Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

El preu d'un habitatge de 90 metres quadrats és 250.000 euros més car de mitjana a Palma que a Inca, segons la plataforma pisos.com, que ha fet públic aquest dimecres un estudi que analitza les diferències de preus entre capitals de província i altres municipis. Un habitatge de 90 metres quadrats té un preu mitjà de 477.463 euros a Palma, mentre que Inca ofereix habitatges de les mateixes característiques per 223.517 euros de mitjana, pràcticament la meitat que a Ciutat.

L'emergència habitacional a les Balears encara es pot aprofundir més amb la revisió dels contractes de lloguer que acaben a finals d'any. Segons les xifres del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, els llogaters illencs el contracte dels quals acabi en aquest moment hauran d'afrontar una pujada del lloguer de 4.615 euros anuals. Aquest increment se suma a una situació que ja és insostenible per a moltes famílies: el preu mitjà del lloguer a les Illes supera els 1.500 euros, el segon més car d'Espanya per darrere de Barcelona.

Palma és la ciutat d'Espanya on més interès genera cada habitació que surt al mercat de lloguer, amb 65 persones que competeixen per viure-hi, segons el darrer informe del portal immobiliari Idealista. Una dada significativa és la mitjana estatal, amb 22 persones que es disputen cada habitació de lloguer, lluny de la situació a Ciutat. Després de Palma, el municipi amb més competència per llogar una habitació és Sant Sebastià, amb 62 persones interessades. Així mateix, el 2024 es va arribar a un pic de 91 persones competint per una habitació de lloguer a Palma. A l'altra banda del rànquing hi ha Còrdova, Salamanca i Castelló, amb nou persones interessades per cada habitació que surt a lloguer.

El GOB ha fet aquest dimecres una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació convocada aquest diumenge, 15 de juny, per la plataforma 'Menys turisme, més vida' contra la massificació turística i en defensa del territori. La mobilització, a la qual ja s'han adherit més de 90 entitats i col·lectius, partirà a les 18 hores des de la plaça d'Espanya (Palma) i vol ser una resposta col·lectiva davant la crisi d'habitatge, el col·lapse ambiental i la pèrdua de qualitat de vida que sofreix l'Arxipèlag.

La pujada imparable de l’habitatge a les Balears afecta també els pisos ocupats. Els preus d’aquest tipus d’immobles s’han duplicat en tot just un any. “Ja no hi ha res de 23.000 euros”, certifica el gestor immobiliari Pedro García sobre habitatges que s’anuncien a partir de 45.000 euros al portal immobiliari Idealista. Només n’existeix un per aquest import a Palma. A partir d’aquí, els preus es disparen en una forquilla que abasta, majoritàriament, fins als 300.000 euros, quantitat per la qual resulta molt difícil trobar pisos fins i tot en el mercat lliure. Més enllà d’aquesta xifra, és possible comprar un pis ocupat per 355.000 en el Molinar, un estudi de 480.000 euros a Ciutat Jardí, o un habitatge al carrer del Sindicat, al centre de Ciutat, per 800.000 euros. Tots ells sense possibilitat de visita i amb el condicionant d’haver de pagar als ocupes perquè desallotgin la propietat o iniciar la via legal per a la sortida, menys ràpida.

El PP i Vox han sumat majoria a la Comissió Mixta d'Insularitat (Congrés i Senat) per rebutjar la iniciativa d'Associació Socialista Gomera i el senador per les Pitiüses, Juanjo Ferrer, per limitar, regular o condicionar la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents a les Balears i les Canàries. Es tracta d'una iniciativa no vinculant que han proposat dos senadors del Grup Esquerra Confederal i a la qual han donat suport el PSOE i Coalició Canària, però no ha bastat per aprovar-la.

El Parlament ha rebutjat sol·licitar al Govern que faci pública la relació d'habitatges inscrits al programa Lloguer segur i els beneficiaris de les rendes subvencionades. La PNL ha estat defensada pel portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, i ha quedat rebutjada pels vuit vots en contra del PP, Vox i el diputat no adscrit Xisco Cardona. Els sis diputats del PSIB, MÉS per Mallorca i el grup mixt hi han votat a favor.

El 27% de l'oferta immobiliària exclusiva de luxe –la que supera els 2,5 milions d'euros– de l'Estat es concentra a Mallorca, que es consolida en el mercat mundial, segons el darrer informe sobre el mercat immobiliari espanyol de Lucas Fox, difós per Europa Press. Mallorca se situa en segona posició al rànquing estatal, només per darrere de Màlaga, que encapçala la classificació amb un 30% de l'oferta de luxe. Així, la província andalusa i Mallorca aglutinen el 57% d'aquesta tipologia d'oferta a Espanya.

