en què s'han reunit amb responsables d'ensenyament, professors i entitats civils.

Abans i després de les eleccions europees, al Parlament Europeu li creixen els dubtes existencials. La imatge inequívoca que reflecteixen els comicis —baixa participació, desconeixement de la institució i euroescepticisme— fa que rumiï què falla i què pot millorar per capgirar aquesta tendència.

Aquesta setmana hem viscut el darrer intent del Partit Popular espanyol i els seus socis d'extrema dreta de fer servir les institucions europees per fer oposició política nacional. Durant la sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg, el PPE va aconseguir incloure amb l'ajuda del grup liberal i l'extrema dreta un debat sobre la llei d'amnistia, l'estat de dret a Espanya i el que anomenen "l'amenaça a l'estat de dret a conseqüència de l'acord governamental a Espanya" (títol exacte del debat parlamentari). El debat era una nova temptativa d'atorgar una dimensió europea a un debat que podria, a futur, tenir rellevància europea, però que ara mateix sembla només convocat per desgastar el govern de Sánchez, el mateix dia que es reunia per primera vegada el nou equip de govern en consell de ministres. En el debat, que va ser molt crispat, la meitat dels eurodiputats que hi van participar eren espanyols, i fins i tot molts d'altres països van intervenir en castellà, amb més o menys èxit. Només amb això ja podem veure la dimensió europea de tot plegat: era un debat enfocat a l'audiència espanyola.