L'Ajuntament de Palma ha advocat per executar el desallotjament forçós de l'antiga presó, on actualment viuen unes 80 persones, malgrat que el Bisbat de Mallorca ha demanat fer-ho de manera escalonada, segons ha informat Europa Press. La portaveu de Cort, Mercedes Celeste, ha fet referència a la petició del bisbe Sebastià Taltavull després de la reunió de la Junta de govern. Taltavull defensa que l'acollida dels residents s'ha de fer de manera "personalitzada" i en petits grups per oferir una atenció específica. "No podem rebre massivament 100 persones perquè no sabríem on posar-les", ha assenyalat el bisbe, que ha reiterat la disposició per col·laborar en l'atenció als afectats. Malgrat la petició, Cort ha aprovat l'execució forçosa del desallotjament "mitjançant la compulsió directa sobre les persones". És a dir, hi ha llum verda per treure els residents amb l'ús de la violència física.

Un 70% de les 101 persones que viuen a l'antiga presó de Palma no tenen accés als serveis socials ni a una alternativa d'habitatge, segons es dedueix de les declaracions que ha fet aquest dilluns el batle Jaime Martínez. Malgrat que Martínez ha assegurat que l'accés als serveis socials depèn de "la voluntarietat" dels residents, també ha assenyalat que "hi ha persones que no poden accedir als recursos socials perquè hi ha una normativa" i que "les persones en situació irregular no hi poden accedir". El mateix Martínez ha estat qui ha remarcat que "un 70%" dels residents de l'antiga presó "està en situació administrativa irregular".

L’Ajuntament de Palma ha donat cinc dies als residents de l’antiga presó perquè abandonin voluntàriament l’edifici abans de recórrer a la via judicial per forçar-ne la sortida.

Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

El preu d'un habitatge de 90 metres quadrats és 250.000 euros més car de mitjana a Palma que a Inca, segons la plataforma pisos.com, que ha fet públic aquest dimecres un estudi que analitza les diferències de preus entre capitals de província i altres municipis. Un habitatge de 90 metres quadrats té un preu mitjà de 477.463 euros a Palma, mentre que Inca ofereix habitatges de les mateixes característiques per 223.517 euros de mitjana, pràcticament la meitat que a Ciutat.

L'emergència habitacional a les Balears encara es pot aprofundir més amb la revisió dels contractes de lloguer que acaben a finals d'any. Segons les xifres del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, els llogaters illencs el contracte dels quals acabi en aquest moment hauran d'afrontar una pujada del lloguer de 4.615 euros anuals. Aquest increment se suma a una situació que ja és insostenible per a moltes famílies: el preu mitjà del lloguer a les Illes supera els 1.500 euros, el segon més car d'Espanya per darrere de Barcelona.

Palma és la ciutat d'Espanya on més interès genera cada habitació que surt al mercat de lloguer, amb 65 persones que competeixen per viure-hi, segons el darrer informe del portal immobiliari Idealista. Una dada significativa és la mitjana estatal, amb 22 persones que es disputen cada habitació de lloguer, lluny de la situació a Ciutat. Després de Palma, el municipi amb més competència per llogar una habitació és Sant Sebastià, amb 62 persones interessades. Així mateix, el 2024 es va arribar a un pic de 91 persones competint per una habitació de lloguer a Palma. A l'altra banda del rànquing hi ha Còrdova, Salamanca i Castelló, amb nou persones interessades per cada habitació que surt a lloguer.

El GOB ha fet aquest dimecres una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació convocada aquest diumenge, 15 de juny, per la plataforma 'Menys turisme, més vida' contra la massificació turística i en defensa del territori. La mobilització, a la qual ja s'han adherit més de 90 entitats i col·lectius, partirà a les 18 hores des de la plaça d'Espanya (Palma) i vol ser una resposta col·lectiva davant la crisi d'habitatge, el col·lapse ambiental i la pèrdua de qualitat de vida que sofreix l'Arxipèlag.

La pujada imparable de l’habitatge a les Balears afecta també els pisos ocupats. Els preus d’aquest tipus d’immobles s’han duplicat en tot just un any. “Ja no hi ha res de 23.000 euros”, certifica el gestor immobiliari Pedro García sobre habitatges que s’anuncien a partir de 45.000 euros al portal immobiliari Idealista. Només n’existeix un per aquest import a Palma. A partir d’aquí, els preus es disparen en una forquilla que abasta, majoritàriament, fins als 300.000 euros, quantitat per la qual resulta molt difícil trobar pisos fins i tot en el mercat lliure. Més enllà d’aquesta xifra, és possible comprar un pis ocupat per 355.000 en el Molinar, un estudi de 480.000 euros a Ciutat Jardí, o un habitatge al carrer del Sindicat, al centre de Ciutat, per 800.000 euros. Tots ells sense possibilitat de visita i amb el condicionant d’haver de pagar als ocupes perquè desallotgin la propietat o iniciar la via legal per a la sortida, menys ràpida.

