Comencem per la conclusió: la protecció de la sargantana pitiüsa ha fracassat; la invasió de serps –detectades a Eivissa per primer cop el 2003– ha resultat fatídica per a l’espècie animal més emblemàtica de les Pitiüses. A Eivissa, la sargantana ha desaparegut en el 90% del territori; li queden “dos o tres anys”, segons la doctora en Biologia Antònia Maria Cirer, pionera en l’estudi d’aquest rèptil i principal veu crítica amb les polítiques de protecció que ha adoptat el Govern. A la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la sargantana pitiüsa apareix ara mateix com a espècie “en perill d’extinció” i en ràpid declivi, amb una distribució de població “marginal” i “fragmentada”. Sobre el terreny, quasi qualsevol pagès d’Eivissa us dirà que fa anys que no veu cap de les sargantanes que, temps endarrere, poblaven les tradicionals parets de pedra seca, una simbiosi centenària entre els humans i aquests animals.

El GOB ha alertat que la recent "invasió" de serps arribades del continent a Eivissa i Formentera està posant en situació de risc d'extinció extrema la sargantana de les Pitiüses, una espècie endèmica de les Balears. A més, han denunciat que els esforços de les administracions per controlar l'expansió d'aquests ofidis, especialment la serp de ferradura, són "insuficients" i el futur de la sargantana "es preveu molt negre".

A la darrera versió del Llibre Vermell de les Balears hi ha 170 plantes amenaçades, és a dir, que reuneixen algun criteri dels establerts per la Unió Internacional de la Conservació de la Naturalesa per ser considerades en perill d'extinció. La majoria són plantes desconegudes per la població en general. Aquest és el cas de la Diplotaxis ibicensis i la Silene migjornesis, que, per no tenir, no tenen ni nom popular. Es tracta de plantes que són "endèmiques, rares i amb una distribució molt reduïda a l'espai". Aquest tipus de plantes, explica la biòloga Joana Cursach, habitualment no tenen nom popular, perquè n'hi ha tan poques i a tan pocs llocs que la gent no les coneix. Aquesta situació està canviant per a la migjornesis i la ibicensis, ja que ara són les protagonistes del projecte BioLitoral de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Imedea i el Real Jardín Botánico de Madrid.