Vaig rebre la notícia de la mort de Joaquim Mallafrè, traductor, com tothom: amb consternació. Em vaig aixecar i vaig treure del prestatge l'exemplar de l'Ulisses de Joyce que tinc dedicat per ell d'ençà del dia 5 de maig del 22, quan vaig tenir l'honor de fer-li de presentador en una conferència que va oferir a la Biblioteca de Cort, a Palma. Un any després, dia per dia, al Centre de Lectura de Reus, Joaquim Mallafrè em va fer el regal d'acudir com a públic a la presentació d'un llibre meu, que va anar a càrrec de Magda Barceló. Són dos moments feliços del que suposo que n'he de dir la meva vida com a escriptor, si tal cosa existeix.

El traductor i lingüista Joaquim Mallafrè, nascut a Reus el 1941, ha mort als 83 anys, segons ha comunicat el Centre de Lectura de Reus. Mallafrè és especialment conegut per haver traduït al català l'Ulisses de James Joyce, publicat a Leteradura el 1981 i reeditat més endavant a Edhasa i Proa. "Hi vaig dedicar set anys, els mateixos que Joyce a escriure'l –va explicar a l'ARA–. Va ser una aventura apassionant, que em va servir, entre altres coses, per reconnectar amb la llengua popular reusenca. El món de Joyce és ple de frases, acudits i escatologia curiosament universals, als quals vaig trobar equivalències en el meu entorn més proper".

Es pot fer un resum de l’any amb frases i paraules que se’ns han enganxat durant aquests dotze mesos. Començo. El dia que vaig sentir Pedro Sánchez dient que escoltava les cançons de Taylor Swift i a Feijóo parlant de Bruce Sprinter, no em va estranyar gens el que va acabar passant al juliol.