El PP i Vox han sumat majoria a la Comissió Mixta d'Insularitat (Congrés i Senat) per rebutjar la iniciativa d'Associació Socialista Gomera i el senador per les Pitiüses, Juanjo Ferrer, per limitar, regular o condicionar la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents a les Balears i les Canàries. Es tracta d'una iniciativa no vinculant que han proposat dos senadors del Grup Esquerra Confederal i a la qual han donat suport el PSOE i Coalició Canària, però no ha bastat per aprovar-la.

El Parlament ha rebutjat sol·licitar al Govern que faci pública la relació d'habitatges inscrits al programa Lloguer segur i els beneficiaris de les rendes subvencionades. La PNL ha estat defensada pel portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, i ha quedat rebutjada pels vuit vots en contra del PP, Vox i el diputat no adscrit Xisco Cardona. Els sis diputats del PSIB, MÉS per Mallorca i el grup mixt hi han votat a favor.

El 27% de l'oferta immobiliària exclusiva de luxe –la que supera els 2,5 milions d'euros– de l'Estat es concentra a Mallorca, que es consolida en el mercat mundial, segons el darrer informe sobre el mercat immobiliari espanyol de Lucas Fox, difós per Europa Press. Mallorca se situa en segona posició al rànquing estatal, només per darrere de Màlaga, que encapçala la classificació amb un 30% de l'oferta de luxe. Així, la província andalusa i Mallorca aglutinen el 57% d'aquesta tipologia d'oferta a Espanya.

La reducció de l'oferta d'habitatge de lloguer ha provocat que el nombre de famílies que competeixen per cada pis a Palma s'hagi disparat un 495% des de l'inici de la pandèmia el 2020, segons ha posat de manifest el portal immobiliari Idealista i ha difós Europa Press. D'aquesta manera, si el quart trimestre de 2019 hi havia vuit contactes de persones interessades a llogar un immoble, els darrers mesos de 2024 se'n varen registrar 48. A escala estatal, les famílies que competeixen per cada habitatge pràcticament s'han quadruplicat, i s'ha passat de set contactes a 30 (un 319% més).

Des que va començar a rodar aquesta legislatura, el Govern no ha iniciat una sola obra d'habitatge protegit, i això que a data d'octubre del 2024 hi havia en llista d'espera més de 4.000 famílies. Malgrat que el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, va xifrar en gairebé 5.000 habitatges els que estan en planificació, encara no s'ha passat dels plans a l'execució de cap obra en el cas dels protegits.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) va visar l'any passat 2.067 pisos nous a les Balears, un 18% més que el 2023. Ara bé, tant el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, com el degà, bernat Nadal, consideren que aquest augment és "totalment insuficient" per absorbir el creixement de població. En total, el 2024 es va arribar a les 5.823 obres, amb tota mena d'actuacions.

El 86% dels habitatges de luxe que s'ofereixen a les Balears són xalets i el seu preu mitjà ronda els tres milions d'euros, segons les dades d'Idealista que ha difós aquest dimarts Europa Press. En aquesta franja d'habitatges, la demanda estrangera té un pes del 51%.

950 euros, aquest seria el preu raonable per llogar un habitatge de dues habitacions a Palma, segons un estudi que el portal immobiliari Idealista ha fet públic aquest dimecres. Es tracta d'un lloguer 588 euros més barat que l'actual preu de mercat, que ja arriba als 1.539 euros. D'aquesta manera, les famílies que viuen de lloguer a Palma han de destinar el 45% dels seus ingressos a pagar un habitatge, mentre que la recomanació dels experts és que no se n'hagi d'invertir més del 30%.

El Govern espera apujar fins als 350.000 euros el topall per donar incentius fiscals als joves que comprin una casa per a ús habitual a finals de 2025, quan estiguin les primeres estadístiques de l'Observatori de l'Habitatge, segons ha informat aquest dimecres el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa.

Malgrat l'emergència habitacional que pateixen les Balears, l'Observatori de l'Habitatge (OHIB) que vol posar en marxa el Govern no s'haurà implantat del tot fins a 2027, segons han explicat aquest dimecres el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, i el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. La posada en marxa d'aquest organisme, que ja va anunciar el pacte la legislatura passada com a Monitor Balear de l'Habitatge –el 2019–, tindrà tres fases: a finals de 2025 es faran públiques les dades d'onze indicadors estadístics, i les altres dues fases es duran a terme el 2026 i 2027.