Tennessee Williams (1911-1983) torna a la cartellera de Barcelona amb una de les obres més autobiogràfiques i una de les més conreades entre nosaltres, El zoo de vidre. Williams ens parla d’una família propera a la seva, com queda ben clar a les seves admirables Memòries quan relata la trobada entre la seva mare i l’actriu que encarnava Amanda (Laurette Taylor). Després de l’estrena, al camerino, l’actriu li diu: “I, què, senyora Williams, s’ha agradat a si mateixa?” I si Amanda té els trets de la mare de l’escriptor, el fill Tom té els del mateix escriptor.

Tennessee Williams (Columbus, 1911 - Nova York, 1983) va ser un dels dramaturgs més importants del segle XX. Entre els anys 40 i 60 va donar llum als seus tres grans èxits: El zoo de vidre (1945), Un tramvia anomenat Desig (1947) i La gata sobre la teulada de zinc calenta (1955), els anomenats big three. Però Williams va ser un autor molt prolífic que gairebé no va parar d'escriure fins a la seva mort. També va endinsar-se en l'experimentalisme i les seves creacions van caure del pedestal. Ell mateix va definir aquell teatre com a maleït perquè ni la crítica ni el públic el van lloar, tot i que amb el temps experts i estudiosos de la seva figura l'han valorat. Ara Prometeu Edicions ha engegat un projecte per publicar-ne, per primera vegada, les obres principals en català. Serà una edició de tres volums –el primer dels quals ja es troba a les llibreries, i el segon arribarà al gener– traduïda per Marc Rosich.