<![CDATA[Ara Balears - Procés català]]> 10 <![CDATA[Miquel Iceta, sobre la reforma del delicte de sedició: "El progrés d'Espanya no pot esperar el PP"]]>

"El progrés d'Espanya no pot esperar el PP". Així ho ha afirmat el ministre de Cultura i Esports –i president del PSC–, Miquel Iceta, després de l'anunci que va fer aquest dijous el cap de l'Executiu estatal, Pedro Sánchez, quant a la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un de desordres públics agreujats, amb menors penes de presó. "Sánchez està compromès amb la política del retrobament, sabia que es faria perquè havia donat la seva paraula en el debat d'investidura", ha destacat Iceta.

]]> <![CDATA["Hi ha símptomes que indiquen que la democràcia espanyola no hi serà per sempre"]]>

Nacho Corredor és politòleg, president del Cercle d'Assessors de BeBartlet i analista polític en diversos mitjans de comunicació. Avui horabaixa  presenta a Palma el seu llibre El activismo tranquilo. Un manifiesto subjetivo a favor de la convivencia (Ariel, 2022). Curiosament, aquesta obra en què reclama la convivència la va presentar per primer cop la nit que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna, per la qual cosa "el context internacional és la hipòtesi del llibre". En aquesta entrevista, analitza el recorregut de la política espanyola, catalana i balear, a més del paper de la societat i dels partits polítics per fugir de "la deshumanització de l'adversari", i altres temes d'actualitat com la crisi que ha viscut el PP.

]]> <![CDATA[L’independentisme trist]]> D’avui a un meset curt farà quatre anys que al Principat de Catalunya varen votar. La gent de l’“A por ellos” i el “Que nos dejen actuar”, liderats pel hooligan Felip VI, encara avui rei espanyol, malgrat son pare i malgrat ell, vengueren dins ca nostra a fer-nos saber qui comandava amb un serial de mastegots que va fer la volta al món. Mesos més tard, els líders dels agredits varen ser jutjats pels líders dels agressors. Els resultats d’aquell judici dirigit per l’ínclit Marchena, tan carregat de falsa bonhomia com d’indissimulat espanyolisme invasiu, menaren dos líders cívics i set de polítics (en el sentit institucional del terme, que ja se sap que de polítics ho som tots) a la presó. Un grapadet més fugiren dels límits que marca la frontera espanyola cap a l’exili. Bèlgica, Escòcia, Suïssa, foren algunes de les destinacions. 3.300 persones prou més anònimes, igualment compromeses, han estat represaliades per l’estat espanyol durant aquests tres anys per la seva participació en un referèndum pacífic i il·lusionant, però sobretot profundament democràtic.

]]> <![CDATA[Mentida covarda]]> A mesura que passen els mesos i els anys, el balanç que s’està fent de tot allò que s’anomena “el procés” català no deixa de mostrar un saldo més aviat negatiu. Espanya són les seves autonomies, com no va quedar més remei que acceptar durant la Transició. Llavors es va assentar el poder territorial d’una forma que en principi havia de satisfer no només aquelles comunitats polítiques que havien tingut autogovern abans –Catalunya, Euskadi–, sinó tothom que volgués tenir un parlament regional, la qual cosa implicava diluir aquelles mateixes energies que se suposava que volien encaminar-se cap a un camí de més prosperitat i equilibri.

]]> <![CDATA[Com dinamitar un dinar]]> Deixa’t anar de Vox o el Procés. Si vols incendiar una sobretaula, prova a defensar els impostos.

]]> <![CDATA[Els camins intransitables]]> La darrera targeta groga d’Europa a l’estat espanyol projectava reflexos taronja alarmants. No era fàcil discernir-ne la causa, i potser aquesta mateixa dificultat va generar lectures interessades: d’aquestes que sovint s’autoimposen les societats o els pobles per mantenir l’optimisme, ara que algú ha establert que és una força que ens empeny vers l’obtenció dels nostres somnis. Per això, el realisme està tan mal vist en determinats punts del parxís polític.

]]> <![CDATA[Deixar de flirtejar amb els nazis i altres emergències]]> Els darrers dies del 2019 persisteixen a caracteritzar un any que ha estat mogudet políticament i socialment. Com si l’any que acaba es resistís a fer-ho, amb noves decisions judicials en un sentit i un altre que també evidencien la tensió que reviurem a molts sopars nadalencs amb el cunyat de torn. Amb una investidura que encara no pot ser anunciada i, com no podia ser d’una altra manera, amb el darrer episodi de blanqueig del feixisme davant la societat des de l’esport i els mitjans.

]]> <![CDATA[La complicada gestió de l’escenari postsentència]]> A l'espera de la resolució dels incidents de nul·litat interposats per les defenses i dels anunciats recursos davant del Tribunal Constitucional i ulterior davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, la sentència del Tribunal Suprem núm. 459/2019, de 14 d’octubre, sobre el Procés (vegeu ‘Una sentència molt qüestionable’, ARA Balears 18-10-2019), que condemna nou dirigents polítics i socials de l’independentisme català a duríssimes penes de presó, s’ha començat a executar. Quin és l'escenari que s'obre a partir d'ara i amb quins instruments es compta que permetrien evitar, escurçar o simplement suavitzar el compliment d'aquestes condemnes?

]]> <![CDATA[El Palau de la Música Catalana, incendiat]]> Algú que ho havia sentit en directe em va suggerir –amb una mica de pressió– que ho cercàs a Radio Clásica de Radio Nacional de España. Es tractava del programa 'Viaje a Ítaca' en la seva edició de dia 9 d’aquest mes, un dia abans de les eleccions.

