El finançament de Vox està en el punt de mira. El Tribunal de Comptes ha assenyalat en els seus informes del 2018 i del 2019 que el partit liderat per Santiago Abascal hauria rebut més de 300.000 euros a través de caixers automàtics de ciutadans sense identificar. La formació ultra justifica els ingressos sota l'epígraf d'"activitats promocionals" o venda de loteria, però l'ens fiscalitzador considera que no està prou argumentat: no pot dirimir si es tracta realment de la compra de productes del partit o si suposen donacions anònimes que estan prohibides per llei. És per això que el Tribunal de Comptes li adverteix que s'arrisca a una infracció greu, perquè és l'única formació de les 32 analitzades de les quals no ha identificat les donacions.

Després d’uns resultats catastròfics, Roger Montañola pujava una fotografia a les xarxes on se’l veia navegant cofoi cap a un horitzó de vacances i, com va recordar no pocs cops en campanya, sous ben lucratius esperant-lo al sector privat. Al text que acompanyava la imatge parlava de “principi de realitat”, deia que “Catalunya no té ni vol un espai catalanista pragmàtic” i reblava amb una frase insuperable: “Ben mirat, es viu de conya en la paperera de la història!”. Les particularitats del panorama català ofusquen que, darrere de la desaparició anecdòtica del PDECat, podem estirar el fil d’un canvi d’època profund i inexorable, i que potser sí que el neoliberalisme hagi arribat per fi a la paperera de la història.

El PP té coll avall que sortirà guanyador aquest diumenge –totes les enquestes, menys la del CIS, així ho apunten–, però la incògnita d'aquesta nit electoral no és menor. Sumaran les dretes o encara hi haurà una escletxa per a la reelecció de Pedro Sánchez? Tots els partits es posen a examen aquest 23-J i des de l'ARA us oferim un manual per poder llegir-ne els resultats.

La Fiscalia vehicula el càstig del cas 3% en les figures d'Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer de Convergència i exgerent del partit, respectivament, en l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Són dos dels processats que han negat els fets i la seva participació i per a qui el ministeri públic reclama les penes de presó més altes. Viloca s'enfrontarà a una petició de 21 anys i deu mesos de condemna –un any més si no paga 253 milions d'euros– i Gordó a una de 18 anys i deu mesos, amb 4,6 milions d'euros de multa. Anticorrupció ha presentat el seu escrit d'acusació –avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l'ARA– més de dos anys després que l'Audiència Nacional dictés el processament d'una trentena de persones investigades i una quinzena d'entitats jurídiques, entre les quals CDC i el PDECat. Als dos partits els reclama tres milions d'euros de multa. En total, reclama 374 milions d'euros a tots els actors investigats: 267 a les persones físiques i 107 a les empreses.

Quedava encara un últim element d'incertesa per a la votació de la reforma laboral. Els dos diputats d'Unió del Poble Navarrès (UPN) Carlos García Adanero i Sergio Sayas han manifestat aquest matí que no estan d'acord amb la decisió de la direcció del partit de donar suport a la reforma laboral. Però acataran la disciplina de vot. Els seus vots són clau: si ho fessin en contra, decauria el decret (174 a 175). A menys de 24 hores de la votació, aquest dimecres al vespre es va confirmar que el govern espanyol tenia prou vots per validar el nou marc laboral al Congrés. La majoria ajustada la formen Cs, el PDECat i altres forces minoritàries, i sense els habituals socis de legislatura com Esquerra, el PNB i EH Bildu.

Últimes hores de converses in extremis per aconseguir els suports a la reforma laboral. La seva aprovació està en mans d’Esquerra o del PDECat, que poden acabar d’articular la majoria necessària al Congrés. Els 13 vots dels republicans acabarien de donar tranquil·litat al govern espanyol, que si no els aconsegueix, compta que els quatre diputats del PDECat i els dos d’Unió del Poble Navarrès siguin prou per tirar-la endavant. Aquest dimecres la formació liderada per Ferran Bel a Madrid reuneix la seva direcció per prendre una decisió. Altres partits minoritaris com Cs, Més País, Compromís, Partit Regionalista de Cantàbria, Terol Existeix, Nova Canàries i Coalició Canària ja han donat el seu sí.

