De compilacions, n’hi ha moltes. Les del pare Ginard i algunes altres de les més importants les trobareu al Cançoner en línia de la web de la Fundació Mallorca Literària. Perquè no pugueu dir “si jo sabia cançons, tot lo dia cantaria”, que és l’inici d’una de ben coneguda, aquí en teniu un petit tast de cançons i lletres de Sant Antoni. Que comenci la festa!

El dimoni Gros de Manacor la té gruixada i la mostra sense vergonya, els dimonis d’Artà tampoc no estan empegueïts i la treuen enmig dels dos claus, en Banya Verda de Montuïri és qui la té més flexible i li arriba baix de la barra, i el d’Algaida la té prima, però alhora esmolada. Mostrar la llengua és una de les característiques més comunes que tenen les diferents caretes que representen el dimoni arreu de Mallorca, perquè tots els dimonis són llengueruts, pocavergonyes i impertinents, i responen amb llanderades a qualsevol atac, especialment als atacs a la llengua catalana. La irreverència es manifesta amb gloses, cançons, frases fetes i terminologia específica que varia d’un poble a un altre.