La setmana que comença amb Cati Moyà

Començaré a preparar-me per l’arribada a Mallorca d’un dels meus escriptors preferits, Pedro Mairal, rellegint-ne l’obra. Mairal és un dels primers confirmats de la nova edició del FLEM, que tindrà lloc a principis d’octubre a Magaluf, just quan es publicarà la nova novel·la de l’autor, Los nuevos. Mentre arriba, és bon moment per tornar a La uruguaya, novel·la on parla de la il·lusió des de la desesperança –o potser és a l’inrevés–, Salvatierra, on un home reconstrueix la vida de son pare a partir d’un quadre que va pintar, i Una noche con Sabrina Love, un extraordinari road trip protagonitzat per un adolescent que travessa l’Argentina per conèixer l’actriu amb qui somia des que té ús de raó.

]]>

La setmana que comença, amb Cati Moyà

Escoltaré a la plaça de Blai Bonet de l’Arenal com sonen els paisatges sonors de la nova proposta de Jansky, un projecte poeticomusical vinculat a l’obra de Josep Maria Llompart i on la natura es converteix en la principal protagonista. Amb motiu de l’Any Llompart, han donat forma a una revisió de l’espectacle Bateguen Atzavares, que s’ajusta a les noves línies d’investigació amb què ha treballat el duet format per Laia Malo i Jaume Reus. De fet, la proposta travessa les fronteres experimentals de la música electrònica incorporant els sons que emeten les plantes que són presents a l’escenari, com es podrà comprovar a l’assaig obert que oferiran a l’Arenal. Dimecres, 16 d’abril, a les 12 h.

]]>

La setmana que comença amb Cati Moyà

Celebraré que un festival literari com Febrer Negre, impulsat des de la passió contagiosa per un gènere, la novel·la negra, arribi a la quinzena edició. Un any més, l’entrada del fred significa també el retrobament amb detectius, crims i misteris tan ficticis com reals gràcies a la programació d’aquest esdeveniment que inclou xerrades, conferències, presentacions, projeccions i una ruta pels crims reals de Palma, guiada pel periodista i col·laborador de l’ARA Balears Joan Carles Palos. L’Alain Delon, que protagonitzà Muerte en Venecia i la darrera novel·la de Juan Carlos Galindo, Muerte privada, seran també protagonistes d’aquesta nova edició organitzada per Embat i Quars Llibres. De l’11 al 15 de febrer.

]]>

La setmana que comença amb Cati Moyà

Començaré l’any a un cinema per veure una de les pel·lícules que don per fet que serà de les millors del 2025: Queer, la nova cinta de Luca Guadagnino, director de Call me by your name. Per si el segell del director no fos suficient per generar expectatives, el film es basa en una història de William S. Burroughs i té a Daniel Craig i Jason Schwartzman entre els protagonistes. Ha passat, entre d’altres, pel festival de cinema de Venècia i la crítica no s’ha torbat a lloar les interpretacions dels actors, especialment la de Craig, i a comparar-la amb la història d’amor que protagonitzaren Timothée Chalamet i Armie Hammer i que es convertí automàticament en un clàssic contemporani. A CineCiutat a partir de dia 1 de gener.

]]>

La setmana que comença, amb Cati Moyà

Trescaré per les exposicions que s’acaben d’inaugurar amb motiu de l’Art Palma Summer, l’esdeveniment que organitza l’associació de galeristes de Ciutat, Art Palma Contemporani. Entre els noms destacats d’aquesta edició es troba el de la portuguesa Joana Vasconcelos, que per primer pic protagonitza una mostra individual a la galeria Baró, que s’omplirà amb els colors, teixits i reivindicacions d’aquesta artista sempre sorprenent i desbordant. La nova exhibició de Grip Face a La Bibi, les col·lectives de les galeries Xavier Fiol i Fermay i les exposicions dedicades a Jannis Kounellis i Lin Utzon a la galeria Pelaires i al CCA Andratx, respectivament, seran també d’aturada obligatòria.

