Entrevisto el cuiner Jordi Vilà després del servei d’un dimecres al migdia. He dinat al costat de la barra, on l’equip prepara alguns dels plats del menú degustació de l’Alkimia (amb una estrella Michelin) i l’Al Kostat, el restaurant situat al fons de la sala, separat de l’Alkimia per una mena de ballestes de fusta, sempre mig obertes, que hi ha qui ha batejat com a costelles de balenes. La imaginació és lliure. M’hauria agradat contemplar més estona els cuiners mentre treballaven però de seguida he demanat al Jordi Vilà un plat de mongetes tendres amb patata i botifarra de perol que s’ha convertit en la magdalena de Proust. Per què costa tant trobar un plat de verdura bona a les cartes dels restaurants? Hi pensava mentre menjava, i no he arribat a sentir el que deia Vilà, que em preguntava si m’agradava el plat. Quan hem començat l’entrevista, amb el restaurant buit, ha entrat per la porta l’Uri Costak, amic i company de batalles del cuiner, que portava a sobre tot el marxandatge que han creat junts per defensar amb humor la cuina catalana: samarretes, tasses, cartells i, aviat, un receptari.

Si Solitud, de Víctor Català, es pogués menjar, tindria gust d’escudella vegetal amb pasta de lletres i un toc de salsa pesto. Aquesta és la idea de l’escriptor Uri Costak i el xef Jordi Vilà, que així han celebrat Sant Jordi a la botiga de menjar per emportar Va de Cuina, situada al carrer Comte Borrell, molt a prop del Mercat de Sant Antoni.

Al restaurant Alkímia, situat al primer pis de la Fàbrica Moritz, el xef Jordi Vilà aposta per les receptes tradicionals, en què el mestratge de la cocció dels productes de proximitat és clau.