Partits de l'oposició del Consell de Mallorca, en concret el Partit Popular (PP), El Pi, i Ciutadans, demanaran en el ple del Consell d'aquest dijous més control als centres d'Infantil. Així ho han dit durant la roda de premsa d'aquest dimarts, on també han criticat que l'anunci de la Conselleria de Salut de fer tests PCR massius a les residències és una mesura que "ha arribat tard".

“Pot anar-se’n a la merda ja el 2016?”. Així d’indignada va reaccionar a través d’una piulada a Twitter la cantant Madonna sobre la mort de George Michael. I és que el 2016 ha estat un any intens i fatídic amb la desaparició de grans icones de la música, com David Bowie, Prince i Leonard Cohen. Però també han mort actors i actrius, com la recent defunció de Carrie Fisher i l’italià Bud Spencer; personatges de la història contemporània, com Fidel Castro, i polítics espanyols, com Rita Barberá. També en el món de l’esport han finat Johan Cruyff i Luis Salom.

“Les emocions, tant per allò bo com per allò dolent, també circulen per les xarxes socials digitals”. Això diu el professor de Comunicació i Periodisme de la Universitat de Lleida, Miquel Pueyo, en explicar la gestió que feim dels nostres sentiments en la comunicació digital a través de les nostres identitats. En aquest sentit, la mort ha estat un tema tabú pel que fa a la gestió digital d’aquelles persones que han finat físicament però les identitats de les quals es mantenen encara a la gran xarxa d’internet.

365 dies Llull. És un bon moment per fer balanç de les activitats dedicades al 700è aniversari de la mort del beat: publicacions, conferències, música, cursos, ponències, congressos, rutes, exposicions, escultura, arts visuals, arts escèniques... Totes les arts que han format part d’aquest any de difusió de l’autor mallorquí més estudiat.

Porreres 1936 és el títol de l’espectacle de la companyia Trenta-6 Teatre que durant la tardor s’ha presentat a diversos pobles de Mallorca i que a partir del llibre Desfilades de dia, afusellaments de nit, de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras, narra amb música i paraula la crueltat d’uns episodis de la Guerra Civil al poble de Porreres, que acabà amb la vida de molts veïns simplement per pensar i actuar de manera diferent de la dels qui imposaren les seves fòbies a sang i foc, tot en nom de Déu. El relat teatral es basa en la quinzena de porrerencs republicans detinguts i traslladats a Manacor (15 agost de 1936), on foren afusellats sense cap mena de judici i cremats a una pira humana. Altres ho serien a Palma setmanes després.

Durant les primeres setmanes del que encara era un conflicte intern a Podem no hi havia dubtes sobre l’arribada d’un altre membre de la formació a la presidència del Parlament en cas que Xelo Huertas dimitís o hagués de deixar forçosament el càrrec.

Jaume Matas i Maria Antònia Munar ho van ser tot dins la política i la societat illenca. En els anys d’opulència econòmica, ells tenien el poder i eren capaços de veure normal una despesa de més de 350.000 euros per sortir a una foto amb la reina Sofia o de 100.000 euros només en la presentació d’un macroprojecte. Ell, com a ministre de Medi Ambient, president del Govern i del PP balear, i ella, com a presidenta del Consell de Mallorca, del Parlament balear i del seu partit, l’extingida Unió Mallorquina, van coincidir en nombrosos actes. Enguany, ambdós han trepitjat de nou els jutjats, cada un acusat de delictes diferents en distints casos...

Allò de morir d’èxit ha deixat de ser una frase feta per espantar mals auguris. D’advertència ha passat a realitat. Fa temps que les Balears no treuen profit -ni econòmicament ni socialment de l’increment de turistes-. Ho diu la Fundació Impulsa, independentment i poc sospitosa de rebutjar la principal -pràcticament única- indústria de l’Arxipèlag. Un ciutadà de les Illes guanyava l’any 2000 una mitjana 28.163 euros. El 2014 no assolia els 23.000. Una pèrdua del 18% de la renda real, resultat de comparar el Producte Interior Brut per càpita durant els darrers anys agafant els preus constants de 2010. No hi ha cap regió europea que hagi patit un procés negatiu tan intens, tot coincidint amb un període en què el nombre de turistes ha augmentat constantment. La corba descendent de la renda per habitant que sembla no tenir. Amb les estadístiques laborals a la mà, la població ocupada en el sector turístic creix de manera similar al nombre de turistes, segons l’Enquesta de Població Activa, però el cost salarial mitjà per treballador baixa. El turisme genera treballadors... pobres.

Ni l’aprovació dels pressupostos de la Comunitat per al 2017 ni l’esborrany de reforma de la Llei del turisme per regular el lloguer turístic; la darrera notícia de l’any ha estat la decisió de Podem d’expulsar de la formació la diputada Montse Seijas i la presidenta del Parlament, Xelo Huertas.

“Quan va succeir el cas de la meva filla no existia cap classe de protocol. Vam anar al centre, sense guies ni normes. Hi vam anar de cor”. Així s’expressà Àlex, el pare d’Emsa, una nina que va néixer amb el sexe masculí però que no s’hi sent. Aquests dubtes, però, enguany s’han pogut esvair: el Govern balear aprovà el mes de novembre un protocol ‘trans’ amb l’ajuda d’entitats com Chrysallis i Ben Amics. Aquest és un dels dos protocols que ha engegat la Conselleria d’Educació per fer front a problemàtiques als centres. L’altre se centrà en el bullying.

