L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".

Terratrèmol judicial i polític a l'Estat: el Tribunal Suprem proposa jutjar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets. El magistrat instructor, Ángel Hurtado, veu indicis que ell o la fiscal provincial en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, van filtrar als mitjans de comunicació un correu "confidencial" de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, en el qual plantejava al ministeri públic el reconeixement de delictes de frau fiscal i un pacte de conformitat per evitar ser jutjat. La interlocutòria, que dona deu dies a les parts perquè es posicionin sobre si cal obrir judici oral o arxivar la causa, es pot recórrer. García Ortiz descarta la dimissió i defensa la seva innocència.

Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso, va faltar a la veritat, segons el seu advocat, divendres passat durant la seva compareixença al Tribunal Suprem, quan va negar que hagués consentit a la seva defensa la proposta de pacte a la Fiscalia per evitar anar a judici per frau fiscal. Carlos Neira, el lletrat, ha declarat aquest dimarts davant el jutge que investiga el fiscal general de l'Estat per revelació de secrets que el 30 de gener de 2024 es va reunir amb González Amador i li va plantejar dues alternatives: o defensar la seva innocència en una causa judicial o bé el pacte de conformitat amb el ministeri públic. Ell va dir que volia causar el "menor dany" a la presidenta de la Comunitat de Madrid i que prioritzava el que comportés menys "soroll" i fos més ràpid, segons fonts jurídiques presents en l'interrogatori.

El magistrat del Tribunal Suprem que investiga el fiscal general de l'Estat ha perdut una bona oportunitat per trobar indicis. Google i WhatsApp han respost a una comissió rogatòria d'Ángel Hurtado, que volia recuperar missatges i correus electrònics que incriminessin Álvaro García Ortiz en la suposada revelació de secrets que li imputa, però no ha aconseguit recuperar tota la informació. "No s'han pogut recuperar els missatges vinculats al compte amb el número d'abonat 61... que poguessin ser d'interès per a la investigació", conclou la Guàrdia Civil en un informe aportat al jutge, que ha decidit aixecar el secret de la peça separada que havia obert en previsió que obtingués dades sensibles.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va esborrar els missatges de WhatsApp el dia que el Tribunal Suprem el va imputar, el 16 d'octubre del 2024. Així ho assegura la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil en l'últim informe aportat a l'instructor de la causa per revelació de secrets oberta contra el fiscal general per la filtració d'un correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en el qual reconeixia a la Fiscalia de Madrid la comissió de dos delictes contra la hisenda pública.

El jutge que investiga el fiscal general de l'Estat al Tribunal Suprem el va citar a declarar aquest dimecres com a investigat esgrimint que va tenir un "paper important" en la filtració del correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Álvaro García Ortiz ha comparegut durant una hora i mitja –només ha respost a les preguntes de la seva defensa– i ha negat la versió del magistrat, Ángel Hurtado, en una declaració inèdita –és el primer cop en democràcia que un fiscal general declara com a investigat–. Segons fonts jurídiques, el màxim responsable del ministeri públic ha rebutjat "rotundament" que passés a la premsa ni al govern espanyol ni al PSOE el correu en què la parella d'Ayuso reconeixia haver comès frau fiscal. També ha assegurat que no va donar cap mena d'ordre dins la Fiscalia perquè ho fes algú altre i ha negat haver mirat de perjudicar Alberto González Amador, el nòvio de la presidenta madrilenya, que és qui el va denunciar originant aquesta investigació per revelació de secrets.

"Això ara no importa". Aquesta és la resposta que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria donat a la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, quan el 14 de març de l'any passat li va preguntar si ell havia filtrat el correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en què reconeixia la comissió de dos delictes contra la hisenda pública. Aquest dijous ha declarat com a testimoni davant el Tribunal Suprem en la causa que investiga una presumpta revelació de secrets i que es dirigeix contra García Ortiz, el cap de la secretaria tècnica; Diego Villafañe, i la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez.

