Als peus de les muntanyes més altes de Mallorca, la ruta que presentam avui és una passejada llarga que té per objectiu transitar per alguns dels camins públics més antics i bells de la vall dels tarongers. Espais on encara es respira l’empremta del traginar més històric de la zona, que travessa olivars i terres de conreu, horta i zones urbanes. Un itinerari on el principal interès, però no l’únic, se centra sobre els vells camins de ferradura i l’existència d’una xarxa de camins públics extensa i ben conservada, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud. Volem descriure per la passa i la mirada un paisatge cultural que necessàriament s’ha d’escriure en majúscules. La vall de Sóller, capficada entre el puig del Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el Puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, és un dels molts cors que bateguen amb força a la serra de Tramuntana - Patrimoni Mundial.

Un paisatge d’ègloga, com el descrigué Llorenç Villalonga a Les Fures (1967), però cultural, al cap i a la fi, “perquè darrere aquestes coses hi ha, en carn viva, l’home que les ha creades”. Parlam d’Orient, aquest llogaret del terme de Bunyola, declarat conjunt històric (BIC), que s’estén per un turó situat estratègicament al bell mig d’una vall allargassada, entre els colls d’Honor i del Bosc, amb dues sortides cap al Raiguer, per Solleric i el Freu. Dominada per algunes de les grans muntanyes de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus TIB (L-331 Alaró-Orient/consultau-ne horaris i disponibilitat al web tib.org), ben davant les cases de Cals Reis, en direcció a Bunyola per la carretera Ma-2100. Parau atenció, perquè les primeres passes d’aquesta ruta són per asfalt; tant si sou poca o molta gent, procurau anar sempre en filera d’un i per l’esquerra de la calçada.

En aquesta excursió no apuntam cap a cap gran cim, tan sols guiam les nostres passes pels camins de la memòria. Velles camades i antigues rotes que ens parlen d’un passat agrícola molt esforçat i que ens deixen també testimoni de la forta repressió exercida a Mallorca a partir del cop d’estat del 1936. Per un costat transitarem la fina frontera que separa els municipis de Calvià i Andratx per arribar fins a les Rotes Llargues, dins les terres de So n’Hortolà, on una atapeïda i descontrolada massa forestal ha gairebé esborrat tota senya de dura subsistència pel domini i productivitat del territori. Per l’altre, ens assabentam de l’existència d’un campament de presoners a la possessió de Sa Coma, a poca distància del Capdellà en direcció a Andratx. Aquest espai estigué operatiu entre gener del 1937 i juny del 1938. Presos republicans, majoritàriament mallorquins, provinents dels centres de reclusió de Can Mir i dels Caputxins hi participaren com a ‘mà d’obra esclava’ en les tasques de reparació i ampliació dels trams de camí que actualment constitueixen les carreteres que uneixen el Capdellà amb Andratx, pel coll de n’Esteve, i Peguera, per la Vall Verda. En total, per aquest campament hi passaren més de 800 persones, segons informa la doctora en Història Maria Eugènia Jaume, en el seu llibre Esclaus oblidats: els camps de concentració a Mallorca (1936-1942), editat el 2019 per Documenta Balear. La línia 107 del transport públic interurbà de Mallorca connecta Palma i el Capdellà (informació de línies, horaris i disponibilitat al web tib.org).

Aquest itinerari transita pel vessant oriental de la badia de Palma, per la primera línia d’un litoral ocupat majoritàriament per les barriades costaneres de Palma. Caminam per un front marítim desenvolupat residencialment a partir dels anys 20 del segle XX i explotat turísticament fins a l’extenuació a partir dels anys 60. Entremig, patrimoni històric i àrees naturals blindades contra l’especulació urbanística, com el Carnatge. En aquest context, ens trobam la torre d’en Pau, bastida el 1667 per substituir una vella torre de vigilància del segle XIV. A mitjan segle XIX formava part de la línia de telègraf òptic militar que unia Mallorca i Menorca. En el 1892 s’hi feren importants i significatives reformes. Des de 1975 és propietat de l’Ajuntament de Palma. Disposam de transport públic fins al Coll d’en Rabassa, inici de la ruta, amb les línies 18, 27, 28, i 35 de l’EMT i des de Can Pastilla, final de l’itinerari, amb les línies 31, 32, 35, A2, 23 i 25 (emtpalma.cat).

