Aquesta és la història d’un espia que va fer tan bé la seva feina, que se'n sap ben poca cosa. De fet, ni sabem el seu nom de pila. En sabem el cognom, així que és conegut com a Monsieur Richebourg. Algunes persones han arribat a dubtar que realment existís, ja que les seves aventures semblen sorgides de les pàgines d’un llibre de Jules Verne o d'Alexandre Dumas. Però va existir, tal com consta en documents oficials en què es parla d’ell i on es testimonien pagaments per la feina feta. Així que després de consultar-ho amb historiadors, els responsables del Llibre Guinness dels Rècords van decidir anunciar que Monsieur Richebourg seria reconegut com l’espia més petit de la història: un espia de tot just 58 centímetres d’altura. Aquesta és la seva història, tot i que també seria interessant preguntar-se a qui se li va acudir crear la categoria d’espia més petit. Hi ha gent per a tot, ja se sap.

Estiu de 1789. París. A la nova Assemblea Nacional, els diputats conservadors que donen suport al rei s’asseuen a la dreta. Des de llavors, en política parlem de dretes i esquerres. En aquella assemblea sorgida de la Revolució Francesa, a la dreta hi havia sobretot sacerdots, aristòcrates i burgesos tradicionalistes; culpaven del que havia passat la "secta filosòfica" dels il·lustrats –Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Diderot, D’Alembert...–, que anys abans havien revolucionat la visió del món a través de l’Enciclopédie (els primers volums es van publicar a la dècada de 1750). Els dels bancs de la dreta creien que havien enverinat la societat amb idees dissolvents contra l’ordre establert. No els faltava raó. S’estava produint un fenomenal canvi en les mentalitats.