Sant Antoni, patró dels animals, arriba cada any a les Illes Balears amb foguerons, dimonis, gloses i tradicions que perviuen des de fa segles. Però, què sabem realment d'aquesta celebració? Quina és la història darrere del sant i dels rituals que l’acompanyen?

Caliu, bauxa, festa. En sentit estricte, un caliu és una brasa o un bocí de carbó encès. En sentit metafòric, però, caliu també és escalf, calentor o “ambient d’entesa i afecte entre les persones”. Aquesta definició, que just apareix al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC i, en canvi, no surt al DCVB, ens fa pensar en la imatge d’un grup de persones envoltant, en comunió, un foc o fogueró. Aquest és precisament l’ambient de la bauxa de la revetla de Sant Antoni arreu de Mallorca. I és aquest sentiment de pertinença a la comunitat allò que ha fet, en les darreres dècades, expandir el coneixement lingüístic de la festa. Vocabulari i expressions que no són només patrimoni dels pobles més santantoniers, sinó de tot un poble bruixat pel dimoni.

Assegura que la gran majoria (prop del 85%) opta per les espinagades de llom amb col. Pep Socies, tot un referent de cuina i conegut també com a Pep del Bri, comparteix la seva recepta i consells per fer espinagades aquest Sant Antoni. Les fa de col amb llom i d’anguiles, però assegura que les tradicionals espinagades d’anguila han perdut popularitat.  

L'espinagada és possiblement un element tan important a la celebració de Sant Antoni a sa Pobla com el foc o els caparrots. Aquest plat, tradicionalment pobler, s'ha expandit arreu de l'illa i són molts els indrets on es preparen espinagades durant les festes del patró dels animals. Encara que la tradicional es cuinava amb col i anguila, les receptes han anat evolucionant amb el pas dels anys i actualment en trobam moltes de diferents.

Menjar espinagades per Sant Antoni a sa Pobla forma part de les tradicions associades a aquesta festa. També se'n fan amb altres ingredients com el llom o el gató, però les més característiques són les d'anguila, que, així com van les coses, tenen els dies comptats, per la situació de perill d'extinció que viu aquesta espècie.