No és solidari. No és just. No és generalitzable. I, sobretot, no té en compte les necessitats dels ciutadans de les Illes Balears. El govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han signat un acord que no és més que la quota separatista, la cessió de la gestió de tots els tributs. Ho han fet de manera bilateral, excloent i menyspreant la resta de comunitats autònomes. És un acord que veim amb extrema preocupació, i al qual ens oposam frontalment per diverses raons.

Màxima tensió entre el PP i el govern espanyol durant la Conferència de Presidents que se celebra aquest divendres al Palau de Pedralbes de Barcelona. La presidenta del govern madrileny, Isabel Díaz Ayuso, i la ministra de Sanitat, Mónica García, s'han enganxat per la gestió de les residències només començar la cimera, durant la salutació institucional. El xoc s'ha allargat diversos segons, fins que una responsable de protocol les ha separat. Tal com han relatat les parts implicades, la confrontació entre les dues s'ha donat quan García ha anat a fer-li dos petons i Ayuso s'hi ha negat per encaixar-li la mà. "Encara vols fer un petó a una assassina?", li hauria preguntat la popular.

La vigília de la Conferència de Presidents, Isabel Díaz Ayuso fa créixer el pols del PP contra el govern espanyol. La presidenta madrilenya s'ha rebel·lat no només contra el fet que els presidents autonòmics puguin parlar català, gallec i euskera, sinó que també ha rebutjat frontalment via carta la proposta que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer sobre habitatge: triplicar la inversió a canvi que les comunitats blindin el parc públic de forma permanent. Tensa, així, encara més una conferència que els populars ja van portar al límit quan van amenaçar amb una plantada si el govern espanyol no accedia a ampliar l'ordre del dia de la trobada. A banda d'habitatge, universitats i formació professional –els punts que havia previst el govern espanyol–, els conservadors van exigir incloure-hi qüestions com el finançament autonòmic, la condonació del deute autonòmic, el control de fronteres o l'apagada energètica. La reunió d'aquest divendres, doncs, no serà plàcida.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, proposa a les comunitats autònomes triplicar la inversió estatal en habitatge i blindar l'habitatge públic de per vida. Aquesta és l'oferta que ha traslladat als màxims representants autonòmics dos dies abans que divendres se celebri la conferència de presidents. El PP va forçar ampliar l'ordre del dia, que inclourà temes com el finançament, el control de fronteres i l'apagada elèctrica massiva, però el govern espanyol ha llançat una proposta que recondueix el focus de la cimera cap a l'habitatge, una de les dues carpetes que inicialment va proposar tractar-hi (juntament amb les universitats i la formació professional). Tot plegat s'oficialitzaria en un Acord Estatal per a l'Habitatge, segons ha traslladat Sánchez en una missiva als presidents autonòmics aquest dimecres.

No hi haurà plantada dels presidents autonòmics del PP a la Conferència de Presidents. El torcebraç entre el partit d'Alberto Núñez Feijóo i el govern espanyol per la cimera que se celebrarà aquest divendres a Barcelona s'ha saldat amb una solució salomònica: l'executiu central ha acceptat incloure en l'ordre del dia tots i cadascun dels punts que havien demanat discutir els barons del PP, i ells, a canvi, es fotografiaran amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la capital catalana tot just dos dies abans de la manifestació que ha convocat el partit contra el seu govern. El peatge que Sánchez haurà de pagar serà haver de discutir amb els barons del PP temes que no entraven dins dels seus plans, com ara el finançament autonòmic, la condonació del deute, les ocupacions, el control de les fronteres o l'apagada massiva. Els populars també han forçat sotmetre a debat la retirada de les reformes de la justícia i del ministeri fiscal amb què acusen el govern espanyol de voler "blindar la seva immunitat" davant els casos de presumpta corrupció que l'esquitxen. L'executiu ha claudicat, per bé que avisa que hi ha temes "que s'han d'abordar en altres òrgans".

El president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs, ha assumit el comandament de la Conferència de Presidències dels Parlaments Autonòmics d'Espanya (Coprepa). És un càrrec el qual ostentarà durant tot l'any que ve, i de fet, a l'hora de prendre'n possessió, ha destacat "la importància de donar respostes a un moment global complex".

La III Conferència de Presidents de la X Legislatura ha tingut lloc aquest divendres a la finca de Raixa, Bunyola, a la qual han assistit la presidenta del Govern, Francina Armengol; la del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; la del Consell de Menorca, Susana Mora, i la del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer. El president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, també hi ha estat present per videoconferència, ja que està en aïllament després d'haver mantingut contacte amb un positiu. La Conferència ha acordat iniciar el procediment per traspassar les competències en ordenació turística al Consell de Mallorca i subscriure també dos convenis per executar el pla de millora de la sostenibilitat i l'eficiència energètica urbana.

La portaveu parlamentària del PP, Cuca Gamarra, ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "abandoni l'hamaca" i convoqui "de manera immediata" la Conferència de Presidents per parlar de la tornada a les aules, segons ha informat l'agència Efe. "No pot continuar ni un minut més de vacances", ha dit Gamarra en una compareixença a Palma amb el president del PP balear, Biel Company.

