“Modificarem les normes que suposin una imposició lingüística, assumint que a la comunitat existeixen dues llengües oficials. Es farà el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública”. Aquest és el punt 55 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar en juny de 2023 perquè Marga Prohens accedís a la presidència del Govern –es tracta d’una traducció, perquè el document es va fer només en castellà. Des de llavors, els atacs a la llengua pròpia s’han succeït en àmbits tan cabdals per a la societat com l’educació, la sanitat i l’atenció de les institucions a la ciutadania. Mentre que les aules esperen l’aplicació de la segregació lingüística el curs que ve –no serà voluntària al primer ensenyament–, l’extrema dreta va molt més enllà de l’acord de govern, nega la unitat de la llengua i reclama que la denominació ‘català’ desaparegui de l’Estatut en favor de ‘llengües balears’. A continuació es detallen els principals atacs que ha patit el català durant el primer any de legislatura.

El teatre de Sa Societat de Calvià ha acollit aquest dijous la presentació de la campanya 'Sí a la llengua!'. L'acte, organitzat per l'Obra Cultural Balear, té com a objectiu sumar esforços en la defensa del català arran de les polítiques contra la llengua per part del PP i Vox. La presentació ha comptat amb la participació de prop de 200 persones, entre elles l'exconseller de Turisme, Iago Negueruela; l'exbatle de Palma, José Hila, i el diputat autonòmic, Vicenç Vidal.