El món del vi es va reunir divendres al vespre al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès per assistir a la 12a edició dels Premis Vinari, el concurs de vins catalans. En aquest certamen, a banda de celebrar el bon estat de salut del vi a casa nostra, s'hi reparteixen les medalles de plata, or i gran or de les diverses categories, així com els premis especials: com el Millor Vi Tranquil del 2024, que enguany ha recaigut en un Priorat, i el Millor Vi Escumós, que ha estat per a un Corpinnat. Repassem quins han estat cada un dels reconeixements.

Acabes d'estrenar el programa Tens un minut? a TV3. Durant el rodatge, quins brindis recordes especialment?

T'espanta obrir una carta de vins d'un restaurant i haver d'escollir-ne un?

El consum de vi està adoptant nous patrons. Després d'haver sigut una beguda molt present en els àpats d'indrets amb llarga tradició vitivinícola com Catalunya, el seu consum està quedant cada cop més relegat a les ocasions especials. Aquesta tendència, que s'acompanya d'un creixent interès pels vins de baix grau alcohòlic i els desalcoholitzats, coincideix amb les advertències difoses per estaments científics i autoritats sanitàries en les quals s'avisa que no hi ha un nivell segur de consum d'alcohol –vi inclòs– que garanteixi evitar-ne els efectes perjudicials que pot tenir per a la salut.

Quan ens disposem a gaudir d'un bon àpat acompanyat de vi, no sempre tot són flors i violes. Si qui us està servint o algun comensal està convençut que el vi té tap o fa olor de tap, les coses poden estar anant mal dades. Aquesta expressió no descriu l'element emprat per tapar el vi, sinó que s'utilitza per advertir que el seu contingut no està en òptimes condicions i que convé descartar l'ampolla sencera. L'olor de tap és causada per la presència en taps de suro d'un compost anomenat tricloroanisol o TCA, que pot acabar migrant al vi i afectant-ne negativament l'aroma i el gust. Suposa un dels principals maldecaps per al sector vitivinícola, però ara un estudi científic permet somiar amb tractaments biotecnològics que eliminin l'olor de tap del suro abans que aquest material es destini a tapar el vi.

El crític de vins del New York Times, Eric Asimov, és cèlebre per les seves tries i és un prescriptor reputat amb molt de poder als Estats Units. No accepta regals ni vins per tastar, tria en funció del que troba a les botigues de Nova York i es deixa aconsellar per sommeliers de confiança. És per això que és important que hagi escollit el cava Parés Baltà Brut Nature com un dels 12 millors escumosos del món fora de la Xampanya. L'interès del públic nord-americà pels vins ha crescut moltíssim, però els preus del producte francès també, motiu pel qual s'obre una escletxa per incrementar les exportacions de vi català. És per aquesta raó que el periodista ha decidit proposar alternatives "excepcionals", però més assequibles, sota la premissa: "Les festes requereixen vi escumós, d'això no n'hi ha dubte. Però ha de ser necessàriament xampany?"

Durant dos dies, el sector del cava es va reunir amb dos objectius molt clars: escoltar i explicar-se. Era un congrés internacional "com ho és el cava", en paraules de Javier Pagés, president del Consell Regulador DO Cava. La trobada tenia diversos objectius. En primer lloc, fer un punt de situació. El cava és la segona DO més gran d’Espanya. Ven 250 milions d’ampolles. I és la número 1 en exportacions d'entre totes les DO. Arriba a 150 països i, de tota la producció, un 70% de les vendes són a l’estranger. Per tant, efectivament, té una mentalitat internacional que obliga els comercials a fer molts quilòmetres.