Un dels casos més rocambolescs just en començar el curs educatiu. Enmig del caos originat, una nina. I una escola. I una família. I un advocat mediàtic. Dia 7 d’octubre un conegut diari de les Illes publicà l’inici del que seria una història llarga i absorbida mediàticament.

Jaume Matas se’n va anar tot sol; José María Rodríguez, no. El totpoderós, i aparentment intocable, president del PP de Palma va dimitir dia 4 de juliol envoltat de tots els presidents de districte de Ciutat i del seu equip de confiança. Una vintena de persones que van acomiadar l’home que havia controlat la formació els darrers 20 anys amb una ovació molt sentida. Emocionat i amb la veu trencada, Rodríguez va reiterar la seva innocència i es va proclamar “indefens” davant la justícia. El veterà dirigent va poder esquivar el cas Andratx i les diverses causes sorgides del segon Govern Matas, en el qual va exercir com a conseller de l’Interior, però la presumpta corrupció policial a Palma el va tombar en només cinc dies.

El 2016 serà tristament recordat per ser l’any en què les Balears han encapçalat unes estadístiques que no haurien d’existir; o més ben dit, els fets que les originen no haurien d’existir. Sis dones mortes. Sis persones assassinades a les mans d’homes que es creien éssers superiors, amb el poder de decidir posar punt final a la vida de les seves parelles o exparelles.

“Aquest és el discurs més difícil de la meva vida”. Mig content, mig irònic, Mariano Rajoy celebrava el 26-J la victòria -sense majoria absoluta- d’unes segones eleccions en poc més de sis mesos que pretenien substituir el fracàs electoral del 20-D. Aquell desembre de 2015 es van dur a terme uns comicis orfes de president. I en aquesta frase de Rajoy després de repetir eleccions, envoltat dels seus a Génova, s’amaga la caricatura del que seria tot un llarg procés difícil de bloqueig. Amb situacions difícils al PSOE. Amb dimissions difícils. Amb altres discursos, també, difícils. I amb uns resultats que, ara per ara, encara no es poden qualificar de fàcils. Perquè la maquinària tot just ha tornat a engegar-se. Les eleccions del 26-J van ser, tan sols, un capítol més d’un escenari rocambolesc. Anem per parts.

La Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (Llei de fosses) -que ha permès, de moment, la primera fase de l’obertura de la fossa comuna de Porreres-, la modificació de la Llei de comerç -que redueix de 16 a 10 els festius que poden obrir les grans superfícies-, la Llei d’igualtat entre dones i homes i la Llei contra la LGTBIfòbia són les principals normatives que han impulsat els partits que formen el Govern i que han estat aprovades amb el suport parlamentari de Podem i, en alguns casos, amb el consens polític de la Cambra.

De pactes polítics, n’hi ha hagut de tots colors i se n’han trencat per les circumstàncies més virolades. Ara bé, no se’n recorda cap que estigués a punt d’esclatar per la creació d’una facultat de medicina. A Balears, el projecte ha marcat aquest 2016 que estam a punt de deixar enrere i ha generat una crisi institucional que s’arrossegarà, com a mínim, fins a principis del 2017.

L’aprovació d’una nova ecotaxa va ser una de les mesures més sonades dels Acords pel Canvi que van donar el Govern a Francina Armengol. El fantasma de l’impost aprovat per l’Executiu Antich en el primer Pacte de Progrés (i la seva breu estada pels establiments turístics de l’illa, ja que el PP va anunciar que la derogaria tan bon punt va guanyar les eleccions del 2003) va estar present durant les primeres negociacions entre MÉS, el PSIB i Podem.

El cas Nóos arriba fidel a la seva cita amb els resums de l’any com és habitual des de l’inici de la investigació, el 2010. El 2011 fou el de la imputació d’Iñaki Urdangarin i el 2012, el duc de Palma convertia en icona pop la rampa dels jutjats de l’avinguda d’Alemanya. El 2013 i el 2014 van centrar el focus en la infanta Cristina, imputada, desimputada i imputada de nou, i qui el 2015 va conèixer que definitivament seuria a la banqueta. El 2017 serà l’any de la sentència i, per tant, el 2016 passarà a la història com l’any en què es va jutjar una de les trames de presumpta corrupció més ‘glamuroses’ de la història, el cas que va canviar la percepció generalitzada que es tenia de la monarquia.

Aquest cap de setmana, com que Cap d'Any és diumenge, només es publicarà un ARA Balears.

Encara és molta la gent que s’escandalitza quan es parla de posar límits al turisme. Els arguments que motiven aquesta afirmació són molts, diversos i innegables: saturació d’infraestructures, recursos al límit, degradació dels espais naturals, precarització laboral al sector turístic, societat de serveis sense possibilitats de futur per als joves més enllà de l’hostaleria o la construcció, destrucció d’un territori que cada cop més s’assembla a un parc temàtic, rururbanització, un sòl rústic convertit en urbanització per a lloguer vacacional, privatització del litoral, especulació, corrupció, conflictes de dret d’accés a l’habitatge mercantilitzat per a usos turístics, gentrificació amb desplaçament de residents i comerços habituals per a turistes i comerços per a turistes, etc. I tots aquests arguments van lligats als efectes de la massificació turística i a una economia altament dependent del monocultiu turístic.