<![CDATA[Ara Balears - ulisses]]> 10 <![CDATA[Metamorfosi enamorada del canvi insubornable]]> Homer viu a través de noves generacions que abracen el seu llegat i l’expandeixen. Si Christopher Nolan està filmant ara mateix una nova adaptació cinematogràfica de L’Odissea, que pel que sembla serà flipant, en literatura catalana disposam de revisions recentíssimes del mite gràcies als llibres El cos invisible, de Núria Perpinyà i Ulisses, de Francesc Josep Vélez. Com que ja he parlat molt de la fenomenal orgia fisiològica de Perpinyà, ara és el torn d’una obra poètica que veu la llum a la col·lecció La Fosca, que es torna a atrevir amb un poema èpic i antièpic alhora, perquè si fa uns anys va treure a la llum el ja imprescindible Cor pirinenc, de Lluís Calvo, ara torna amb un títol que hauria de ser àmpliament celebrat pels seus innegables dons.

]]> <![CDATA[Olivier Schrauwen dibuixa l’‘Ulisses’ del còmic]]>

Al seu Ulisses, clàssic revolucionari de la literatura del segle XX, James Joyce relatava el pas de Leopold Bloom pels carrers de Dublín al llarg d’una jornada –el 16 de juny– completament vulgar del personatge. El belga Olivier Schrauwen (Bruges, 1977) ambienta el seu nou còmic en un diumenge de principis d’octubre en què el seu protagonista, Thibault Schrauwen (versió fictícia del cosí de l’autor), ni tan sols abandona el seu apartament. Durant prop de 500 pàgines, Domingo flamenco (Fulgencio Pimentel, 2024) segueix l’anodina activitat i el torrent de divagacions mentals del protagonista des de les 8.15 fins a les 22.45 d’un diumenge qualsevol en què el Thibault es limita a fer el dropo, escoltar música, procrastinar i emborratxar-se, sense interaccionar en cap moment amb ningú. I, tanmateix, el resultat és una obra monumental i aclaparadora que va més enllà del costumisme per capturar el teixit mateix de la consciència i de la vida en la seva vulgaritat més esplendorosa.

]]> <![CDATA[Batiport i altres contes del 2023]]>

Es pot fer un resum de l’any amb frases i paraules que se’ns han enganxat durant aquests dotze mesos. Començo. El dia que vaig sentir Pedro Sánchez dient que escoltava les cançons de Taylor Swift i a Feijóo parlant de Bruce Sprinter, no em va estranyar gens el que va acabar passant al juliol.

]]>