Des de la placenta, daiquiri en mà, amb aquell clima tropical d’eternitat, els nens, abans de sortir a la vall de llàgrimes que és la vida, hi ha una cosa que no saben: quins pares els tocaran. Loteria i ratafia. Sort, xiquets. Perquè hi ha molta saliva sobre l’informe PISA de la canalla però ni mu sobre el necessari informe PISA (Pares Indigència Sense Aturador) d’alguns progenitors (massa!). Fem-lo. 

Soc del parer que, gairebé més que els resultats de l’informe PISA, mereixen atenció les reaccions i els comentaris que ha provocat, en la major part de casos, sense haver tingut temps d’analitzar-lo a fons. Certament, dues-centes seixanta pàgines d’alta dificultat metodològica i conceptual són moltes. Però poder reduir tota la complexitat d’un sistema escolar a una xifra per passar-hi comptes és molt temptador. Tothom ha pogut escombrar els seus prejudicis cap a casa. De manera que un recull exhaustiu de les reaccions seria tant o més il·lustratiu dels problemes del nostre sistema escolar, més que no pas els mateixos resultats de PISA.

Ens ho hem sentit dir tota la vida, ens ho han repetit tant, que els immigrants abaixem el nivell acadèmic del país, que al final ens ho hem cregut. És una llosa feixuga, un prejudici amb el qual ens hem encarat de diferents maneres. N’hi ha que compleixen amb la profecia del fracàs comportant-se com s’espera que ho facin en tant que moros o sudaques, que és el que amaga el molt asèptic “nouvinguts” (nouvinguts amb accent gironí o lleidatà, quines coses!). A l’altre extrem hi ha els que intenten desmuntar l’estigma esforçant-se fins a extrems inhumans, flagel·lant-se si un dia es deixen una geminada o una ce trencada: el petit error demostra la tara congènita per ser “de fora”. Com a alumne no respons només pel teu rendiment individual, sinó que ho fas com a representant d’un col·lectiu en el qual algú t’ha inscrit sense tu haver-ho triat. El teu fracàs farà més sòlid i robust el prejudici, el teu èxit diran que és una excepció i que una flor no porta la primavera. Que algú m’expliqui quantes flors calen per fer esclatar la primavera en el si d’aquest racisme tan enquistat, perquè jo ja porto uns quants anys coneixent excepcions que sempre s’exclouen de la norma fatal del fracàs escolar.

Si fos la mare d'algú avaluat en les últimes proves PISA, estaria preocupada i enfadada. Preocupada, per si el meu fill i els seus contemporanis acabaran sent persones amb pocs coneixements i poca capacitat crítica; i enfadada, perquè pensaria que la criatura inverteix moltes hores cada setmana en una escola de la qual treu força menys rendiment del que caldria.