“¿És possible avui en dia contemplar des del principi un treball d’equip entre arquitectes, escultors i pintors que doni com a resultat una cohesió cada vegada més estreta?” La pregunta formava part d’una enquesta que es va fer i comentar en el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM), dedicat el 1947 a analitzar la reconstrucció de les ciutats després de la guerra, i el 1949 centrat en la relació entre arquitectura i art. L’enquesta, firmada per l’artista Hans Arp i l’arquitecte Sigfried Giedion, impulsor amb Le Corbusier d’aquest fòrum de debat de l’arquitectura racionalista que es va celebrar entre el 1929 i el 1958, era rellevant. Responia a la necessitat d’aportar alguna cosa més que funcionalitat a les “capses de sabates” que van començar a proliferar per tot Europa, i el món, després de la Segona Guerra Mundial.