El titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma ha arxivat la causa per possible maltractament animal que se seguia contra la macrogranja avícola de Llucmajor, que va ser denunciada l'any passat i on les gallines convivien amb rates, brutícia i cadàvers d'altres animals. Segons la interlocutòria de sobreseïment, a què ha tingut accés Europa Press, les diligències practicades al llarg de la investigació no han acreditat la comissió de cap il·lícit.

El Govern resta pendent d’un informe que ha d’elaborar la propietat de les mines de Sineu, l’empresa Endesa, per poder procedir a la compra. Segons ha pogut saber Tot Pla, l’Administració no vol comprar la bassa i la finca sense tenir un certificat que aquella terra no està contaminada.

Els agents de Medi Ambient han aixecat 406 actes per a fondejos damunt posidònia des de l'any 2020, segons dades de la direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal. El 2021, amb 85 casos documentats pels agents, va ser l'any amb més nombre d'intervencions, mentre que el 2024, amb 50, va ser el de menys activitat.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha proposat una sanció de 200.100 euros a la granja avícola denunciada a Llucmajor. El departament que dirigeix Joan Simonet ha emès una resolució d’inici de procediment sancionador arran de la inspecció del passat 27 de maig —després que es fessin públiques imatges dels animals convivint amb cadàvers, rates i brutor— per set infraccions greus, de 28.500 euros cadascuna, i una d'infracció lleu, valorada en 600 euros.

Els milers de denúncies d'Agents de Medi Ambient (AMA) que varen morir sense que la Conselleria de Medi Ambient fes cap tràmit han arribat als jutjats. La Fiscalia de les Illes Balears ha decidit, després d'estudiar el cas, formular denúncia penal per esclarir si aquesta deixadesa administrativa pot ser constitutiva de delicte. El Jutjat número sis de Palma instruirà la causa, una vegada que la Fiscalia ha remès tota la informació i un escrit de denúncia dels fets.

Satya Animal i Arde, les entitats que varen denunciar davant la Fiscalia la granja Avícola Son Perot de Llucmajor per presumptes delictes contra la salut pública i estafa, qualifiquen de "pegats" i de "totalment insuficients" les mesures cautelars que ha pres el Govern. Ambdues consideren que "l'única solució acceptable" és "el tancament de totes les naus". La Conselleria d'Agricultura ha suspès l'activitat de la nau 7G d'Avícola Son Perot i n'ha immobilitzat tots els ous. A més, ha ordenat la baixa d'inscripció al registre d'aquesta instal·lació, per la qual cosa l'empresa haurà de buidar la nau i sacrificar les 20.480 gallines que hi té dins.

Els agents de Medi Ambient varen aixecar el 2024 un total de 1.129 actes de denúncia per fets irregulars en el medi natural, la qual cosa suposa un descens del 25% respecte del nombre de denúncies interposades l’any anterior, que varen ser 1.521.

La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha confirmat el naixement d’una nova cria de voltor negre (Aegypius monachus) al niu ubicat a la serra de Tramuntana. L’eclosió, observada en directe a través d’una webcam, ha estat rebuda amb entusiasme i és considerada "un símbol de l’èxit dels esforços" de conservació impulsats a Mallorca durant dècades. La FVSM, que fa anys que treballa per la protecció i seguiment d’aquesta espècie catalogada com a vulnerable, celebra aquest nou naixement com una fita important en el camí cap a la "recuperació i estabilització de la població de voltor negre a l’illa".

La publicació de la llista provisional de les subvencions per a inversions a les explotacions agràries del 2024 ha generat polèmica en el sector primari. Els treballadors han denunciat que "un 70% dels pagesos professionals que varen demanar aquesta ajuda han quedat sense dret a cobrar-la” i que "set empreses s'enduen el 35% del total de les subvencions, mentre que els 72 pagesos restants s'han de repartir el 65% que queda". Unió de Pagesos, cooperatives i organitzacions professionals agràries varen demanar una reunió amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural per redistribuir millor les ajudes. Després d'aquesta trobada, els pagesos no varen sortir satisfets, segons explica el coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Gaià. “Volíem que s’afegissin recursos a la convocatòria del 2024, però no es pot fer res perquè ja està tancada. Agraïm la bona voluntat de la Conselleria, però aquest sistema no ens pot satisfer.”, lamenta.