L'estratègia de la dreta espanyola de judicialitzar la política, o del lawfare, ha arribat al seu punt més estrident fins ara: el Tribunal Suprem ha citat el fiscal general de l'Estat, i el cita com a investigat. El magistrat del Suprem Ángel Hurtado considera que el fiscal general, Álvaro García Ortiz, és sospitós d'un possible delicte de revelació de secrets. Si fos així es tractaria d'un fet gravíssim, però tal vegada convé tenir en compte que, al llarg de la seva trajectòria, Hurtado s'ha significat en diverses ocasions com un jutge afí al Partit Popular: tan aviat desvincula el PP de la trama Gürtel, com ordena la paralització d'exhumacions de fosses comunes de víctimes del franquisme, com exculpa un membre de les Noves Generacions peperes que havia insultat Pilar Manjón, presidenta de les víctimes de l'11-S. En el cas que ens ocupa, Hurtado ha validat judicialment les bravates de la mà dreta d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, que ja havia amenaçat García Ortiz a les xarxes.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va canviar de mòbil després de ser encausat al Tribunal Suprem i abans de l'escorcoll al seu despatx el 30 d'octubre, segons la Guàrdia Civil. Ho reflecteix la Unitat Central Operativa en un informe al qual ha tingut accés l'ARA i aportat al magistrat instructor, Ángel Hurtado, que va reclamar als investigadors que li facilitessin els números de telèfon i els codis d'identificació dels terminals i les targetes que li van requisar. "L'inici de l'activitat dels IMSI ajuntats als IMEI és el 23 d'octubre del 2024, és a dir, s'hauria produït un canvi de terminal telefònic aquest dia respecte a les targetes precitades", subratlla l'institut armat, a partir de la informació facilitada per les companyies de telefonia.

A Madrid es juga una partida pel poder entre dos exèrcits poderosos –el de la dreta i el de l’esquerra–, en què cadascun té les seves fitxes que fan la feina bruta. El bàndol conservador és molt més nombrós i inclou els àmbits judicial, mediàtic i econòmic (l'Íbex-35, la CEOE, etc.), però no té un lideratge tan clar com el de l’esquerra, en què Pedro Sánchez és clarament l’estendard a protegir. Teòricament, el líder del conglomerat conservador, en tant que aspirant a la Moncloa, és Alberto Núñez Feijóo, però tant Isabel Díaz Ayuso com Santiago Abascal tenen els seus propis exèrcits i van per lliure.

Bona part del futur de la legislatura espanyola passa per com evolucionin les causes judicials que envolten Pedro Sánchez. Els nous protagonistes de la política són ara jutges, fiscals i advocats, que investiguen, acusen o defensen l’esposa del president, Begoña Gómez, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i l’exministre de Transports José Luis Ábalos.

El Tribunal Suprem tracta de dirimir en un dels fronts judicials que té oberts Pedro Sánchez qui va filtrar a la premsa el correu que incrimina Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, en el cas de frau fiscal pel qual se l'investiga. El principal sospitós és el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, imputat a l'alt tribunal juntament amb la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez. Un primer informe de la Guàrdia Civil que analitza les converses de WhatsApp i correus electrònics de Rodríguez, al qual ha tingut accés l'ARA, estreny el cercle sobre el màxim responsable del ministeri públic sense aconseguir acreditar que fos la persona directament responsable. La Unitat Central Operativa (UCO) conclou que la filtració "ha d'iniciar-se" per força a la fiscalia i demana tenir accés a la informació requisada en el registre del despatx de García Ortiz davant la "participació preeminent" que va tenir "en els fets que, finalment, van derivar en la filtració investigada".

La inèdita imputació del fiscal general de l'Estat també provoca imatges insòlites. En aquest cas, la de la Guàrdia Civil entrant a la seu de la Fiscalia per escorcollar el despatx de la seva màxima autoritat. Segons ha avançat El Mundo i ha confirmat Europa Press, el Tribunal Suprem ha ordenat l'escorcoll del lloc de treball d'Álvaro García Ortiz i la intervenció dels seus dispositius electrònics i de documentació que tinguin relació directa amb els fets que s'investiguen. L'entrada al despatx de García Ortiz ja s'ha produït, segons fonts jurídiques citades per l'agència de notícies. El Suprem l'investiga per revelació de secrets en el cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso i l'instructor de la causa, Ángel Luis Hurtado, ha acordat el secret de les actuacions durant un mes.

La decisió del Tribunal Suprem d'acceptar la querella presentada contra el fiscal general de l'Estat pot ser jurídicament correcta, però resulta escandalosa políticament. Són dues afirmacions aparentment contradictòries però que encaixen per poc que s'entri en els detalls.

