L'Euríbor a un any, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha tancat el maig en una mitjana del 2,081%, davant del 2,143% de l'abril. D'aquesta manera cau al nivell de l'agost del 2022, pocs mesos després de sortir del terreny negatiu al qual va estar durant sis anys. L'abaratiment d'aquest índex, que podria continuar fins a situar-se per sota del 2% cap a finals d'any, segons les estimacions dels experts, té el vessant positiu de rebaixar les quotes d'aquells que hi estan vinculats i també l'interès al qual s'ofereixen els nous préstecs que s'han de concedir. L'efecte més immediat és que una hipoteca tipus de 156.698 euros a vint-i-cinc anys (la recollida per l'Institut Nacional d'Estadística per al març) amb un diferencial de l'Euríbor més un punt, passarà de tenir una quota mensual de 887,07 euros a una altra de 749,70, amb una rebaixa de 137,37 euros mensuals i un estalvi anual de 1.648,44 euros.

La intervenció pública en el mercat immobiliari és essencial per tal de generar oferta d’habitatge assequible, abaixar preus, regular el lloguer de temporada i facilitar així l’accés a l’habitatge de la població resident. Ho defensa l’economista, conseller insular, exdirector general d’Habitatge del Govern i actual vocal assessor especialitzat en habitatge de l’Oficina d’Assumptes Econòmics i G20 de la Moncloa, Eduard Robsy Petrus (Maó, 1976). A Madrid, en el càrrec d’assessor adscrit a la Direcció General de Projectes Estratègics i Polítiques Sectorials, forma part des de març dels grups de treball que estudien com regular els contractes de lloguer turístic i de temporada.

La crisi de l'habitatge a les Balears cada vegada s'aprofundeix més, i els efectes del decret que el Govern va tirar endavant l'octubre de 2023 no han tingut, de moment, un impacte positiu en les xifres. Pel que fa a la compra, l'Executiu ha aportat aquest dimecres algunes dades incloses en l'anàlisi trimestral de la conjuntura econòmica, les quals denoten la gravetat de la situació. D'una banda, continua l'escalada de preus. En comparació amb el primer semestre de 2023, enguany costa un 6% més comprar una casa, un augment que s'enfila al 12,3% en el cas dels habitatges nous –l'encariment de les cases de segona mà és del 5,3%.

Tot i que el preu dels habitatges a les Illes Balears no frena en el seu creixement continu, les darreres dades del portal immobiliari Idealista deixen una dada sorprenent. El 10% dels pisos en venda a l'Arxipèlag es ven en menys d'una setmana i el 35% en menys d'un mes. De fet, només és el 13% de les cases anunciades les que estan més d'un any a trobar un comprador. Tot i això, les Illes estan per sota de la mitjana nacional que actualment se situa en el 13%

Les Illes Balears són el territori de l'estat espanyol que ha concentrat la inversió més gran en habitatge per part d'estrangers fins al març, amb més del 31% del total, segons informa el portal immobiliari en línia pisos.com en la seva anàlisi d'inversió immobiliària estrangera, que desgrana les darreres dades del Col·legi de Registradors. Després de les Balears, que abasta exactament el 31,72% del total, els cinc territoris on es concentren les majors inversions són el País Valencià (28,79%), les Canàries (26,01%), la Regió de Múrcia (23,36%), Catalunya (15,61%) i Andalusia (13,83%).

Mentre els preus del lloguer i de la compravenda d'habitatges continuen pujant i l'accés a una llar cada vegada és més difícil, el nombre d'habitatges buits no deixa de créixer. Així les coses, la manca d'oferta fa encara més complicat que es pugui trobar una solució al greu problema de l'habitatge a les Illes, mentre que el Govern prepara el decret que inclourà incentius fiscals per als propietaris de cases que les posin en el mercat de lloguer. Segons les darreres dades de l'INE, entre 2011 i 2021 es va incrementar un 23,9% el nombre d'immobles que estan buits a les Balears.

El mercat immobiliari illenc ha començat el 2023 amb una caiguda de la compravenda d'habitatges. Durant el mes de gener d'enguany a l'Arxipèlag es van produir 1.374 transaccions, xifra que suposa un descens d'un 2,3% en comparació amb el mateix mes de l'any passat.