L'Scirtothrips aurantii, un insecte que generalment no arriba al mil·límetre de longitud i de color groc ja és present a vuit parcel·les de Mallorca (dues a Fornalutx i vuit a Sóller). Es tracta d'una plaga nova –declarada de quarantena per la normativa europea per la seva elevada capacitat de reproducció i adaptació–, que no s'havia observat anteriorment a Mallorca i que afecta els cítrics, però també ha estat citada sobre més de setanta espècies vegetals. L'insecte "provoca danys estètics a la fruita com taques grises i deformacions i fa que no sigui comercialitzable per al consum, però sí per fer-ne suc", explica el cap de servei d'Agricultura, Andreu Juan. Tot i l'alerta que s'ha creat, les alteracions que provoca l'insecte de moment només s'ha detectat a les fulles.

La llei estatal dels agents forestals i de medi ambient, que tot just s'acaba d'aprovar, consagra la funció essencial d'aquesta figura a l'hora de "practicar qualsevol acte d'inspecció, investigació, examen o prova que considerin necessària per verificar el compliment de les disposicions legals", a més de per "investigar les infraccions" en matèria ambiental. La norma també estableix la seva potestat per treure "mostres de substàncies i materials, realitzar amidatges, obtenir fotografies, vídeos, aixecar croquis i plànols, d'acord amb la legislació vigent". Tot plegat, reforça la figura dels agents i la seva iniciativa investigadora, just al contrari de la instrucció rebuda per part del seu cap, depenent de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Cristina Ruiz Altaba, qui els va ordenar recentment no investigar res per compte propi.

El GOB Mallorca demana explicacions al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, sobre la interferència en les seves funcions de vigilància i denúncia ambiental per part del cap del servei d'Agents de Medi Ambient (AMA), Cristian Ruiz Altaba. La setmana passada l'ARA Balears va destapar una ordre interna que donava la instrucció a tots els membres del cos d'evitar qualsevol actuació i intervenció per iniciativa pròpia. Sota el pretext de la coordinació, s'ordenava als agents no actuar davant uns fets de manera directa, per molt que aquests fossin una irregularitat i il·lícits.

El Govern ha pogut confirmar els dos primers casos de llengua blava a Eivissa, concretament a dues explotacions de Sant Joan de Labritja, ambdues d'oví. Aquests darrers casos eleven a 123 el nombre de focus del serotip 8 detectats en tot l'arxipèlag (100 a Mallorca, 21 a Menorca i els dos de l'illa pitiüsa). El director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha explicat que saben que "la malaltia s'està estenent i hi ha més explotacions afectades", però ells només informem d'aquells casos que tenen confirmats amb una prova PCR positiva.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ja ha iniciat els primers contactes amb el sector agrari de les Balears per tirar endavant una nova llei agrària amb la qual vol tornar a la permissivitat de la del 2014, amb Biel Company com a conseller d'Agricultura i José Ramón Bauzá com a president del Govern. Un dels objectius principals d'aquella norma va ser impulsar les activitats turístiques, complementàries i d'agrooci. Per fer-ho possible, la llei Company permetia camps de polo, hipòdroms, agroturismes, museus i refugis a les explotacions agràries professionals, sempre que es mantingués l'activitat agrària.

