Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta són les impulsores del matriotisme, un projecte intel·lectual que pretén repensar el nacionalisme català a través del feminisme, i viceversa. El 8 de març del 2023 van donar-se a conèixer amb el manifest Per un nacionalisme feminista, i uns mesos després van reunir trenta dones en una mateixa sala per fer créixer el projecte. D’aquesta trobada n'ha sortit l'assaig col·lectiu Màtria o barbàrie (Angle Editorial), que presentaran el 5 d'abril a la Llibreria Ona de Barcelona amb la periodista Tona Gusi. En parlem amb Júlia Ojeda (Sant Celoni, 1994), professora de la UOC, crítica literària, activista per la llengua i col·laboradora de l'ARA. "Parlaré només en nom meu", diu Ojeda abans de començar l'entrevista.

Quan vam instal·lar-nos a les Pallargues, a la Segarra, tenia por que els meus fills tinguessin menys horitzons i menys eines per funcionar en un futur urbà globalitzat. La meva filla, de cinc anys, distingeix perfectament un xoriguer d’un esparver, però no sap què és el Bicing ni Glovo. Naturalment que ho pot aprendre, i ho aprendrà, però ja li seran una realitat exterior, no el medi on es mourà.

L'escriptora, traductora i editora Anna Punsoda (Concabella, 1985) assegura que és difícil tenir una relació normal amb la terra on s'ha crescut. Mirar-se-la amb orgull o menyspreu és, per desgràcia, més habitual que conviure-hi des de l'estima o amb una visió crítica però no destructiva. Al seu últim llibre, La terra dura (Pòrtic), hi explica el retorn als Plans de Sió, municipi de la Segarra on viuen menys de 500 persones repartides en diversos nuclis urbans. Des d'allà recorda la nena que hi va créixer a finals dels 80 i principis dels 90, la noia que en va marxar per estudiar a Barcelona el 2003 i la dona que s'hi ha instal·lat de nou amb el marit, l'editor Ignasi Moreta, i els dos fills.