"Cal articular a Catalunya un espai polític de centre integrador i amb la força suficient no només per condicionar la governabilitat del país, sinó també per liderar les seves institucions durant els pròxims anys". Amb aquesta declaració d'intencions l'exconsellera d'Empresa i actual secretària general del PDECat, Àngels Chacón, ha llançat la seva proposta per refundar l'espai de "centre" i "sobiranista" a Catalunya en una conferència al Teatre Nacional de Catalunya. Un acte que arriba després d'un "període de reflexió personal" i de quedar fora del Parlament amb el PDECat en les eleccions del 14 de febrer.

Des que va començar la legislatura espanyola, fa gairebé dos anys, els partits independentistes no han aconseguit definir un full de ruta compartit a Madrid. El debat sobre si donar estabilitat o no al govern de Pedro Sánchez, o si entrar a negociar qüestions que afecten el dia a dia de la Catalunya autonòmica, continua sense resoldre’s. Perquè tampoc s’ha solucionat la discussió de fons sobre quina estratègia hauria de seguir l’independentisme a Madrid. Per això la divisió del moviment que s’evidencia des de fa mesos a Catalunya té la seva rèplica a la capital espanyola. I a l’equador de la legislatura, de moment ERC, JxCat, el PDECat i la CUP mantenen posicions discrepants.

Quedar-se sense representació al Parlament ha deixat el Partit Demòcrata en una situació límit i en els pròxims dies haurà de decidir com afronta el futur més immediat. És per això que, després de fer una primera valoració dels resultats del 14 de febrer dilluns, la direcció del PDECat es reunirà aquest cap de setmana per valorar els escenaris de futur i ha convocat un consell nacional de la formació el 6 de març a les deu del matí. Segons diverses fonts consultades, l'ordre del dia consisteix en posar en comú la situació del partit després de quedar fora a la cambra catalana i prendre els "acords" que se'n deriven. Una de les opcions és convocar una assemblea extraordinària en els propers mesos.

L'ús excessiu per part del govern espanyol de reials decrets per aprovar canvis legals sense negociar-los està a punt d'acabar amb la paciència dels partits que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El Congrés de Diputats ha convalidat aquest dijous el decret del nou complement de maternitat de les pensions, però ho ha fet per la mínima i gràcies als vots de JxCat. Fins a última hora la convalidació del decret penjava d'un fil perquè no comptava amb el suport ni dels principals partits de l'oposició –PP, Voc i Ciutadans– ni de formacions que sovint són clau per aprovar decrets en aquesta legislatura com ERC, Bildu i el PNB.

El resultat electoral del 14 de febrer deixa el Partit Demòcrata fora del Parlament i Junts per Catalunya en la segona posició en el bloc independentista per darrere d'Esquerra, una situació que segons l'expresident Artur Mas mereix "autocrítica" per part de les dues formacions i una "reconciliació" de l'espai polític que permeti "recuperar l'hegemonia". "Sense això, no serà possible", ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a RAC1, a més d'afegir que anirà a veure l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo per intentar recosir el projecte. "Vull anar a Bèlgica per fer una reflexió conjunta, perquè no ha anat bé per a ningú i la reconciliació hauria de ser possible", ha assenyalat. "La manca d'unitat no et porta a l'èxit", ha conclòs.

JxCat, ERC, la CUP i el PDECat s'han compromès aquest dimecres per escrit a no governar amb el PSC en la pròxima legislatura. El text que han validat no dona lloc a interpretacions: "Sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà la formació de govern amb el PSC", assenyala el document.

