Anna Ruiz (Montuïri), activista i professional de la nàutica, formava part de la Flotilla Global Sumud, una iniciativa internacional que pretenia dur ajuda humanitària a Gaza i desafiar el bloqueig naval israelià. El 30 d’abril, el seu vaixell, el BribonA, va ser interceptat juntament amb altres embarcacions de la missió en aigües internacionals prop de Grècia. Ruiz es va sumar a la flotilla enmig d’una guerra que, des de l’octubre del 2023, ha causat la mort de més de 72.000 palestins i ha desplaçat la major part de la població de la Franja. Mentre el govern de Benjamin Netanyahu ha anunciat la voluntat d’ampliar fins al 70% el control militar sobre l’enclavament, l’activista mallorquina defensa que no podia quedar al marge del conflicte. En aquesta entrevista, relata com va viure la intercepció, les agressions que denuncia haver presenciat i el paper que, a parer seu, estan jugant els governs occidentals davant la situació que viu el poble palestí.

Centenars de persones s'han concentrat aquest dissabte a Palma per demanar protecció a la Flotilla Global Sumud i en contra dels atacs d'Israel a Gaza.

La Global Sumud Flotilla ha partit de Menorca cap a Tunísia després d’haver hagut d’aturar-s'hi uns dies per reparar alguns vaixells avariats pels efectes de la tempesta.

La Global Sumud Flotilla ha fet una "escala tècnica" a Menorca en la matinada d'aquest dimecres en la seva travessia rumb a Gaza, ha informat l'organització en un comunicat. La missió va sortir diumenge de Barcelona, encara que van haver de tornar a la capital catalana per una tempesta a la mar. Un cop la meteorologia ho va permetre, van tornar a sortir.

Pedro Sánchez ha destacat, a escala europea, com un dels líders més contundents a l'hora de condemnar el genocidi que Israel està executant a Gaza, i de reconèixer un futur estat palestí. Els fets, cada cop més extrems, li estan donant la raó. Davant les evidències, França i Alemanya han començat a canviar la seva posició. Però el posicionament polític internacional de Sánchez en aquest terreny no es correspon del tot amb els fets interns.

Reed Brody (Brooklyn, 1953) s'ha passat tota la vida defensant els drets humans a tot el planeta i perseguint dictadors per tot l'Àfrica i el centre i el sud d'Amèrica, però també denunciant els líders dèspotes d'Occident gràcies a la seva feina a Human Rights Watcth i a les Nacions Unides. Va col·laborar amb les víctimes del dictador xilè Augusto Pinochet i a Atrapar a un dictador (Debate) explica el periple per condemnar el president del Txad, Hissène Habré, a cadena perpètua. Brody passa bona part de l'any a Barcelona amb la seva parella, la cineasta catalana Isabel Coixet.

Després del segle XX de l’Holocaust i l’apartheid, en quin escenari ètic ens situa el drama de Gaza? Hi ha un abans i un després? Els filòsofs Victòria Camps –sota el títol Gaza, un camp d'extermini– i Santiago Alba Rico –Una simple qüestió d'escala?– responen a les preguntes.

La pregunta del títol sembla poc menys que retòrica. Almenys, si es tenen presents les infinites imatges i els dramàtics testimonis que, des del 7 d'octubre del 2023, arriben des de Gaza. Destrucció sense límit, bombardejos indiscriminats contra població civil amb el resultat de l'assassinat d'infants, dones, homes, gent gran, humiliació de presoners no combatents de Hamàs –també hi ha hagut escenes d'humiliació dels ostatges israelians alliberats– que es fan servir com a escuts humans, anorreament total del sistema sanitari i del sistema d'aigua, ús de la fam com a arma de guerra… Una devastació incalculable, més de 53.000 gazatins morts oficialment, amb tota probabilitat milers més. La població de la Franja trigarà dècades a recuperar-se, si és que sobreviu.

Divendres passat a la nit, l’infern va tornar-se a obrir sobre el cel del barri d’Al-Baraka, a la ciutat de Deir al-Balah del centre de Gaza, en forma de nous bombardejos de l’exèrcit israelià. Un dels blancs de l’atac va ser la casa d’una família que va quedar arrasada. I d’entre les runes, un dels cossos que es van recuperar va ser el de Yaqin Hamad, una nena d’11 anys que s’havia convertit en una de les influencers més joves i populars de la Franja.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha reivindicat aquest dimecres un triomf en la seva lluita contra Hamàs i ha assegurat que l'exèrcit d'Israel ha "eliminat" el nou líder de l'organització islamista, Mohammad Sinwar, que era el germà petit de Yahya Sinwar, l'anterior líder, que va ser assassinat a l'octubre. En la seva roda de premsa de la setmana passada, Netanyahu ja va anunciar que Sinwar "probablement" havia mort en una operació militar, però quedava pendent la confirmació oficial, que ha arribat aquest dimecres.