]]>

La setmana que comença amb Marcos Torío

No em perdré la darrera proposta cinematogràfica de Sean Durkin. Una vegada acabada la temporada de premis, els estudis s’animen a estrenar pel·lícules més modestes però igualment interessants. Després de les notables Martha Marcy May Marlene i The nest, el director canadenc presenta El clan de hierro, un biopic esportiu basat en la vida dels germans Von Erich. Relata la vida d’una família de lluitadors professionals que van fer història als anys 80. Kevin Von Erich (Zac Efron) i els seus germans Kerry (Jeremy Allen White), David (Harris Dickinson) i Mike (Stanley Simons) viuen controlats pel seu pare i entrenador, Fritz (Holt McCallany). La cerca del triomf no estarà exempta de drama i tragèdia. CineCiutat.

]]>

La setmana que comença, amb Marcos Torío

Visitaré les exposicions dels alumnes de l’escola de ceràmica i de les peces del món rural, el tema central de la 39a Fira del Fang de Marratxí. A més, veuré la mostra permanent de peces de fang antigues, on també es pot conèixer l’obra artística guanyadora del premi Benet Mas, La fi, l’origen, de Leticia Muñoz. Després, passejaré per les 26 parades d’artesans, entre ells, els 11 ceramistes i siurellers de Marratxí, i 15 de fora del municipi. Es pot gaudir també de ballades populars, cercaviles, contacontes i concerts. El programa és extens i tenim deu dies per conèixer-lo. Amb sort, potser, podré participar en un taller de fang. Mai és tard per començar. Fins al 10 de març, a Marratxí.

]]>

La setmana que comença amb Marcos Torío

Aniré a veure The zone of interest. Després de la decepció la setmana passada amb Poor Things, de Yargos Lathimos, ho intentaré amb la nova pel·lícula de Jonathan Glazer. El director britànic adapta la novel·la homònima de Martin Amis per mostrar l’Holocaust des del punt de vista dels nazis sense ni una escena de violència, sense terror i, pràcticament, sense jueus. D’aquí la meva curiositat per comprovar com resol aquesta història del lloc on viuen feliçment els botxins. Després del seu pas pel festival de Canes, ara és la favorita per guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula internacional i ha aconseguit altres quatre candidatures als premis de l’Acadèmia. CineCiutat en V.O.S.E.

]]>

La setmana que comença amb Marcos Torío

No em perdré Fallen Leaves, el darrer fenomen del cine d’autor. Aki Kaurismäki torna dirigint la història de dues ànimes solitàries. Ansa té una feina precària en un supermercat i coneix accidentalment Holappa, un alcohòlic amb el qual, contra tot pronòstic, comença una relació. El director finlandès amplia la seva Trilogia del Proletariat amb aquesta mig comèdia mig drama que ha enamorat els crítics de tot el món. Diuen que està plena de referències cinèfiles a Jarmusch, Bresson, Godard, Visconti i John Huston. A més, en el meu cas, té un al·licient extra: la duració de 81 minuts. Poder mirar pel·lícules de menys d’una hora i mitja és quasi una utopia. Moltes vegades, no en cal més. CineCiutat.

]]>

La setmana que comença, amb Marcos Torío

Aniré al cinema a veure El mestre que va prometre el mar, la pel·lícula espanyola revelació de la temporada. Sense el suport d’una campanya publicitària, la promoció l’han feta els espectadors fins a omplir les sales. Dirigida per Patrícia Font, relata la història real d’Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Tarragona d’abans de la Guerra Civil que va inspirar els alumnes amb el seu mètode d’ensenyament i els va prometre dur-los a veure la mar. És candidata en diverses categories als premis de la temporada (Goya, Feroz i Gaudí) i compta amb l’al·licient, en el meu cas, de tenir com a protagonista Auquer, un actor dotat per transmetre tendresa, fragilitat i credibilitat. Consultau sessions a CineCiutat. 

]]>