Després dels Reis, les torradores; després dels polvorons, els botifarrons; i després de les nadales, les melodies i lletres fan que Manacor se'n vagi a dormir amb els llums nadalencs i es desperti amb els primers calius que anuncien que Sant Antoni ja és aquí. I és que si hi ha un municipi que espera amb ganes que arribi la festa local és aquest. Manacor és el que tira de calendari per presentar el seu programa santantonier abans d’acabar l’any, o el que espera només unes hores per omplir la plaça de Ramon Llull de bidons on poder torrar les primeres llonganisses, elaborades només dies abans, amb els primers dies freds de l’hivern.

El dimoni Gros de Manacor la té gruixada i la mostra sense vergonya, els dimonis d’Artà tampoc no estan empegueïts i la treuen enmig dels dos claus, en Banya Verda de Montuïri és qui la té més flexible i li arriba baix de la barra, i el d’Algaida la té prima, però alhora esmolada. Mostrar la llengua és una de les característiques més comunes que tenen les diferents caretes que representen el dimoni arreu de Mallorca, perquè tots els dimonis són llengueruts, pocavergonyes i impertinents, i responen amb llanderades a qualsevol atac, especialment als atacs a la llengua catalana. La irreverència es manifesta amb gloses, cançons, frases fetes i terminologia específica que varia d’un poble a un altre.