Pedro Sánchez va prometre una legislatura del diàleg i la pandèmia li ha ofert la possibilitat de reforçar les relacions amb les comunitats autònomes, però a la seva manera i no a gust de tothom. Després de catorze conferències de presidents durant l’estat d’alarma via telemàtica, la quinzena va ser divendres i la primera de manera presencial, i va confirmar els recels d’alguns líders amb la concepció de cogovernança del cap de l’executiu espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja va anunciar que no hi assistiria, entre altres motius perquè s’arribava a aquestes reunions amb “tot decidit”, i en la mateixa línia es va expressar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en relació amb el mètode que s’utilitzarà per gestionar el fons de reconstrucció europeu. “Discrecional”, va dir.

La conferència de presidents autonòmics d'aquest divendres San Millán de la Cogoya (la Rioja) corre el risc de quedar coixa per la possible absència del president de la Generalitat, Quim Torra, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el lehendakari, Íñigo Urkullu. Els dos primers volen que se celebri de manera telemàtica, tal com es va fer durant l'estat d'alarma, però el govern espanyol insisteix que és presencial i que l'ordre del dia mereix que tots els cridats a la cita acudeixin per parlar dels assumptes a tractar cara a cara. Bàsicament, l'evolució de la pandèmia i els rebrots que s'estan produint, així com el fons de reconstrucció europeu, per bé que encara és aviat per saber com beneficiarà les diferents comunitats autònomes.

Des que va arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez ha presentat la reunió de la conferència de presidents com una oportunitat per al diàleg amb Catalunya. Però ja fa dos anys que és president i, tot i tenir el rècord d'haver reunit més cops tots els presidents autonòmics a causa de la pandèmia del coronavirus –catorze durant l'estat d'alarma–, encara no ha celebrat cap reunió presencial. El govern de Mariano Rajoy, al seu torn, en va fer dues: una durant la primera legislatura i una última el gener del 2017 en què no van participar ni el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ni el basc, Iñigo Urkullu.

La presidenta de les Illes, Francina Armengol, demanarà aquest dilluns que Mallorca, Menorca i Eivissa entrin en la fase 2 el 25 de maig. Així ho ha explicat en roda de premsa després de la reunió amb Pedro Sánchez i la resta de presidents de les comunitats autònomes. Precisament perquè hi ha previsió que augmenti la mobilitat i l'activitat, Armengol i la majoria de presidents han demanat que l'ús de la mascareta sigui obligatori en l'espai públic. Pedro Sánchez ha acceptat la petició i ha informat que regularà l'obligatorietat en els pròxims dies. "Estam veient algunes aglomeracions i terrasses on hi ha gent que no compleix, i cada incompliment són possibles nous contagis", ha alertat Armengol, que ha posat èmfasi en la responsabilitat individual per poder continuar avançant en la desescalada.

El ministeri de Sanitat torna a posar deures, i amb urgència, a les comunitats. Si volen aconseguir passar a la fase 1 de la desescalada a partir de l'11 de maig, quan ja es permetran les reunions d'amics i familiars de fins a 10 persones en domicilis particulars i la llibertat de moviments per províncies o unitats de referència, tenen temps fins dimecres, 6 de maig, per garantir a nivell hospitalari poder contenir un brot en cinc dies. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha detallat aquest diumenge en roda de premsa telemàtica els únics dos marcadors que seran d'obligat compliment per poder canviar de fase.

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha anunciat aquest dimecres a Menorca la necessitat d’impulsar un “gran” acord per l’aigua, amb l’objectiu de convertir la Comunitat Autònoma en un referent per a la resta de l’estat espanyol en l’àmbit de la gestió del recurs natural. Armengol ha traslladat aquesta iniciativa en el marc de la Conferència de Presidents dels Consells Insulars, que ha tingut lloc al palau Can Saura de Ciutadella.

Govern i consells han acordat el calendari de la transferència de competències en matèria de promoció turística. En la quarta Conferència de Presidents, els representants de les institucions s'han compromès a tancar un acord polític "dins el primer semestre de 2017", segons ha destacat la presidenta del Govern de les Illes, Francina Armengol.

Carregar contra l'absència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, a la Conferència de Presidents de dimarts i intentar atreure cap al PP aquells catalans que es puguin sentir "decebuts" perquè el cap de l'Executiu català "hagi renunciat a defensar els interessos dels seus ciutadans". Amb aquest doble objectiu, el PP ha duit a terme aquest dimecres al Parlament de Catalunya una reunió interparlamentària a la qual ha assistit la cúpula del grup parlamentari al Congrés, capitanejada pel portaveu Rafael Hernando.

La presidenta de Balears, Francina Armengol, va rebutjar el dúmping fiscal, però va demanar més capacitat d'autogovern i "federalisme" per gestionar els impostos, cosa que defensarà que s'inclogui en el nou model de finançament autonòmic.

Un cambrer demana pas entre la munió de periodistes mentre empeny un carret de vins (Rioja) i cervesa. En un dia normal, hauria tingut pocs problemes per moure's lliurement pels passadissos del Senat, però avui, per un dia, són un formiguer de periodistes, polítics i cambrers que treballen –cadascú a la seva manera– per a la Conferència de Presidents. La beguda probablement arribarà a temps per al dinar dels presidents: un bufet amb sis plats de verdura, carn i peix, que vindrà precedit d'un piscolabis de pernil ibèric i ametlles fregides.

La primera conferència de presidents sense representació catalana ni basca ha començat avui dematí al Senat espanyol centrada en el finançament autonòmic. Els presidents de les diferents comunitats autònomes assistents, entre els quals hi ha la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, han anat desfilant per la Cambra Alta espanyola des de primera hora del matí per tal de participar en la trobada, que es dividirà en dues parts: una de deliberativa al matí i una de decisòria l'horabaixa.