Les tres persones detingudes el passat 11 de març per la seva relació amb la suposada venda fraudulenta de diversos xalets de luxe a Mallorca vinculats amb un oligarca rus actuaven com a testaferros per evitar l'embargament de béns de luxe després de la guerra d'Ucraïna. Segons ha informat la Policia Nacional en una nota de premsa, els sospitosos (dos homes i una dona) col·laboraven, de manera activa, amb una persona física i dues de jurídiques incloses en la llista de sancionats per la Unió Europea i altres organismes internacionals a conseqüència del conflicte a Ucraïna.

Andrea Rizzi (Roma, 1975) és periodista, corresponsal d'assumptes globals d'El Pais i autor de La era de la revancha (Anagrama), un assaig que aconsegueix, en poc més de 150 pàgines, fer una anàlisi exhaustiva de les transformacions geopolítiques, els problemes estructurals de les nostres societats i els escenaris de futur que poden comportar.

Una recerca de la Fundació Anticorrupció russa ha tret a la llum que l'empresari contractista d'armes Nikolai Kolesov té cinc mansions de luxe a nom de familiars a Mallorca.

La guerra de Rússia contra Ucraïna i l'extermini o genocidi dels palestins en mans d'Israel ens han omplert de notícies –de relats– sobre crims comesos per militars contra la població civil, sota la sempre vaga excusa de la necessitat de defensar la pàtria. 

Per primera vegada des de l'inici de l'ofensiva israeliana, Europa comença a tenir una veu ferma per demanar que s'aturi la barbàrie contra els civils a Gaza. Espanya ha estat un dels països més actius des del principi. Ho reivindica el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en una entrevista en què analitza la situació a la Franja i també la guerra d'Ucraïna, a més de la qüestió del català a Europa.

Trump ha instal·lat al cim del poder, i de les relacions internacionals, el que podem batejar com a cunyadisme antidemocràtic, una protuberància antipolítica –dir-ne ideologia seria exagerat: tot això del capitalisme llibertari és una autèntica collonada– consistent a identificar tots els mals de la societat occidental en la suposada ineficàcia de l’estat de dret, amb els seus primmirats equilibris de poder, caricaturitzats amb uns alts funcionaris ganduls i corruptes que es dediquen a viure de la mamella pública. La solució, pròpia del que diria el clàssic cunyat suposadament informat a la sobretaula, és purgar tota aquesta casta elitista i governar sense miraments compassius, amb autoritat. És a dir, autoritàriament. Amb un líder que parli clar i actuï amb contundència. Que mani pensant en el poble, un nosaltres perfectament ultranacionalista i excloent davant dels altres, els aprofitats, els enemics (de fora i de dins).

L’actuació de Donald Trump aquests primers dies de presidència és la prova de com es destrueix de ràpid la democràcia i el marc establert per la comunitat internacional per intentar gestionar els conflictes. En només sis setmanes ha demostrat que la seva única motivació política és el guany econòmic immediat del seu entorn proper, que el seu estil és d’un infantilisme incapaç del més mínim autocontrol emocioivnal i que l’ordre de la postguerra mundial està acabat i els aliats tradicionals són ara estranys a vampiritzar. Si algun dia el president dels Estats Units ha representat el lideratge del món lliure i ha volgut ser exemplar en la defensa de la llibertat, el lliure comerç i la democràcia, avui significa la quinta essència del matonisme extractiu i coercitiu. A més d’hortera i ignorant, Trump és el prototip de qui abusa dels dèbils i és feble amb els forts. 

Paco Monsonís i la seva dona Pili viuen a París però ara que estan jubilats passen llargues temporades a Artana (la Plana Baixa), que és el poble de la família d’ella. Tots dos es van conèixer a la capital francesa, fills d’emigrants valencians que hi havien arribat després de la guerra. La família de Paco eren de Borriana, i van emigrar perquè el seu pare, que era un ebenista anarquista, pensava que acollint-se a l’estatut de refugiat republicà a França les coses els anirien millor, tal com va ser. Paco va anar a la universitat i es va fer del Partit Comunista. Aquell matrimoni de joves idealistes van convertir casa seva en un dels pisos francs que el partit posava a disposició dels exiliats espanyols. Molts catalans també van passar per allà, com ara Quico Pi de la Serra. "Un dia vam arribar d’uns dies de vacances i ens vam trobar tota la casa ocupada per una companyia de teatre", em va explicar un cop entre rialles.

“Sota la presidència de Trump, el lideratge americà ha tornat. Això vol dir llibertat de discurs, una diplomàcia valenta que posa primer la nostra nació, i pau mitjançant la força”. Aquest és un tuit de Marco Rubio, secretari d'Estat dels EUA, publicat aquest diumenge i difós després des del compte d'Elon Musk a X, un batibull infernal que tant de dia com de nit emet propaganda de l'administració Trump, falses notícies sobre immigrants que violen dones joves al Regne Unit (i per als quals Musk demana “castració seguida de pena de mort”) o notícies sobre el mateix magnat, en què el veiem tant exercir de director del DOGE com disfressat de superheroi. També amplifica els tuits d'altres dirigents trumpistes quan els troba d'interès, com en el cas que comentem.

Com es podia esperar, Donald Trump no ha complert amb la promesa electoral d'acabar amb la guerra entre Rússia i Ucraïna en 24 hores, ni tampoc s'ha fet públic cap full de ruta del nou gabinet estatunidenc que traci les línies mestres per acabar amb una guerra sobre la qual el nou secretari d'Estat, Marco Rubio, ha assegurat que la seva la fi "haurà de ser la política oficial dels Estats Units".

