El ple de Cort d'aquest dijous l'han protagonitzat les protestes ciutadanes. Totes assenyalaven el batle d'una manera o una altra com un dels culpables dels seus problemes. "Batle, hem de parlar"; "Martínez, triler"; "Batle, dimissió", han estat algunes de les consignes que s'han sentit davant la façana de l'Ajuntament de Palma, que estava protegida per la Policia Local. Segons han exposat fonts de Cort a l'ARA Balears, els agents de seguretat, que controlaven qui entrava a Cort i qui no, s'han hagut de posar taps per suportar el renou dels xiulets i de les sirenes dels policies locals que reclamaven un pla d'ordenació i que no han aturat de sonar des de les 10 fins a les 13 h aproximadament.

Més de 300 persones s’han manifestat davant el Parlament en el marc de la mobilització convocada pel GOB Mallorca i la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, entre altres col·lectius, contra els perjudicis que, a parer seu, es deriven de la llei d'obtenció de sòl a Palma. La protesta s'ha fet coincidir amb el ple extraordinari en què s'ha d'aprovar la norma. “Marga Prohens, especuladora”, “PP i Vox, govern de promotors” i “No és un Govern, és una promotora” han estat algunes de les consignes que els assistents han cridat entre xiulades i dits d’enmig a l’aire, en senyal de desacord amb la normativa. A la manifestació també s'hi han lluït camisetes verdes de suport a la llengua pròpia de les Illes.

La patronal empresarial CAEB ha carregat contra la manifestació antisaturaciò i antituristització de diumenge i ha criticat el que considera una "manipulació política" dins d'aquest moviment social. "Vàrem poder veure missatges i proclames que no tenen res a veure amb el turisme, com també consignes contra la crisi de l'habitatge i [els problemes de] mobilitat que patim tots els ciutadans de les Illes i que no són culpa del turisme", ha dit la patronal mitjançant un comunicat. D'aquesta manera, CAEB desvincula l'emergència habitacional i l'absència de pisos assequibles per als residents del turisme, malgrat l'impacte del lloguer turístic en el mercat.

L'1 de novembre del 2024 es va esfondrar la marquesina de l'estació de tren de Novi Sad, que s'havia renovat feia poc, i van morir 15 persones. Les obres de renovació s'havien adjudicat de manera poc transparent a un consorci d'empreses xineses. El tràgic accident va ser l'espurna que va encendre un moviment de protesta, primer a Novi Sad i després a tot Sèrbia, per denunciar la corrupció general, la censura als mitjans, la concentració de poder, la influència de Rússia i del capital xinès i la repressió de la dissidència. Poca broma: al desembre va tenir lloc a Belgrad una manifestació tan nombrosa com les que van precipitar la caiguda de Milosevic i dissabte, la més gran de la història del país.

El dia de l'any que tenia més son era el més feliç. El primer cop vam arribar a quarts de cinc de la matinada. Era negre de catàleg de pel·lis de por. Feia fred de festival de pel·lis de calamitats àrtiques. I jo era tan petit que no sabia si estava perdut en un malson o si m’entrenaven per formar part d’un cos d’elit per destruir el món. Enmig del no res es va obrir la porta de la corralina-garjola. Era allà: “Pesa gairebé 200 quilos”. I la por la tenia ell.

La plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat aquest dijous una jornada de "reagrupament i retrobament" el 15 de febrer per preparar noves mobilitzacions contra la saturació i turistització que pateixen les Balears, segons ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. "Davant d'una situació que cada cop s'agreuja més, convocam una jornada de reagrupament i retrobament per enfocar la continuïtat de les mobilitzacions per exigir els límits al turisme i un canvi de rumb real del model econòmic de les Illes que deixi enrere aquesta especialització econòmica que expulsa, empobreix, degrada, emmalalteix, mata i precaritza", assenyala la plataforma.