L'endemà que el Tribunal Suprem imputés el fiscal general de l'Estat pel cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Álvaro García Ortiz ha sobreviscut a la petició d'una meitat de la cúpula fiscal perquè abandoni el càrrec, i ha obtingut el suport total de Pedro Sánchez. Des de Brussel·les, el president espanyol ha redoblat el xoc i ha reclamat la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid. "En termes polítics, el que hem de preguntar-nos és quan el PP li demanarà explicacions i li exigirà responsabilitats a la presidenta Ayuso, que és parella d’un delinqüent confés que s’ha lucrat amb les mascaretes durant la pandèmia. Pot haver-se beneficiat presumptament d’això indirectament", ha subratllat Sánchez. El cap de l'executiu de l'Estat ha interpel·lat al líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, perquè faci dimitir a "la seva jefa", que des de l'Assemblea de Madrid ha esclatat contra García Ortiz i Sánchez.

La guerra oberta entre el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha arribat als tribunals. Per primera vegada a la democràcia, el Suprem ha imputat el màxim responsable del ministeri públic per revelar informació sobre el procediment per frau fiscal contra la parella de la presidenta madrilenya, Alberto González Amador, enmig de la tempesta d'acusacions creuades entre el PP i el PSOE pels seus suposats casos de corrupció. Ara la sala segona investiga si García Ortiz i la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, María Pilar Rodríguez, van cometre un delicte de revelació de secrets: és a dir, si van difondre sense empara legal unes dades que afectaven un ciutadà sense responsabilitats polítiques (tot i la seva relació amb Ayuso) que van demanar abans al fiscal del cas, Julián Salto. Tots els experts consultats per l’ARA coincideixen que la decisió del fiscal general de fer públiques aquestes dades en un comunicat és del tot anòmala. Ara bé, quines possibilitats hi ha que aquesta investigació acabi amb García Ortiz condemnat a entre dos i quatre anys de presó?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que posarà un límit al finançament amb fons públics dels mitjans de comunicació digitals que a parer seu "no tenen lectors" i als quals s'ha referit com a "pseudomitjans". En una entrevista a la cadena SER, Sánchez ha avançat que presentarà aquest paquet de mesures "de regeneració democràtica" en una compareixença al Congrés el 17 de juliol.

No s'espera una setmana plàcida per a Pedro Sánchez, i els manuals de la política aconsellen desviar la conversa pública cap a una altra banda. És probable que en els pròxims dies el Tribunal Superior de Justícia de Madrid elevi una petició al Tribunal Suprem perquè investigui per revelació de secrets el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, pel cas del comunicat sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso, en què s'explicava informació sobre les negociacions que l'organisme mantenia amb la parella de la presidenta de la Comunitat pel seu frau fiscal. L'esposa del president espanyol, Begoña Gómez, declara com a investigada divendres als tribunals per presumpte tràfic d'influències; i en qualsevol moment d'aquesta setmana pot ser que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre si aplica l'amnistia als líders de l'1-O, entre els quals Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Per tot plegat, aquest dilluns Sánchez ha volgut marcar agenda amb l'anunci de limitar el finançament públic als mitjans digitals.

Feliçment, encara que això no sigui una garantia, en espera del que decideixin els Manuel Marchena i Pablo Llarena de torn, la Fiscalia ha decidit demanar l’amnistia total per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, condemnats o processats per malversació, després que la Junta de Fiscals de Sala hagi secundat la posició del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz (19 a favor i 17 en contra), tot i que aquest últim l’hauria pogut acabar imposant. Això esmena la postura delirant dels quatre genets de l’apocalipsi del Procés, revestits de fiscals, que han quedat apartats de la causa. Aquests destacats exponents de la fiscalia il·liberal espanyola, com que l’article 1.4 de la llei d’amnistia determina que no hi ha enriquiment pel fet de destinar fons públics als actes de reivindicació de la independència o adreçats a promoure consultes –perquè és obvi que en això no hi podia haver cap ànim d’obtenir un benefici personal patrimonial–, encegats pel seu fanatisme venjatiu van interpretar el contrari.

L'amnistia ha dividit en dos la cúpula de la Fiscalia i ha obligat el seu màxim responsable, Álvaro García Ortiz, a arremangar-se. L'oposició dels quatre fiscals del Procés a defensar l'aplicació de la mesura de gràcia ha implicat la celebració d'una Junta de Fiscals de Sala aquest dimarts, amb la presència de 36 dels 38 membres, en la qual el fiscal general de l'Estat ha imposat el seu criteri, que ha obtingut 18 vots a favor, 17 en contra i una abstenció, segons fonts consultades per l'ARA. Un resultat que es pot interpretar com una victòria tenint en compte la situació de García Ortiz: l'oposició demana la seva dimissió i està qüestionat dins el cos de la Fiscalia perquè se'l considera massa afí al govern espanyol.