Llicenciat en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), les primeres passes en el món de la interpretació començaren al Grau, un poblet a sis quilòmetres de Maó, on estiuejava quan era petit. Ens trobam per a la conversa en una de les sales de cinema més emblemàtiques de Ciutat, la Sala Rívoli. Les paraules de Josep Orfila desprenen entusiasme per allò que fa i estima: l’escena.

Llicenciada en Biologia, especialista en plantes. Aina S. Erice col·labora com a escriptora en revistes de divulgació cultural com Paradigma, The Planthunter i el blog de La Térmica, entre d’altres. És autora de Cuéntame, Sésamo (nou històries sobre els poders màgics i reals de les plantes) i La invención del reino vegetal (històries sobre plantes i la intel·ligència humana). Ens trobam per a la conversa al museu Sa Bassa Blanca, un entorn on natura i art es donen la mà.

A Pau Castanyer, escriure i dibuixar és el llenguatge que li ha permès, d’ençà que era petit, comunicar-se d’una manera més profunda amb ell mateix. Les seves primeres passes en el món de l’edició independent li ensenyaren que ajudar i acompanyar altres artistes era una manera d’autorealitzar-se. Ens trobam per a la conversa a l’espai Edicions del Despropòsit, un lloc on respiram l’olor de les lletres i el coneixement

Llicenciada en Filologia Hispànica per la UIB. Després de nou anys dedicats a la docència, des del 2001 es dedica a l’assessorament lingüístic i a la traducció. Va ser la cap del gabinet de la consellera de Cultura del GOIB. Guarda un bon record del projecte ‘Les converses del Terreno’, una experiència enriquidora de diàlegs, art i cultura. Ens acull per a la conversa a casa seva, on gaudim de la panoràmica d’un dels barris emblemàtics de ciutat: el Terreno.

Des de petit Carles Garcia O’Dowd va descobrir el seu amor per contar històries a través del dibuix, una època de la qual conserva milers de llibretes amb els seus personatges preferits. Va començar Belles Arts a Barcelona, on va tenir l’oportunitat de ser becat per fer la carrera a la universitat HFBK, d’Hamburg, després la continuà un any més a la Universitat de Guadalajara, Mèxic, i l’acabà, finalment, a Barcelona. La implicació amb els moviments socials, viatjar, l’autogestió i la contracultura són els camins que ha triat fins ara. Ens trobam al seu taller Trini Print Club, al centre cultural Casa Planas.

Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, les primeres passes de Pau Waelder en el món de l’art el conduïren a estudiar Belles Arts, però aviat s’adonà que tal vegada aquell no era el seu lloc i va decidir encaminar-se cap a la Història de l’Art. El darrer any de la carrera va descobrir l’art dels nous mitjans i totes les seves possibilitats. La seva investigació l’ha portat a escriure sobre art, noves tecnologies i a entrar al món de la docència. Ens trobam, per a la conversa, a Tudurí pastisseria, el lloc on cada matí Pau Waelder comença el dia.

Realitat o ficció, ficció o realitat? Construcció de relats subjectius. Aquest és un dels molts interrogants que podem trobar quan visitam les exposicions de l’artista Mar Guerrero. Estudià Belles Arts a la Universitat de Conca, on va tenir l’oportunitat d’experimentar amb l’assaig-error. La seva curiositat per mirar més enllà l’ha conduïda a fer llargs viatges per investigar les relacions físiques i tecnològiques, binomis com distància i proximitat. Ens trobam a la plaça de Llorenç Bisbal, on el trànsit de la gent ens acompanya per a la conversa.

Quan acabà la llicenciatura de Filosofia, Joaquín Jesús Sánchez decidí que una de les branques que més l’atreien era l’estètica. Cursant el màster en Història de l’Art Contemporani al Reina Sofia, escollí la crítica com a llenguatge d’expressió. Diu que està agraït per l’espontaneïtat i generositat dels amics que l’han ajudat durant el curt camí recorregut fins ara. Escriu en diversos mitjans com ‘ArtForum’, ‘Jot Down’, ‘El Estado Mental’ i ‘The Objetive’. Ha col·laborat amb galeries com Galería Alegría (Madrid), Forsblom (Estocolm) i Maison Louis Carré (París). Mantenim una conversa llarga a l’espai on durant alguns dies ha estat en residència, la galeria L21.

