A les Balears, que els treballadors facin hores extraordinàries és molt habitual, i així ho demostren fins i tot els indicadors oficials. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 47,2% dels treballadors fa jornades laborals d’entre 40 i 48 hores. De fet, les Illes lideren la taula de les autonomies, per damunt del 41,7% de la mitjana estatal (+5,5 punts). Les dades de l’INE –avisen els experts–, només preveuen les hores declarades, però n’hi ha moltes que no es registren i, en molts casos, tampoc no es paguen. És el cas de Manuel, qui treballa a una coneguda cafeteria del centre de Palma. El seu contracte és de 30 hores, perquè en teoria no hi va cada dia.

“S’han de complir les jornades laborals, perquè el temps parcial és temps parcial i les hores extres són hores extres". Aquesta va ser l’advertència que l’exministra de Treball, Magdalena Valerio, va enviar a les empreses el primer dia d’entrada en vigor del conegut com a registre horari, el 13 de maig del 2019, després de renyar el sector empresarial perquè no s’havia pres seriosament la posada en marxa de la normativa.

“Inspecció de Treball farà complir aquesta llei, tal com fa amb totes”. Són paraules de fonts del departament de Treball davant l’entrada en vigor, demà, de l’obligatorietat per a les empreses de registrar els horaris dels seus treballadors. La normativa té un triple objectiu: evitar que els empleats facin hores extres sense cobrar-les, garantir el dret a la desconnexió digital (no haver de respondre a trucades o a correus electrònics fora de l’horari laboral) i que entre jornada i jornada hi hagi un descans mínim de 12 hores. Durant el primer trimestre de l’any s’han fet 5,6 milions d’hores extres a la setmana a Espanya, de les quals gairebé la meitat (46%) no eren remunerades.

Durant el 2016 es van realitzar a les Balears gairebé quatre milions d'hores extra remunerades, cosa que representa un creixement del 13,4% respecte de l'any anterior i situa aquesta estadística molt per damunt de les xifres d'abans de la crisi, ja que el 2008, el màxim històric registrat, se'n realitzaren un 17% menys que ara.

Els Bombers de Palma han registrat aquest dilluns a l'Ajuntament de Palma la reclamació per les hores extra treballades sense cobrar durant els darrers quatre anys i que suposa una quantia mitjana de 3.000 euros per cada un dels 250 membres del cos.