Crida d'emergència per incendi forestal. Un dels tres hidroavions de què disposen les Balears s'activa. Abans d'anar a la zona boscosa en flames, es dirigeix al mar per carregar-ne el dipòsit amb aigua. Diversos quilòmetres a baix un iot recreatiu ho veu i el patró decideix fer una carrera amb ell. S'acosta, es posa a la vora, competeixen durant diversos metres, i al final l'avió se'n va volant i guanya la imaginària carrera. Els passatgers del iot victoregen. El pilot de l'avió amfibi acaba de fer una maniobra en una situació d'estrès innecessària. No hi ha aplaudiments ni celebracions a la seva cabina. Indignat, s'adreça a apagar l'incendi forestal. Aquesta no és pas una situació fictícia. Passa des de fa anys, però ara amb la incorporació del tercer hidroavió a la flota de les Illes "el risc s'ha incrementat", avisa el Govern. Per això, i per petició expressa dels pilots d'avió, han posat en marxa una campanya de conscienciació per demanar la col·laboració de navegants i usuaris de ports i clubs nàutics per garantir la seguretat en les maniobres dels avions d'extinció d'incendis forestals.

Els agents de Medi ambient ja no poden presentar les denúncies al Registre General de la comunitat, com han fet des de fa dècades. Així ho ha ordenat el secretari general de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de la qual actualment depèn aquest cost, Miguel Obrador, mitjançant una instrucció datada el juny.

El pop roquer no es podrà pescar a Mallorca a partir d'aquest cap de setmana fins al 31 de juliol, una prohibició que durarà del 15 de juliol al 15 d'octubre a les Pitiüses. "La veda serà aplicable a qualsevol modalitat de marisqueig o pesca marítima a fondàries inferiors a 50 m", assenyala l'ordre del director general de Pesca, Antoni Grau. En canvi, les embarcacions que pesquen a partir de 50 metres de profunditat, principalment les d'arrossegament, podran capturar pops sense problema –aquest sistema de pesca no discrimina els exemplars que agafa.

Miquel Oliver, responsable de l’empresa de treballs forestals que du el seu nom, acaba de fer net un pinar a la serra de Tramuntana i explica que la vegetació passava fins a tres metres per damunt del seu tractor, un dels grans, de més de tres metres i mig d’alçària. “Imagina’t el que hi havia”, comenta “així i tot, ha vingut una persona a queixar-se, del xalet del costat, perquè estàvem fent net el pinar, i jo li he dit que el que ha de fer és donar gràcies a Déu que el veí ens ha contractat perquè t’haurà salvat el xalet si hi ha un incendi”, assegura. Oliver coneix profundament la Serra, ja que la treballa tant com a pagès com amb la seva empresa de gestió forestal i no entén aquestes queixes perquè “la realitat és que la Serra està abandonada i hem de començar a entendre que si hi ha un pinar, ha d’estar net, i més si és devora les urbanitzacions. Quan veuen un incendi per la tele tothom plora, però quan fas net molta gent no ho vol entendre”, explica preocupat.

El Govern ha publicat aquest dimarts en el BOIB la declaració de sequera agrària que el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va signar divendres –el document assenyala que aquesta situació va començar l'1 de setembre de 2023. D’aquesta manera, els pagesos podran demanar ajudes per fer front a una situació que, si no plou durant la primavera, pot ser crítica una vegada hagi acabat la temporada turística, amb l’increment del consum d’aigua que impliquen milions de visitants –17,8 de persones varen visitar les Balears al llarg del 2023. “El dèficit de precipitacions des de setembre ha afectat greument diversos sectors agraris de tots els municipis de les Illes Balears, especialment el sector de la ramaderia”, diu la declaració, que remarca que la situació suposa “una amenaça per a la viabilitat i continuïtat de les explotacions de bestiar oví, caprí, boví i porcí en extensiu, atesa la falta de disponibilitat d’aliment”.

La Direcció de Qualitat Agroalimentària i Producte Local ha fet aquest 2023 un total de 75 controls oficials a través d'Internet, que han comportat l'inici de 44 expedients sancionadors. Aquests controls han donat resposta a les denúncies presentades pel sector agroalimentari, així com als controls d'ofici que s'inclouen en la planificació anual del mateix servei. Des d'aquest departament de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, s'ha explicat que les infraccions detectades corresponen a un ús fraudulent de noms geogràfics de les Illes Balears en la comercialització de productes alimentaris, que fan creure al consumidor que els productes publicitats provenen dels productors de les Balears, quan realment no és així.