La Niveen va néixer en plena guerra a Gaza, mentre els bombardejos d’Israel devastaven la Franja, una ofensiva que ha causat la mort de més de 17.000 infants, segons dades del ministeri de Sanitat de Gaza. Ella va arribar al món amb un forat al cor.

Sovint se sol definir la Franja de Gaza com una gran presó a l'aire lliure on viuen dos milions de palestins. Arran de l'ocupació israeliana i el bloqueig a l'ajuda humanitària decretat el passat 2 de març –ja fa, doncs, 75 dies–, la situació s'assembla més a la d'una ciutat medieval que els assetjadors volen fer rendir mitjançant la fam. Les agències humanitàries denuncien que ja s'han acabat els subministraments i que la situació és crítica. Fins ara s'ha comptabilitzat la mort per desnutrició d'una cinquantena d'infants, i podrien ser molts més en el futur.

L'exèrcit israelià ha encerclat del tot Rafah, al sud de Gaza, separant-la de Khan Younis i aïllant-la de la resta de la Franja, i l'ha reclamat com a part de la seva "zona de seguretat" o "zona coixí". Ho ha anunciat l'exèrcit en un comunicat i ho ha confirmat l'alcalde de la ciutat a l'ARA. El moviment, que el diari israelià Haaretz havia avançat aquest dimecres que es produiria, forma part d'un pla per obtenir el control de més zones de l'enclavament.

Des del 2 de març el govern israelià impedeix l’entrada d’aliments, medicines, combustible, tendes de campanya, material d’higiene, plantes potabilitzadores o qualsevol mena d’ajuda humanitària a Gaza. Després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés trencar la treva fa un mes i mig, els bombardejos indiscriminats s’han reprès, amb un balanç d’almenys 1.527 palestins morts, a més dels centenars que han quedat atrapats sota la runa. Gaza torna a ser l’escenari de la pitjor crisi humanitària del món, aquest cop provocada per un país que utilitza la fam com a arma de guerra. Segons les dades de l’ONU, almenys 345.000 palestins de Gaza pateixen fam extrema (fase 5) i el 91% estan en situació de crisi alimentària. Al costat egipci de la frontera de Rafah, al sud de Gaza, centenars de camions carregats d’ajuda humanitària continuen bloquejats.

La Creu Roja Palestina ha presentat aquest dilluns noves proves de l'atac contra quinze paramèdics de Gaza, el passat 23 de març, a partir de les imatges que s'han pogut recuperar del telèfon mòbil d'una de les víctimes. El vídeo mostra que els paramèdics, que havien anat a una missió de rescat de ferits autoritzada per l'exèrcit israelià al sud de la Franja, van ser atacats en tres ocasions, quan anaven en ambulàncies que portaven els llums d'emergència encesos i el personal anava clarament uniformat. Un primer vídeo publicat dissabte ja desmentia la versió israeliana, segons la qual els vehicles anaven sense llums i avançaven de manera "sospitosa" cap als soldats israelians. Les imatges mostren que les ambulàncies on viatjava el personal sanitari, que anava vestit amb uniformes reflectants, i el camió de bombers que les acompanyava anaven clarament marcats com a vehicles de rescat i amb els llums d'emergència encesos.

Catorze membres d'un equip de rescat de ferits han estat localitzats morts i enterrats al sud de Gaza, després de ser atacats per l'exèrcit israelià fa una setmana. Ho ha denunciat la branca palestina de la Creu Roja, a la qual pertanyien vuit de les víctimes. Sis més eren treballadors de Protecció Civil de l'administració de Gaza. També han trobat el cos d'un membre de la UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins que acompanyava la missió, mentre que un altre membre de la Creu Roja continua desaparegut. Durant set dies no s'ha permès l'accés als equips d'emergències per localitzar els rescatadors. L'exèrcit israelià ha admès que va disparar contra les ambulàncies perquè les va identificar com a "vehicles sospitosos".

La Knesset, el Parlament d'Israel, ha aprovat aquest dimarts els pressupostos generals del 2025, amb protestes dins i fora de la cambra. Amb 66 vots a favor i 52 en contra, l'aprovació del pressupost garanteix la supervivència del govern de Benjamin Netanyahu, que des que va trencar la treva de Gaza torna a tenir el suport dels dos principals partits de la ultradreta, que li garanteixen la majoria parlamentària. Netanyahu havia d'aprovar els pressupostos abans de finals de març per no haver de convocar eleccions anticipades i ho ha aconseguit amb els vots de Poder Religiós, el partit de l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, que ha tornat al govern com a ministre de l'Interior des que Netanyahu va trencar l'alto el foc amb els bombardejos massius de dimarts passat. Aquest vespre de dimarts la policia ha desallotjat a la força alguns dels manifestants que es negaven a marxar de davant de la Knesset i n'ha detingut almenys nou.

Fa uns dies, les llargues cues de persones que esperaven compra pa a la fleca Zadna, al centre de Gaza, es podien convertir en caos en qualsevol moment. Un guàrdia de seguretat cridava a la multitud que empenyia la porta de la fleca perquè esperessin el seu torn, però ningú se l'escoltava.