La Paz Oriana va néixer l’11 de setembre a les 30 setmanes de gestació. L’objectiu era arribar a la 32, però la hipertensió que la Carina Freces patia prèviament a l’embaràs no ho va fer possible. “Des del principi m’anaven controlant de prop i les últimes setmanes la nena no creixia al ritme desitjat, per la qual cosa vam haver d’avançar el part”, recorda. En el moment de donar a llum la seva filla –la primera per a ella i el seu marit– la Carina diu haver-se sentit superada: “Tot era nou i no tenia ni idea de com tenir cura d’un nadó, encara menys sent prematura”. Afortunadament, la petita va anar millorant a poc a poc. “El primer que vam fer és practicar el pell amb pell amb ella a través del mètode cangur”, recorda la Carina, que ja fa un mes que la petita és a casa. L’equip de l’UCIN (la unitat de cures intensives neonatals) els hi va recomanar i de seguida van veure que això beneficiava la nena. Arran de la seva prematuritat, ella feia bradicàrdies i el pell amb pell li ajudava a pal·liar-les. “Quan poc després van haver de substituir-li l’alimentació via sonda nasogàstrica per una parenteral, ella s’agitava molt i va tornar a fer bradicàrdies, però amb el pell amb pell es relaxava força”, explica la Carina.

“Estàs bé? Et molesto? Podem parlar? Soc l’Eli, mare del Guillem, un nen prematur”. Amb la màxima dolçor l’Eli Francesch, que porta una bata lila, s’aproxima a l’Imane Aziz, que és a l’UCI de nounats de l’Hospital Josep Trueta de Girona amb la seva primera filla, que tot i néixer a la setmana 37 (al límit de la prematuritat) va pesar només 1,6 quilograms. “Quan em van donar l’alta va ser duríssim perquè marxes i deixes la teva primera filla aquí, estàs preocupada i no és la situació que t’imagines quan et quedes embarassada”, explica la mare, de 35 anys, que fa una setmana que va tenir la nena.