La reducció de l'oferta d'habitatge de lloguer ha provocat que el nombre de famílies que competeixen per cada pis a Palma s'hagi disparat un 495% des de l'inici de la pandèmia el 2020, segons ha posat de manifest el portal immobiliari Idealista i ha difós Europa Press. D'aquesta manera, si el quart trimestre de 2019 hi havia vuit contactes de persones interessades a llogar un immoble, els darrers mesos de 2024 se'n varen registrar 48. A escala estatal, les famílies que competeixen per cada habitatge pràcticament s'han quadruplicat, i s'ha passat de set contactes a 30 (un 319% més).

Des que va començar a rodar aquesta legislatura, el Govern no ha iniciat una sola obra d'habitatge protegit, i això que a data d'octubre del 2024 hi havia en llista d'espera més de 4.000 famílies. Malgrat que el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, va xifrar en gairebé 5.000 habitatges els que estan en planificació, encara no s'ha passat dels plans a l'execució de cap obra en el cas dels protegits.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) va visar l'any passat 2.067 pisos nous a les Balears, un 18% més que el 2023. Ara bé, tant el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, com el degà, bernat Nadal, consideren que aquest augment és "totalment insuficient" per absorbir el creixement de població. En total, el 2024 es va arribar a les 5.823 obres, amb tota mena d'actuacions.

El 86% dels habitatges de luxe que s'ofereixen a les Balears són xalets i el seu preu mitjà ronda els tres milions d'euros, segons les dades d'Idealista que ha difós aquest dimarts Europa Press. En aquesta franja d'habitatges, la demanda estrangera té un pes del 51%.

950 euros, aquest seria el preu raonable per llogar un habitatge de dues habitacions a Palma, segons un estudi que el portal immobiliari Idealista ha fet públic aquest dimecres. Es tracta d'un lloguer 588 euros més barat que l'actual preu de mercat, que ja arriba als 1.539 euros. D'aquesta manera, les famílies que viuen de lloguer a Palma han de destinar el 45% dels seus ingressos a pagar un habitatge, mentre que la recomanació dels experts és que no se n'hagi d'invertir més del 30%.

El Govern espera apujar fins als 350.000 euros el topall per donar incentius fiscals als joves que comprin una casa per a ús habitual a finals de 2025, quan estiguin les primeres estadístiques de l'Observatori de l'Habitatge, segons ha informat aquest dimecres el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa.

Malgrat l'emergència habitacional que pateixen les Balears, l'Observatori de l'Habitatge (OHIB) que vol posar en marxa el Govern no s'haurà implantat del tot fins a 2027, segons han explicat aquest dimecres el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, i el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. La posada en marxa d'aquest organisme, que ja va anunciar el pacte la legislatura passada com a Monitor Balear de l'Habitatge –el 2019–, tindrà tres fases: a finals de 2025 es faran públiques les dades d'onze indicadors estadístics, i les altres dues fases es duran a terme el 2026 i 2027.

El nombre d'habitatges nous visats a Mallorca el 2024 va ser de 2.136, un 9,7% més que el 2023, però el Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (COAAT) de l'illa ha advertit que "no es construeix habitatge assequible" i que "tot és luxe". Així ho ha indicat el president del Col·legi, Luis Alfonso de León, qui ha assegurat que a Mallorca hi ha "una errada en l'aprofitament del sòl", ja que, per tercer any consecutiu, els habitatges unifamiliars visats (1.158, un 6,4% més que el 2023) superen els pisos (978, un 13,8% més que el 2023). Les xifres són clares: en un 68% dels municipis de Mallorca es construeixen més xalets que pisos, amb exemples molt cridaners.

El preu d'una habitació a les Balears va tancar el 2024 amb un increment anual del 17,5% i se situa, de mitjana, en 574 euros al mes, segons dades de Fotocasa. En l'àmbit general d'Espanya, la pujada del lloguer d'un habitatge sencer ha estat superior (14%) que la d'una habitació (11%), pel fet que l'oferta d'habitacions ha augmentat significativament. No prou, ja que la demanda d'aquesta tipologia també s'ha elevat, perquè cada vegada més llogaters es veuen obligats a compartir habitatge per rebaixar l'esforç salarial. "Els preus més alts corresponen a les ciutats més tensades", ha explicat María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.

Els habitatges que formin part del programa de lloguer segur del Govern –l'Executiu preveu que siguin 2.000 en una primera fase– tindran uns preus màxims per als llogaters de 1.050 euros a Mallorca i de 1.470 a Eivissa i Formentera, segons han explicat aquest dilluns el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, i la presidenta del Govern, Marga Prohens. Mitjançant aquest programa, l'Administració abonarà als propietaris un preu de lloguer taxat per agents immobiliaris o administradors de finques, amb un màxim de 1.500 euros per a Mallorca i de 2.100 a Eivissa i Formentera. El Govern n'assumirà el 30% del preu taxat.