Mentre que el Govern diu que cal aturar el creixement del nombre de turistes que arriben a les Balears, les Illes continuen assolint rècord rere rècord de visitants. A més, la iniciativa més important que l’Executiu de Prohens ha posat en marxa, la Llei de simplificació administrativa, obre les portes a un consum més gran de territori. Tot això, malgrat les protestes multitudinàries que varen omplir els carrers de Palma el 2024 –el 25 de maig i el 21 de juliol i Eivissa el 27 de setembre–, quan desenes de milers de persones varen reclamar posar fi a la turistització de la vida dels ciutadans i posar solucions sobre la taula per a l’emergència habitacional que implica.

El 2024, el sector primari de les Balears ha fet front a diversos reptes influenciats per les condicions climàtiques adverses i les mesures reguladores que s’han intentat implantar des de Brussel·les. De fet, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, qualifica aquest any d’“intens”.

El 2024 no ha implicat cap canvi pel que fa al model econòmic de les Balears, el motor del qual és únicament el turisme des de fa dècades. Però aquest any sí que ha canviat una cosa: el malestar ciutadà ha esclatat, ha ocupat els carrers i arribat a la premsa estatal i internacional. Les Illes no són l’únic indret que clama contra els efectes perniciosos de la turistització, i Barcelona n’és un altre exemple. Les protestes han provocat un canvi en el discurs dels polítics. El Govern va posar en marxa el que va denominar Pacte per la sostenibilitat, però a hores d’ara la seva utilitat es posa en dubte després que les entitats de la societat civil l’hagin abandonat i hagin posat en evidència el seu mal funcionament.

Representants de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) a les Balears s'han sumat aquest dilluns a la manifestació convocada enfront de la seu del Ministeri d'Agricultura, a Madrid, per protestar contra l'acord comercial aconseguit entre la Unió Europea (UE) i els països que integren Mercosur. Es tracta del pacte de lliure comerç més gran que ha firmat el bloc comunitari, un pacte que crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i que es calcula que estalviarà uns 4.000 milions d'aranzels als europeus.

L'Agència Espanyola de Meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) perquè van avisar tard i malament. Per al cap del Consell, Carlos Mazón, aquests són els únics responsables de la resposta tardana de la Generalitat davant la catàstrofe que el dimarts 29 d'octubre va causar més de 200 morts al País Valencià. Així ho ha defensat aquest divendres el polític conservador en una compareixença a les Corts en què també ha aprofitat per deixar clar que no pensa dimitir. Ben al contrari, pretén mantenir-se en el càrrec i encapçalar la reconstrucció de les zones afectades. Només si fracassa en aquesta temptativa, ha avançat, renunciarà a presentar-se a la reelecció el 2027.

Just un mes després de la gran manifestació del 21 de juliol, que va aglutinar desenes de milers de persones a Palma per protestar contra la saturació turística a les Balears, la plataforma Menys Turisme, Més Vida ha fet una assemblea oberta per determinar quines seran les passes a seguir a partir de setembre. En aquesta trobada s'han establert tres eixos d'acció importants: augmentar la pressió sobre les institucions, tenir una incidència política més gran i continuar amb les accions, tant de les agrupacions locals com les de caràcter més general i en coordinació amb altres territoris insulars i estatals.

Després de rebre 17,8 milions de turistes, les previsions indiquen que el 2024 polvoritzarà tots els rècords d'arribada de turistes a les Illes Balears. Les Illes varen rebre 1,2 milions de visitants de gener a març, un 17% més que l'any passat (200.000 persones més). Però sembla que aquest creixement constant ha trobat un topall: el malestar de bona part dels ciutadans que, malgrat la consciència que l'economia illenca depèn del turisme, percep que els efectes negatius de la massificació passen una factura massa gran a la qualitat de vida dels residents. D'aquesta manera, el debat sobre el decreixement ha deixat de ser tabú i qüestió de minories. El Fòrum de la Societat Civil ha presentat aquest dimecres el document Quin és el turisme que volem?, que recull les propostes d'aquesta plataforma per afrontar el canvi de model turístic. Però, com els seus responsables han indicat, no és un informe tancat i es recolliran propostes d'entitats i ciutadans fins al 26 de juny, dia que culminarà el I Congrés de Turisme Sostenible de la Societat Civil.