]]> <![CDATA[‘I ara què?’ el llibre d’entrevistes del postprocés es presenta a Palma]]>

El terratrèmol polític que va començar amb la retallada judicial de l’Estatut de Catalunya i que va esclatar l’1 d’octubre de fa dos anys, conegut com el Procés, ha mort. Però el conflicte sobiranista a Catalunya continua viu. Aquesta és la tesi del llibre d’entrevistes ‘I ara què?’, escrit pel periodista i subdirector d’'El matí' de Catalunya Ràdio, Albert Mercadé, que es presenta aquest dissabte a Palma en el marc de la Setmana del Llibre en Català.

]]> <![CDATA[El PP i Cs demanaran a Armengol que es posicioni sobre el tema de Catalunya al Parlament]]>

El PP i Ciutadans demanaran demà dimarts al ple del Parlament a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que es posicioni sobre el conflicte que té lloc a Catalunya i sobre la posició crítica que el seu soci de govern, MÉS per Mallorca, manté contra la sentència que condemna els líders del Procés.

]]> <![CDATA[Contra la resignació, hi hem de ser]]> Dia primer d’octubre de 2017 va ser un dia que durarà anys. Una jornada que començà ni més ni manco que a les 4 de la nit, amb col·legis electorals plens a vessar de persones que tenien el convenciment que aquella era la seva oportunitat, la del país, la de la república.

]]> <![CDATA[En defensa pròpia]]> Si condemnau els aldarulls que aquests dies sacsegen els carrers de Barcelona també em condemnau a mi.

]]> <![CDATA[Un 10-N amb les cartes marcades]]> El rebuig de Pedro Sánchez a la possibilitat més que plausible de constituir un govern d’esquerres a l’Estat després del 28 d’abril, i la negació de qualsevol suport –fins i tot gratuït– dels partits independentistes eren un aperitiu del que ha de venir. El ‘bloqueig’ a la formació de govern sempre ha estat una excusa per justificar una de les pitjors coses que es poden fer en la política i en la societat: enterrar el diàleg com a eina bàsica de relació, decisió i acció.

]]> <![CDATA[Llum, foc, des-truc-ció!]]> “La força de la veritat mai no morirà...”, cantàvem a crits tot el dia les generacions a qui els personatges de ‘Bola de Drac’ van fer de cangur. Es va convertir en el nostre himne sense que ens n'adonéssim. Parlo d'uns dibuixos amb grans dosis de violència, sí, però que, partint de la filosofia de les arts marcials, proposen a l'espectador que se situï al costat dels menys privilegiats, dels menys forts. Dels que no tenen recursos, dels proscrits, dels marginats, de la canalla. I proven d'explicar com la humanitat inherent en alguns éssers provoca irritació, suscita rebuig, encén la violència en uns altres. Cal tenir el cos i l'ànima en forma, doncs. Per defensar-los amb arguments, i físicament si l'atac és d'aquesta mena.

]]> <![CDATA[Paisatge socialista]]> Haurem de veure si tota una setmana d’aldarulls aconsegueix portar el problema català a un altre escenari. Els ànims estan tan exaltats que ningú pensa amb gaire lucidesa. Sovint sembla que tot va per un camí fructífer perquè s’ocupa l’aeroport durant unes hores o es cremen mil contenidors, o que tot ha acabat com una festa pacífica més quan hi ha calma pels carrers i llavors la policia no pot, o no vol, continuar reprimint, fent detencions o disparant els ciutadans que es manifesten amb més o menys contundència. El paisatge fa pudor de socarrim, olor d’impotència a lloure: la policia actua d’una manera excessiva, per no dir brutal o sense pietat, impròpiament si vol assemblar-se a una policia democràtica. Deté els més lents de cada corredissa, els que simplement passaven per allà, assota passavolants i curiosos, i periodistes que fins i tot van visiblement acreditats.

]]> <![CDATA[Necessari, però no suficient]]> Sembla que Pedro Sánchez té fama de prestidigitador. O de triler, segons les fonts. En qualsevol cas, se li reconeix una acusada tendència a gestionar el calendari en benefici propi i una certa inclinació a dissenyar girs narratius d’inqüestionable càrrega dramàtica.

]]> <![CDATA[Sindicats de policia i guàrdia civil de les Balears s'adhereixen a una manifestació espanyolista a Palma]]>

Sindicats de policia i guàrdia civil s'han adherit a una manifestació espanyolista convocada per Foro Baleares i que està prevista per al proper dissabte a les 11.00 a la plaça de Cort de Palma. Aquesta iniciativa se suma a les protestes convocades per Foro Español de la Solidaridad i el Progreso i Sociedad Civil Malaguenya a Madrid i Màlaga.

]]> <![CDATA[9.000 persones es manifesten al crit de “Llibertat presos polítics” a Palma]]>

Les previsions de pluja i tempesta no han evitat que prop de 9.000 de persones -segons xifres de l'Obra Cultural Balear- es manifestin aquest diumenge a Palma contra la sentència del Procés. La protesta s’ha iniciat davant l’Audiència Provincial i ha continuat pel carrer Unió i el passeig del Born fins a arribar a la Delegació del govern espanyol, on l'organització ha llegit un manifest que demanava l’alliberament de tots els polítics catalans condemnats.

]]> <![CDATA[Vídeo de la manifestació de suport als presos polítics convocada a Palma]]>