El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demostrat un total menyspreu pels controls i contrapesos que durant molt de temps han protegit la democràcia nord-americana. Mentre l'autoanomenat rei tira endavant amb una històrica acumulació de poder, gran part del món l'observa amb temor, conscient que la creixent il·legalitat i corrupció del seu govern no només atempta contra la constitució dels Estats Units sinó també contra el que queda de l'ordre internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Un retorn a un món dividit en esferes d'interès de grans potències sembla cada cop més probable.

Antoni Segura Mas (Barcelona, 1952) s'ha atrevit a plasmar en un llibre la història de la seva generació, la nascuda després de la Segona Guerra Mundial i que ha vist com el món canviava sota els seus peus. Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del Cidob, desgrana a El Món d'avui. De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global (Edicions UB) com ha vist canviar el món des del seu punt de vista: "Un poble antic de la Mediterrània occidental que té una llengua, una cultura, però no té un estat". En uns temps en què es troben a faltar els savis, és estimulant submergir-se en les gairebé 1.200 pàgines del llibre per reflexionar sobre cap on camina la humanitat. Una obra magna de tota una vida d'estudi: la història viscuda per l'historiador.

En començar un nou any és inevitable i indispensable revisar quin és l’estat del món. Observem les guerres en curs, les dictadures que no cauen, les democràcies que palesen grans vulnerabilitats, els enormes moviments migratoris, el canvi tecnològic accelerat i un sentiment, compartit per molts, de viure sobre un volcà. Fa poc més de trenta-cinc anys, quan no s’havia ensorrat la Unió Soviètica i ningú no esperava que ho fes, un gran historiador amb una visió global de l’evolució de les grans potències –Paul Kennedy– va diagnosticar el perill que representava per a les dues úniques grans potències –Estats Units i la Unió Soviètica– l’emergència de nous protagonistes com la Comunitat Econòmica Europea, ampliada a dotze membres, i una Xina que començava a sortir de la rigidesa de la planificació comunista i s’obria, amb èxit però encara tímidament, cap a l’economia de mercat. El pes de les dues grans potències es reduïa comparat amb el que tenien després d’acabada la Segona Guerra Mundial.  

Tot va canviar quan el president rus Vladímir Putin va ordenar a les seves tropes que envaïssin Ucraïna la matinada del 24 de febrer del 2022, no només per a Europa, sinó per al món: el rellotge de la història va tornar enrere.