Les cartilles de racionament tornaran a Rússia l'any que ve. Aquesta mesura, històricament vinculada a temps de guerra i postguerra, serà recuperada a Kaliningrad a partir d'aquest 2025. L’enclavament rus entre Polònia i Lituània que permet a Rússia una sortida estratègica al mar Bàltic –peça que Stalin es va cobrar en la repartició d’Europa després de la Segona Guerra Mundial– continua sent un focus de tensió en les relacions entre Putin i els seus veïns occidentals. I una de les regions de Rússia més afectades per les sancions imposades per Occident a Moscou per l'agressió contra Ucraïna.

Quan la matinada de diumenge un avió va enlairar-se de Damasc sense destí conegut, els rumors que transportava Bashar al-Assad van començar a circular a les xarxes socials. Hores després, es confirmava la fugida del president sirià. Durant algunes hores, no es va saber on s'havia exiliat, però hi havia pocs dubtes: a Rússia. El més antic i més fidel aliat del clan dels Assad, en una relació estratègica entre Damasc i Moscou que va arrencar fa més de cinc dècades i mai havia trontollat. En Putin, Al-Assad trobarà probablement un amfitrió generós, i fins i tot potser un amic.

L’aviació de Síria i Rússia va augmentar notablement dilluns l’abast i la intensitat dels seus atacs en zones controlades pels rebels, inclosos hospitals i barris residencials, en paral·lel als esforços de Damasc per contenir els ràpids avenços territorials de l’oposició, que s’han anat alentint a mesura que s’han intensificat els combats a les portes de la ciutat de Hama. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, una organització amb seu al Regne Unit, avions de combat russos i sirians van bombardejar dilluns barris residencials d’Idlib i Alep i zones dels afores d’aquestes ciutats i de Hama. Els Cascos Blancs, un grup de protecció civil, van denunciar per la seva banda atacs russos contra un complex d’instal·lacions mèdiques a Idlib i un bombardeig sobre un camp de desplaçats que va deixar almenys set morts, entre ells cinc nens.

Fins al 20 de gener del 2025 la guerra no deixarà de sobrevolar Europa. Tant en forma de míssils intercontinentals balístics llançats per Putin –una mena d’aperitiu de la seva constant amenaça nuclear– com amb sortides retòriques, com les del general Valeri Zalujni --ex-comandant militar ucraïnès i ara ambaixador a Londres—que no s’està de dir que la Tercera Guerra Mundial ja ha esclatat, però els aliats europeus no se’n volen adonar. Potser sí que la guerra plana sobre Europa, però no es veu que tingui cap intenció d’aterratge. I com n’hauria de tenir, d’intenció, si només falta un mes i tres setmanes perquè Donald Trump es proclami amo d’Occident i alhora amic de Vladímir Putin, amo d'una sisena part del món.

Només els infants que parlin rus podran escolaritzar-se a Rússia, després que la Duma, la cambra baixa legislativa, hagi aprovat per unanimitat aquest projecte de llei que impossibilitarà als fills d'immigrants sense prou coneixements de llengua russa matricular-se a l’escola. La llei encara ha de ser aprovada pel Senat i pel president Vladímir Putin, però es dona per fet que s'aprovarà, ja que el partit del president, Rússia Unida, té majoria absoluta en les dues cambres.

L'escalada més gran entre Rússia i l'OTAN s'ha produït quan es compleixen 1.000 dies del començament de la invasió d'Ucraïna i en un moment determinant del conflicte a Ucraïna, en què la irrupció de Trump a la Casa Blanca i l'ús de míssils de llarg abast en territori rus per part de Kíiv poden capgirar la situació. Aquest dimarts l'exèrcit ucraïnès ha llançat per primer cop un atac amb projectils ATACMS contra Rússia i hores després el president rus, Vladímir Putin, ha augmentat l'amenaça nuclear contra països enemics.

Per a Alexei Sagal, un industrial de la província de Stavropol, al sud de Rússia, la invasió a gran escala d'Ucraïna per Vladimir Putin ha estat transformadora, segons recull un reportatge del Financial Times. L'entusiasta de la cria de cavalls s'ha convertit en un comprador clau d'actius de les empreses occidentals que fugen del país. La setmana passada, el seu grup Arnest, que va guanyar diners com a contractista d'alguns dels grups de béns de consum més grans del món, va acordar comprar el negoci rus d'Unilever per 520 milions d'euros. Anteriorment, es va fer càrrec de les operacions russes de la cervesera holandesa Heineken, el gegant de conserves nord-americà Ball Corporation i el grup de cosmètics suec Oriflame.

5.30 am, Khàrkiv, Ucraïna. Dos homes amb armilles i cascos antibales entren en un minibús. El Maksym té 36 anys i el Ruslan, 42. Estan a punt d'entrar a l'infern de la guerra a l'est d'Ucraïna. Els animals també pateixen la guerra. I en aquest punt, milers d'animals s'han quedat atrapats sense ningú que en tingui cura. L'automòbil està carregat de gàbies, medicaments i altres equips especials per atrapar i rescatar animals. Durant el darrer viatge d'aquest comboi a Vovchansk, regió de Khàrkiv, els activistes van estar a punt de morir quan un dron rus va llançar un míssil que va explotar a 3 metres del cotxe. Les finestres van saltar pels aires i els rescatadors van resultar ferits, però van aconseguir escapar de la zona de bombardeig i salvar gairebé quaranta animals. Desafortunadament, un gos pastor anomenat Jesse no va sobreviure, i com es va determinar més tard en una clínica veterinària, va morir d'un atac de cor causat per l'estrès i la por que havia patit.