La Moleta Rasa i el Morralàs són dues fites inequívoques de la finca pública de Son Fortuny. Una, la primera, perquè se situa ben bé damunt la línia divisòria entre ambdues possessions, que coincideix també amb la partió de terme. L’altra, la segona, perquè són un conjunt de penyals, l’estrep nord de la serra dels Pinotells, tallats a plom, des dels quals es domina clarament el vessant marítim d’aquesta part de la Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat.

Per tan sols uns metres, però el Castellot de na Marió es troba dins el terme municipal d’Andratx. No obstant això, si miram en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears –NOTIB– (notib.iec.cat), veurem que el topònim és calvianer, ja que els andritxols li diuen el puig de na Bruta. Tanmateix, la ruta que us proposam aquesta setmana transcorre majoritàriament pel vessant de Calvià. Un itinerari que té el punt de partida i arribada a Peguera, que s’enfila pel puig Gros cap al puig del Castellot per la serra de Talaia, per una carena que serpenteja entre un municipi i l’altre.

L'excursionisme i passar temps en família són dues activitats que van de bracet. I les muntanyes i els paratges de les Illes Balears són un territori idoni per gaudir de la vida familiar i per transmetre als més petits de la casa l'amor per la muntanya, la costa i el contacte amb la natura. Anar d'excursió és també una proposta excel·lent per mostrar i valorar el patrimoni mediambiental de les Illes, la flora i la fauna, i per descobrir als infants indrets especials i poc coneguts. Conèixer un territori pam a pam és la millor via per estimar-lo. Per això, us oferim un recull de cinc excursions seleccionades d'entre les proposades i descrites minuciosament setmanalment per l'expert Joan Carles Palos a l'ARA Balears, a la secció 'Fita a fita'. Hi trobareu tres excursions a Mallorca, una a Menorca i una a Eivissa, totes amb unes condicions i característiques que són ideals per a totes les edats: per als padrins, els pares i els nins. Aquestes rutes poden ser l'inici d'un nou oci per a la família.

El Consell de Mallorca i la Federació Balear de Muntanya i Escalada (FEBME) han completat l'homologació de l'itinerari principal de la Ruta de Pedra en Sec (GR 221), que afecta vuit etapes del recorregut que travessa la serra de Tramuntana, amb una longitud de 137 quilòmetres. D'aquesta manera, ha quedat homologat definitivament per la FEBME el tram d'aquesta ruta entre la Trapa, al terme municipal d'Andratx, i el Port de Pollença, a més de la variant del pas Llis entre Cúber i el refugi de Tossals Verds.

El puig de la Talaia és el punt més alt de la punta del Llamp, des del qual podem gaudir de belles panoràmiques del Camp de Mar, Cala Llamp i el Port d’Andratx. Tot i que el topònim apunta a l’existència d’una torre de vigilància, el cert és que no n’hi ha cap. Tot i que és molt probable que existís un punt d’observació des del qual una guarda secreta alertàs de l’arribada de naus enemigues amb senyals de foc, fum o trons als habitants de la contrada. Els segles de la pirateria, entre el XVI i XVII, foren molt complicats per als habitants de Mallorca i per a les autoritats responsables del bé comú. Àngel Aparicio i Vicenç Sastre, en el seu llibre Mallorca, torres i talaies costaneres (Dolmen Books, 2019) diuen: “L’esquerpa orografia de la serra de Tramuntana va condicionar al llarg dels segles la vida als seus pobladors, i els obligà a establir un tipus de vigilància i defensa específica, supeditada a la singular geografia, abrupta i curulla de penya-segats que senyoregen”.

En aquest itinerari, visitam novament les terres de Son Fortuny. Avui migpartida, era la possessió més gran d’Estellencs i s’estén pel vessant de Tramuntana del puig de Galatzó (1.027 m). L’any 1981 el Consell Insular de Mallorca en va adquirir una franja de 283,5 ha (d’un total de 663 ha), situada a la part meridional i menys productiva de la finca. Ocupa la part més alta del municipi i fa partió amb altres possessions tan significatives com Son Fortesa i Son Nét, a Puigpunyent; Galatzó, a Calvià; i la Coma, el Grau, el Salt d’en Fenollar i el Salt del Putxet, a Estellencs. La caminada que proposam s’inicia al coll del Pi, on fa anys trobàvem una benzinera i un restaurant. Des d’aquí, seguint vells camins de carro i de ferradura, voltarem per sobre dels penyals de la Boal de les Serveres, transitant entre el domini públic i privat de Son Fortuny.

