Fa unes setmanes, a la seu del Foment del Treball Nacional, es va presentar el llibre que el Cercle d’Economia ha dedicat a un dels seus fundadors i soci número 1, l’empresari Joan Mas Cantí, personatge decisiu en l’articulació política d’un sector important de la burgesia del país. Amb una envejable vitalitat als 94 anys, Mas Cantí va assistir complagut a una mena de funeral en vida, on va rebre els elogis que sens dubte s’ha guanyat amb escreix i que de ben poc li serviran el dia del seu comiat. Home de centre, provinent d’una família d’industrials de dretes, llest i pragmàtic, Mas Cantí va provar de fer-se seves totes les etiquetes, menys la de “separatista”: es va declarar catalanista, nacionalista, sobiranista i unionista (“de la Unió Europea”, va precisar), així com liberal, conservador i progressista (“l’empresa és el progrés”, va subratllar). Ingredients tots ells servits amb moderació: com va explicar al final de l’acte l’advocat Carlos Cuatrecasas, un dia que l’esperaven a una reunió més o menys clandestina i en Mas Cantí no arribava, en Fabián Estapé va ironitzar: “El deuen haver detingut per moderat”.