Qui era Felip de Mallorca? Un personatge extravagant i controvertit, el fill petit del rei Jaume II. Per alguns dels seus seguidors, ni més ni menys que l’Anticrist en persona. A començaments d’abril del 1325, ara fa exactament set segles, va acceptar de fer un parèntesi en la seva vida de franciscà ‘espiritual’ –els d’El nom de la rosa, d’Umberto Eco, de la qual ben bé podria haver-ne estat un dels personatges– per mantenir la corona de Mallorca en el cap del seu nebot Jaume III, aleshores de només nou anys, davant dels poderosos cosins de Barcelona. I ho va aconseguir, a base d’esforç i d’intel·ligència –i de doblers, tot s’ha de dir. Ens acostam a la seva vida de novel·la, gràcies als estudis de Bartomeu Bestard, J. Ernest Martínez Ferrando, Pau Cateura, Eusèbia Rayó i Jaume Serra.

L’església Misión Evangélica del Espíritu Santo Santuarios del Monte Sinaí ocupa un petit local a prop de Nou Llevant. Manquen hores per al culte i Renaldo Reyes, la dona i les filles, posen a punt aquest espai. Mentre elles fan net, Renaldo practica amb la guitarra elèctrica i deixa la tauleta amb les partitures per parlar amb l’ARA Balears. Més que respondre, intenta persuadir la periodista que cal que cerqui la presència de Déu i, fins i tot, dicta un passatge de la Bíblia que considera molt important: “Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Joan 8,31).

La celebració de bodes, batejos i comunions per l’església s’ha reduït dràsticament en els últims cinc anys a les Balears. Cap dels tres sagraments se salva de la desafecció ciutadana, amb caigudes que, en alguns casos, superen el 50%. A Mallorca, els batejos religiosos han passat de 3.787 el 2018 a tot just 1.775 el 2023, la qual cosa suposa un descens del 53%, segons dades aportades pel Bisbat. El comportament de les comunions és similar, amb un descens del 48%: enfront de les 3.494 celebrades el 2018, només 1.800 nins van rebre aquest sagrament el 2023. Quant als matrimonis, s’han reduït un terç, de 772 a 511. Per contra, només les confirmacions pugen un 15% i passen de 462 a 532 en l’últim lustre.

El dia que Pepa (nom fictici) va entrar a la Sala del Regne amb el seu al·lot de bracet sabia que estava infringint les normes dels testimonis de Jehovà de la pitjor manera possible. Havia desafiat els preceptes de la religió i quan va dir que era la seva parella, els ancians –màxims responsables de la jerarquia– se la van endur a una sala a part i la van sotmetre a un “judici sumaríssim”. Durant tres hores, el comitè judicial la va humiliar i va intentar que es penedís del seu acte, en pagàs la penitència i tornàs a la cleda. Una en la qual no es poden mantenir relacions prematrimonials, votar, rebre transfusions de sang, celebrar cap festivitat, brindar, fumar, beure alcohol, anar a una discoteca, tatuar-se, veure pornografia, masturbar-se, participar en un joc d’atzar o vestir una minifaldilla, entre altres prohibicions.

Acabem l’any 2023 i, com en anys anteriors, els resums informatius dels últims dotze mesos parlaran, entre moltes altres coses –i poques de bones–, de feminisme. El feminisme és una lluita que avança de manera lenta però inexorable i no sense entrebancs propis i aliens.