Aquesta setmana, l’atzar m’ha empès a les costes deleuzianes, per desdibuixar-me’n els contorns. Deleuze defensa que la tristor no ens fa intel·ligents, ni lúcids, al contrari, en la tristesa estam perdudes. És per això que els poders tenen la necessitat d’alimentar subjectes tristos. Quan tenim un afecte trist, segons el filòsof, un cos actua sobre el nostre, una ànima actua sobre la nostra, a partir d’unes condicions o a través d’una relació que no ens convé, que ens apaga les potències. No hi ha res en la tristor que permeti que els cossos o les ànimes formin un territori comú.

Filosofia salvatge (Sembra Llibres) és el títol del volum en el qual la professora de Filosofia Xisca Homar (Alaró, 1985) ha reunit una quarantena dels articles que ha publicat els darrers cinc anys a l’ARA Balears, on s’acompanyaven de les fotografies d’Àngels Beltran. Homar ens redescobreix la filosofia lligada a la vida quotidiana i reivindica la necessitat de pensar.