Les mobilitzacions universitàries en suport al poble palestí arriben a Barcelona. Després que unes 500 persones protestessin aquest dilluns al claustre de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), coincidint amb l'inici de l'operació israeliana sobre Rafah, desenes d'estudiants han decidit acampar-hi. "Volem estendre l'exemple que estem veient als Estats Units o a França", explica a l'ARA Pablo Castillo, el portaveu del Comitè Estudiantil de Solidaritat amb el Poble Palestí. "Considerem que des de la joventut no ens podem quedar al marge d'aquesta barbàrie", afegeix.

El centenar de tendes verdes i taronges que s'acumulen al centre del campus de la Universitat Colúmbia, a Nova York, són el cor de les protestes contra la guerra de Gaza que s'estan escampant arreu de les universitats dels Estats Units. Les imatges de dijous passat de la policia detenint un centenar d'estudiants en aquest campus no han fet més que alimentar les mobilitzacions. El campament s'ha convertit en el focus del debat sobre els límits de la llibertat d'expressió mentre alguns sectors etiqueten els manifestants d'"antisemites" i exigeixen que es posi fi a les protestes. “Ens acusen d’antisemites perquè és l’únic que tenen per frenar les protestes”, explica a la sortida del campus el Matt, un alumne que prefereix no donar el seu nom real.

"Stop balconing. Salta i mor al teu país" i "Turistes anau a casa. No sou benvinguts aquí" són els lemes antiturístics que han aparegut a la plaça de Raimundo Clar de Palma aquest dimarts, dies després d'una altra pintada turismofòbica a Nou Llevant. Aquests lemes estan apareixent en un moment en què el debat sobre la saturació turística ha agafat força, mentre que s'esperen xifres rècord per al 2024, amb previsions de 19 milions de visitants, i després que l'any passat s'assolís una xifra inaudita a les Illes: 17,8 milions de turistes.

Si ara fa uns dies les protestes dels pagesos del País Valencià tenien lloc al port de Castelló, aquest dijous s'han traslladat al de València per denunciar les bonificacions i descomptes a les importacions de fruites i verdures per part de les autoritats portuàries.

Des que es va difondre la industrialització al món occidental, s’ha viscut una tensió entre la protecció del sector primari –agricultura i ramaderia– i la seva reducció progressiva per les forces del canvi tècnic i de la competència internacional. Amb l’abolició, l’any 1846, de les Corn Laws (les lleis que protegien aranzelàriament els productors de cereals del Regne Unit) es va iniciar un camí de més de trenta anys –en alguns casos quaranta o cinquanta, o fins i tot fins al 1913– de lliurecanvisme creixent arreu del món. El Regne Unit va importar productes agraris de tot arreu a canvi d’exportar els productes de la seva indústria. Els preus dels aliments van baixar, els salaris reals van pujar, i tot anava bé fins que Europa es va veure inundada per cereals barats procedents d’Ultramar (les Amèriques –Nord i Sud–). La solució per a molts pagesos europeus va ser emigrar cap a les Amèriques a fer-hi de pagesos. Però alguns països –França el primer, però Espanya poc després– van reaccionar protegint la seva pagesia amb aranzels més alts. Com més democràtics eren els països, abans feien aquest pas.

Les associacions agràries de les Balears treballaran amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural en un pla estratègic de l'agricultura de les Balears per als propers deu anys, segons ha informat Europa Press. Representants de les organitzacions agràries UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i Asaja Balears s'han reunit aquest dijous amb el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, i amb representants dels grups parlamentaris per traslladar els problemes i les necessitats dels agricultors. A més, deu tractors s'han desplaçat des del polígon de Son Fusteret fins a la Conselleria.