En aquesta ruta exploram una part de Son Fortuny, històricament, una de les possessions més grans del municipi d’Estellencs (gairebé ocupa mig terme municipal), que s’estén pel vessant de tramuntana del puig de Galatzó (1.027 m). Actualment està dividida en dues parts. La més gran, que inclou les cases i els molins, s’estén al llarg de 380 ha. La nostra ruta transita majoritàriament per aquests dominis. Mentre que l’altra part, propietat del Consell Insular de Mallorca des de 1981, abasta la part menys productiva de la finca. Aquesta gran propietat, ara mig pública i mig privada, limita amb tres municipis –Banyalbufar, Puigpunyent i Calvià– i té com a veïnes possessions tan importants com Planícia, Son Fortesa o Son Net.

En aquesta ruta ens proposam explorar el paisatge cultural i el patrimoni natural de l’entorn del barranc d’Algendar, el més important de l’illa. De 7 km de longitud, neix a la muntanya de Santa Magdalena i desemboca a la platja de Cala Galdana. És la partió natural dels municipis de Ciutadalla i de Ferreries. L’itinerari ens acosta a un espai farcit d’històries i llegendes –El pas d’en Reüll i la Núvia d’Algendar– congriades en obscures fondalades i espessos alzinars, com els que solquen i vesteixen el vessant sud de l’illa. A més, ens permet fer un tast de la Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial. El jaciment de Torretrencada –punt de partida i arribada de la nostra caminada– és un bon exemple de gran poblat talaiòtic, en el qual trobam algunes de les construccions més representatives de la prehistòria de Menorca. Però, sobretot, l’itinerari ens situa sobre l’empremta encara visible del camí Reial, un antic traçat d’origen medieval –no es descarta que ja existís en època romana– que travessava l’illa, de Maó fins a Ciutadella. Fins al segle XVIII va ser la principal via de comunicació entre el llevant i el ponent de l’illa.

En aquesta ruta exploram la frontera d’Esporles amb Banyalbufar i Valldemossa, recorrem vells camins que transiten pels bells penya-segats que guaiten sobre el port del Canonge i gaudim del patrimoni cultural i natural de la contrada. Una volta llarga, amb un desnivell mitjà, però que assaborirem per la passa i la mirada. Podem fer servir el transport públic (L-202) per arribar al punt que obre i tanca la nostra caminada (consultau-ne horaris al web tib.org).

Na Ferrana és el cim de la mola de Son Ferrà, mes coneguda com la Fita del Ram (837 m). Sota el seu roquissar amaga la cova dels Ermassets. En el seu interior hi resideixen uns éssers “d’estatura mitjana, prims i de color verd, els ulls grossos com tassons, les orelles com tres vegades les d’un home, una boca ampla, uns braços llargs i unes mans també allargades amb unes ungles afilades, les cames primes, però molt àgils” (Llegendes i Tradicions d’Esporles. Bartomeu Llinàs i Caterina Martí. Lleonard Muntaner Editor, 1996). Ells són els encarregats de custodiar un gran tresor ‘del temps dels moros’ que ningú –fins ara– ha estat capaç de trobar.

Aquest itinerari comença i acaba a la finca pública de Galatzó, en el terme municipal de Calvià. Ens movem pel sector de ponent de la serra de Tramuntana, a través d’una ruta que connecta l’entorn del Capdellà, al fons d’una immensa vall als peus de la mola de s’Esclop i el puig de Galatzó, amb el llogaret de Galilea, en el terme municipal de Puigpunyent. El camí, recentment senyalitzat pel Consell de Mallorca amb l’objectiu d’integrar-lo en la ruta de Pedra en Sec (GR-221.2), formava part d’una vella xarxa de camins públics que connectaven pobles i llogarets amb els principals centres de producció agrícola i ramadera. Tot el recorregut està farcit d’elements patrimonials, arquitectònics i etnogràfics que palesen l’explotació forestal d’aquesta zona.

Aquest pont de desembre pot ser una bona ocasió per fer aquelles rutes que permeten conèixer una mica millor l'illa, des dels puigs més emblemàtics fins a les zones costaneres, passant per diversos municipis. Per aquest motiu, a continuació et proposam cinc excursions que recorren Mallorca. Recorda que cada dissabte pots trobar aquestes rutes i moltes altres actualitzades a la secció de Fita a fita.