Des que França va qüestionar la presència dels mòbils a les aules el 2018, ens l’hem mirat com a referent pioner d’educació digital. L’any passat van fer un pilot a més de 200 centres imposant la “pausa digital diària” en horari lectiu, i el curs vinent s’estendrà per a tot l’alumnat de menys de 16 anys. Els mòbils no entraran a cap classe francesa, tampoc del Regne Unit. No obstant això, un estudi de la Universitat de Birmingham conclou que la prohibició com a mesura aïllada no millora el benestar de les criatures ni augmenta el rendiment acadèmic, i només redueix 30 minuts el temps de pantalla diari.

La història de l'omnipresència de les pantalles a l'aula té un origen més o menys directe en la recomanació número 1836 del Consell d'Europa feta pública l'any 2008. Segons els redactors del document, tot i que les eines d'e-learning (l'expressió ja ha passat avall) havien tingut un impacte considerable en l'educació i la formació, el seu potencial a Europa encara no s'havia aprofitat al màxim. L'e-learning englobava mitjans electrònics per a l'ensenyament i l'aprenentatge, tant presencial com a distància. Plantejava noves exigències a les institucions educatives, als docents i als estudiants. Les institucions necessitaven infraestructura tècnica i programari. Els professors havien de rebre formació obligatòria específica, mentre que els estudiants havien de tenir accés als dispositius i materials, i ser formats en el seu ús des de ben joves. Llavors es creia que es generarien recursos educatius accessibles a tothom, combatent així la divisió social. Es va fer una crida als Parlaments perquè donessin suport al moviment "codi obert" i per combatre la suposada bretxa digital. En definitiva, es convidava els estats membres a millorar les tecnologies susceptibles de ser aplicades a l'educació per mitjà de grans inversions. Un dels primers països a apuntar-se amb entusiasme a la recomanació va ser Suècia. També va ser, però, el primer a abandonar-la el 2023 en constatar els seus preocupants (i objectivables) resultats. El govern suec, i més concretament la ministra Lotta Edholm, va aturar tot allò en conèixer múltiples informes on es comparaven grups que funcionaven amb pantalles i altres que ho feien amb llibres. El rendiment acadèmic era significativament més baix en el cas dels primers, sobretot en capacitat memorística, concentració, atenció i comprensió lectora.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha enviat als col·legis públics i concertats directrius respecte dels telèfons mòbils com a pas previ a l'ordre que s'està tramitant, que serà d'obligat compliment i que preveu la possibilitat de retirada dels dispositius per part dels docents, com ja va avançar l'ARA Balears.

Resulta si més no pintoresc que l'administració hagi decidit treure primer els mòbils de les aules que del Parlament. L'espectacle de representants polítics completament absents mentre un d'ells parla a la tribuna (sovint amb la intenció de dir alguna ocurrència que es pugui fer viral) diu molt de la magnitud del problema. No fa gaire, un polític va votar al Parlament espanyol en contra del que estava previst pel seu grup i va crear una situació potencialment catastròfica. A les imatges de la tele se'l veia uns instants abans grapejant frenèticament el telefonet (és hiperactiu a les xarxes) sense fer gaire cas del que estava passant al seu voltant. Ara mateix això és la norma en qualsevol àmbit professional: els entranyables dibuixets de reunió han estat substituïts per les efímeres facècies que van segregant les xarxes de manera ininterrompuda, nit i dia. El fet de considerar socialment normal que 350, o 135, càrrecs electes no facin la seva feina com cal hauria de preocupar-nos una mica, potser. Però passa més aviat el contrari: veure com els governants fan el mateix que el bon poble relaxa uns i altres.

Parlo com a tecnòleg apassionat per les relacions entre persones i tecnologia, però també com a pare preocupat. I no estic sol. No fa gaire s'ha començat a formar un tsunami que canviarà una sèrie de coses: principalment, la introducció i l'ús dels telèfons intel·ligents en la vida dels menors.