Després d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

El govern espanyol té garantit, aquest cop sí, salvar el decret de mesures socials i econòmiques que va aprovar al desembre i que Junts, el PP i Vox van tombar dimecres passat al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el partit de Carles Puigdemont. I també ho ha confirmat Míriam Nogueras, portaveu de Junts, posteriorment, en una roda de premsa. Ara bé, amb un advertiment que no és nou per part dels juntaires: "No estem aquí per aprovar el programa electoral del PSOE". De fet, Nogueras ha fet gala d'haver "aguantat la posició" amb el seu no de la setmana passada al decret òmnibus –"ja és història", ha assegurat– i s'ha refermat en el fet que a partir d'ara seguiran amb la mateixa dinàmica perquè no formen part de "cap bloc espanyol": "Anirem peça a peça".

Al Congrés ningú vol ser menys que ningú, sobretot quan es tracta de negociar qüestions econòmiques amb el govern espanyol. En el cas de Junts i ERC, això és una realitat que fa temps que es fa visible cada cop que hi ha un tema important sobre la taula: des de la senda d'estabilitat (els objectius de dèficit i deute), fins als pressupostos generals de l'Estat per al 2025.

El consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats del 17-A. Aquest seria un altre dels gestos del PSOE amb Junts per acostar posicions, després que aquest dimarts s'aturés la votació de la senda d'estabilitat per negociar-la amb la formació de Carles Puigdemont. Dijous es reactiven les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol, amb l'aprovació dels plans de treball. I, tal com ha avançat el mitjà The Objective i ha confirmat l'ARA, hi figura la petició de documentació classificada relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils que, en principi, el ministeri de Defensa no tindria objeccions per revelar. "No tenim res a amagar", asseguren fonts properes a la ministra Margarita Robles.

Comencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

Després d’unes primeres hores de desconcert i indignació pel vot contrari de Junts a la llei d’amnistia el dimarts, que en un primer moment van viure com una humiliació, els diputats socialistes han acabat la setmana amb l’autoestima una mica més alta. Per quin motiu? Doncs perquè per primera vegada des de les negociacions de la investidura els socialistes creuen que s’han plantat davant de Junts i li han ensenyat els seus límits. “Per primera vegada hi ha la sensació que Junts no se n’ha sortit amb la seva pressió i que la paella pel mànec la tenim nosaltres”, explica un diputat socialista.

En només 10 setmanes, 76 dies concretament, el PP ha passat de la depressió més absoluta, quan Pedro Sánchez va ser investit president del govern, a una situació que s'assembla molt a l'eufòria després de la jornada de dimarts al Congrés i el vot contrari de Junts a la llei d'amnistia. El motiu és que ni en el millor dels seus somnis haguessin pogut preveure un guió tan catastròfic per al PSOE en l'inici de la legislatura. I ara han de fer veritables esforços per dissimular els somriures als despatxos del carrer Génova. "Junts li ha trencat el relat a Sánchez, es demostra que així no es pot governar", explica un membre de la direcció popular. "Nosaltres ja vam dir que era una bogeria intentar governar amb Junts i ERC a la vegada, quan són dos partits que competeixen a Catalunya, amb Bildu i el PNB, que ho fan a Euskadi, i amb Sumar i Podem en plena guerra civil", afirma visiblement satisfet aquest dirigent.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, atén l'ARA després del cara a cara del president espanyol, Pedro Sánchez, i l'expresident Carles Puigdemont a Estrasburg.

Una de les condicions imprescindibles perquè l'expresident Carles Puigdemont signés l'acord amb el PSOE era encetar una negociació sobre la resolució del "conflicte polític" amb Catalunya, amb la presència d'un mediador internacional. Aquest dissabte està previst que aquestes converses engeguin a Suïssa amb l'aixopluc d'una fundació dedicada a aquesta tasca, el Centre pel Diàleg Humanitari Henry Dunant, amb una llarga trajectòria en la resolució de conflictes bèl·lics i que no és aliena a la situació espanyola: ja va participar en el desarmament d'ETA i a finals del 2018 i principis del 2019 ja va assessorar Junts i Esquerra en el marc de la Declaració de Pedralbes, el primer cop que el govern espanyol –ja presidit per Pedro Sánchez– va parlar de "conflicte" en un document oficial. Ara bé, a què es dedica aquesta entitat? Qui hi haurà a la taula de negociació? I quina serà la seva funció?

Com que l’amnistia, Rodalies i la condonació del FLA ja els havia pactat ERC, com que el català al Congrés ja estava amortitzat, el trumfo més gran que podia presentar Puigdemont del seu acord d’investidura amb el PSOE era o bé una pujada de preu en la concreció de l’amnistia o bé l’oficialitat del català a les institucions europees. Per l’amnistia haurem d’esperar i tot indica que incloure el lawfare –l’ús de la justícia per perseguir adversaris polítics– és a la pràctica tècnicament molt difícil: a més, vista la reacció en massa de la judicatura, costarà molt d'aplicar, sigui quin sigui el redactat final de la llei. Puigdemont trigarà encara anys a poder tornar.