Si més no en aquesta campanya, la base del discurs del candidat Salvador Illa té poc a veure amb les bondats de la socialdemocràcia o de la unitat d'Espanya, com seria previsible, i se centra en l'evocació d'un passat feliç i alhora inconcret, on sembla que tot rutllava. Es tracta d'una cosa anterior al 2010; aquesta és l'única pista. ¿Es refereix potser a l'època de Maragall, a la de Montilla? Sí i no. En realitat, idealitza els vells i bons temps del Gran Bipartidisme, és a dir, del pujolisme portat fins al límit. La metàfora periodística de l'"oasi català" va funcionar durant molts anys. Després vam comprovar que el veritable oasi polític era a Madrid, on socialistes i populars es posen sempre d'acord en les qüestions fonamentals –és a dir, les que fan referència al manteniment de l'statu quo del règim del 78, monarquia inclosa– i releguen la brega a temes accessoris però vistosos. Aquí sempre hem actuat a l'inrevés: ens hem posat d'acord en determinades collonadetes, però mai no hem arribat a un mínim consens de país, potser perquè no ens l'acabem de creure. 

La ruptura entre JxCat i el PDECat ha tingut moltes derivades. Una d'aquestes és que els drets electorals se'ls ha quedat el partit de David Bonvehí i això vol dir que la formació de Carles Puigdemont, per poder presentar-se a les eleccions al Parlament, haurà de fer un procés de recollida de signatures que no han de fer la resta de partits que tenen representació a l'hemicicle. "Avui comencen les eleccions del 14 de febrer per a JxCat", ha proclamat Laura Borràs aquest mateix diumenge des d'un dels llocs de recollida.

Deu grups polítics, entre els quals Unides Podem, ERC, JxCat, el PDECat i la CUP, han registrat aquest dijous una proposició no de llei (PNL) al Congrés en què reclamen que les institucions de l'Estat acceptin l'ús de les llengües cooficials, entre les quals el català. En concret, plantegen que "l'administració de l'Estat funcioni en les diferents llengües independentment de la seva ubicació" i posen exemples concrets: volen que es pugui parlar català -i la resta de llengües cooficials- al Congrés, al Senat, al Tribunal Suprem, al Constitucional, a l'Audiència Nacional i en les gestions davant l'Agència Tributària o la Seguretat Social.

Esquerra i el PDECat s'afegeixen a la maniobra de pressió al PSOE perquè mogui peça amb els presos polítics abans de les eleccions catalanes. Si aquest dimarts el líder dels comuns, Jaume Asens, va urgir el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, a accelerar la reforma del delicte de sedició per alliberar els presos abans del 14-F, aquest dimecres s'hi han sumat el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, i el del PDECat, Ferran Bel. "És molt important intentar mostrar que la política, el diàleg, serveixen d'alguna cosa", ha manifestat Rufián, en un missatge que deixa l'interrogant sobre si el recent acord d'ERC amb el govern espanyol pels pressupostos també inclou algun compromís en l'àmbit de la repressió.

Pedro Sánchez ja pot comptar amb un nou actor per jugar a la geometria variable aquesta legislatura. Els quatre diputats del PDECat al Congrés s'han sumat aquest dilluns, a última hora, a l’àmplia majoria que permetrà al govern espanyol l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021. ERC, doncs, ja no és l’únic partit independentista català que permetrà aquesta setmana l'aprovació dels comptes al Congrés abans no passin al Senat, en un debat que va començar ahir i culminarà dijous amb el suport de fins a 189 diputats dels 350 que formen l’hemicicle (13 per sobre de la majoria absoluta).

Maria Senserrich (Igualada, 1980) torna a ser diputada del Parlament en substitució del president inhabilitat, Quim Torra. Aquesta setmana ha agafat l’acta pel PDECat després d’haver abandonat l’hemicicle el 27 d’octubre del 2017, un cop votada la declaració d’independència. Des de llavors Senserrich, llicenciada en administració i direcció d’empreses, s’havia apartat dels focus per mantenir una vida “senzilla i familiar”, en paraules del seu entorn, i treballar al sector financer. Després de set anys de diputada -va entrar el 2010 amb Artur Mas-, no va plegar de cop, sinó de mica en mica, fins i tot passant per un dels càrrecs més importants en un partit: el 2018 va ser durant uns mesos portaveu del PDECat. Aquesta fugacitat que la va caracteritzar ara fa dos anys, tornarà a marcar el seu pas per l’hemicicle: només serà diputada fins al 22 de desembre, quan es dissolgui el Parlament, i tornarà on era.