La recuperació del sector immobiliari de les Illes Balears ha anat acompanyada i marcada per l'augment de la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents a les Illes Balears. Aquest 2022 s'ha registrat un increment del 81,5% d'habitatges nous i de segona mà que han adquirit ciutadans no residents a l'Arxipèlag aquest 2022, en comparació amb les xifres recollides en el mateix període de l'any passat.

Les Balears registraren el mes de gener un increment d'un 53,2% en la compra d'habitatges respecte del mateix període de l'any anterior. Aquesta xifra representa el segon major augment de l'Estat, només per darrere de la Rioja (71,4%) i molt per sobre de la mitjana espanyola (31%), segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La compravenda d'immobles a les Illes Balears ha notat un increment molt notable en comparació amb l'any passat. Segons ha informat el Col·legi de Registradors de l'Estat, s'han fet 2.833 operacions durant el gener d'aquest 2022, un 60,9% més que l'any passat el mateix mes, quan se'n van fer 1.761.

La compravenda d'habitatges a les Balears va inflar-se un 70,8% el mes de novembre passat en relació amb el mateix mes del 2020. Es varen fer fins a 1.496 operacions, mentre que el mateix mes de l'any anterior foren 876. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha facilitat aquestes dades aquest dijous matí.

La compravenda d'habitatges va créixer un 74,9% a les Balears durant juny, fins a 1.156 operacions, una taxa de 118 per cada 100.000 habitants, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística que ha recollit Europa Press.

La compravenda d'habitatges el mes d'abril ha experimentat a les Balears un creixement del 200,2% respecte del mateix mes de l'any anterior, fins a les 1.237 operacions i per sota de la mitjana estatal (233%), segons dades de l'estadística del Consell General del Notariat que ha recollit Europa Press.

Les Balears varen registrar durant el mes de febrer la compravenda de 1.023 habitatges, un 15,9% menys que en el mateix mes del 2020, segons ha informat Europa Press a partir de les dades publicades per l'INE. Això representa una taxa de 105 operacions per cada 100.000 habitants, mentre que al conjunt de l'Estat és de 115. És la segona comunitat autònoma on hi ha hagut un descens més gran de la compravenda, tan sols superada per les Canàries, on va caure un 16,2%.

La signatura d'hipoteques per comprar un habitatge a les Balears va augmentar el mes d'octubre i se'n varen signar un total de 964, una xifra que suposa un 20,5% més que el mateix més de l'any passat. Segons ha informat l'agència Efe a partir de les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística, el capital que s'ha donat ascendeix a 132,2 milions d'euros, un 1,5% més que fa un any.

Les Balears encapçalaren la caiguda de la venda d'habitatges a l'octubre, amb 818 operacions, un 28,7% menys que el mateix mes de l'any passat, segons ha informat l'agència Efe. El total de finques transmeses a l'Arxipèlag va ser de 3.741, un 18,2% menys que fa un any, segons les dades difoses aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La venda d'habitatges a les Illes continua en caiguda. El setembre se'n varen vendre a les Balears 897, un 15% menys que en el mateix mes de 2019, segons les dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'Arxipèlag és la segona comunitat de l'Estat amb el major descens, només superat pel País Basc.

El mes de juliol es varen vendre a les Balears un total de 726 habitatges, la qual cosa representa un descens d'un 42,9% respecte del mateix mes del 2019, el segon major d'Espanya per darrere de les Canàries (54,8%), segons ha informat l'agència Efe. El nombre de béns immobles objecte de canvis de propietat el juliol a l'Arxipèlag va ser de 3.603, un 24,7% menys que un any abans, segons les dades publicades per l'INE.

La compravenda d'habitatges va descendir un 38,1% interanual el juny a les Balears, amb 658 operacions. Les Illes són la cinquena comunitat on més baixa, només per darrere de la Comunitat de Madrid (-39%), les Canàries (-41,8%), el País Valencià (-43,9%) i Galícia (-44,8%), segons ha informat l'agència Efe.

El preu de venda de l'habitatge a la costa de les Illes Balears s'ha incrementat un 1,8% en un any. De fet, segons dades del portal immobiliari Idealista, el preu dels immobles durant el mes de juny d'aquest 2020 era de 3.201 euros el metre quadrat, el més car a les costes de tot el territori espanyol, segons indica Efe.