El dibuix va ser l’expressió artística que des de petita fascinà Marta Juan Martorell. Quan acabà els estudis bàsics arribà a les seves mans en forma de fulletó informatiu la possibilitat d’estudiar Belles Arts. En aquell moment va saber que l’art sempre formaria part de la seva vida. L’escenari que ens acull per a la conversa, el bosc de Bellver, connecta directament amb la idea d’hàbitat per a les plantes i el seu projecte Cossiol, que la conduí fins a una de les seves passions, la ceràmica

El binomi art i comunicació va introduir Olivier Schulbaum en el camp de la producció. Treballant a Berlín, va conèixer els moviments comunitaris i el dret d’accés a la cultura. Cofundador de Platoniq juntament amb Susana Noguero i Ignacio Garcia. Per a la conversa seiem a la fresca al carrer del Forn de L’olivera.

L’error com a solució va encaminar Laia Alegret Vaqueiro cap al món de les llibreries. Va ser en acabar la carrera d’Història quan decidí combinar la feina amb els estudis del màster d’Història Contemporània i d’Edició. Fent feina en una llibreria va descobrir que allà trobava la passió que des de petita sentia per la lectura i que avui dia és la seva professió: llibretera. Ens acull per a la conversa l’espai de creació, llibreria, galeria d’art, ‘coworking’ i centre neuràlgic del projecte Edicions del Despropòsit

Estudiar història de l'art va ser el fil conductor que seduí Martí Manen cap al camí de la investigació curatorial i la crítica d'art. Estocolm, país on resideix actualment, li ha donat l'oportunitat de desenvolupar la seva professió des d'un context en el qual l'art és contemplat com un element de definició per a la millora de la societat. Ens trobam a les portes del museu Es Baluard. Les paraules de Martí Manen són acurades i a la vegada directes.

La criança va ser una de les raons per les quals Marina González decidí aparcar, un temps, la seva professió de metgessa i dedicar-se a l’educació a casa. A més, el seu interès pel cinema la va portar a fundar l’associació cultural Kontrabando Film Festival i a desenvolupar projectes en els quals la competició és substituïda per l’empatia i la creativitat. El ficus del pati de la Misericòrdia és testimoni de la nostra conversa. Quan seiem, na Marina senyala la llaçada groga que duu a la jaqueta i ens diu: “Si us plau, que la llaçada surti a la foto”.

Hi va haver un instant en el qual la vida de Miquel Julià començà a mirar el carrer i la seva gent des d’una òptica diversa, aquest ‘instant decisiu’ va arribar gràcies al seu padrí Pedro Font, que li deixà en herència el seu llegat fotogràfic. La tasca com a educador social l’ajudà a vincular barri i educació. Arriba a la conversa amb tres cadiretes petites de corda per seure a la plaça del Capitol i el primer que ens conta és que el seu fill gran, Aarón, li ha dit: “Cuida’m les cadires, que no es trenquin”...

Quan i per què vàreu començar a interessar-vos per l’estudi de la sociologia de la comunicació?

La vostra relació amb l’art comença a través de la pintura, però hi ha un discurs fotogràfic darrere. Quin pes té la fotografia a les vostres obres?

Presentació Rebeca Argudo estudià periodisme al CEU San Pablo (València). Ha col·laborat com a freelance amb diferents agències, com ara l’Associated Press (A.P.), l’Agence France-Presse (AFP) o el ‘New York Times’. Actualment col·labora amb revistes com ara ‘La paz mundial’, amb la Fundació Rafa Nadal i amb Sputnik Ràdio. Ens trobam a la galeria-estudi Missió33, del fotògraf Tomeu Canyellas. Conversam sobre els seus inicis en el periodisme, l’estat actual dels mitjans de comunicació i l’educació visual.

Fill de psicòleg i mestra de ioga. Com ha influït aquest fet a la vostra vida i a la vostra manera d’entendre l’art?

Sou llicenciada en Belles Arts. Quan neix el vostre interès per l’art?

Fill de mestra i llibreter, vàreu créixer envoltat de llibres, revistes, tebeos i diaris a la llibreria dels vostres pares, a la Seu d’Urgell, a on vàreu descobrir el plaer de llegir. Què en queda, d’aquell nin i la seva curiositat?