Austràlia és un destí per a molts joves catalans que acaben els estudis i tenen ganes de viatjar, aprendre anglès i treballar. És el cas d'en Joan Escolà, que té 21 anys, està a punt d'acabar el cicle superior de màrqueting i publicitat i ja té la immensa illa del Pacífic entre cella i cella. A diferència d'altres joves, però, abans de decidir si s'embarcava en aquesta experiència va haver de consultar amb el seu hepatòleg de referència si ho podia fer.

Pas de gegant en la ciència dels trasplantaments. El cap de setmana passat, un hospital de Boston, als Estats Units, va aconseguir un fet fins ara inèdit: trasplantar un ronyó de porc a una persona viva. Dissabte, Rick Slayman, un home de 62 anys que pateix una malaltia renal en etapa terminal, va ser intervingut per rebre un ronyó de porc modificat genèticament. L'operació, que s'ha anunciat aquest dilluns, es va fer a l'Hospital General de Massachusetts. Abans d'aquesta intervenció s'havien fet altres intents: en una dona en mort cerebral a qui li van trasplantar un ronyó de porc a Nova York l'any 2021 i en micos vius.

El mes de març passat, el Criatures es feia ressò del programa Sol Solet, impulsat per l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron i que permet que les criatures ingressades a la unitat de cures intensives (UCI) puguin sortir uns minuts a l’exterior perquè els toqui l’aire i la llum natural. Aquell dia vam conèixer i explicar el cas de la Beth, que feia 16 mesos (un dels ingressos més llargs que hi ha hagut mai a l’UCI pediàtrica del centre) que esperava un trasplantament de cor. Quatre mesos més tard, ens retrobem amb ella i la seva família. La petita, de dos anys, té un cor nou, se la veu alegre, ha començat a parlar, a caminar i a menjar autònomament i ja dorm a l’habitació de casa seva. Una història de superació que recull tot el ventall d’emocions possibles, encapçalades per la perseverança i l'acompanyament de la Sara Batllosera i en Gerard Badosa, els seus pares.

Les cirurgianes es miren el pàncrees endormiscat que acaben de cosir a la pacient. És el moment més delicat de l’operació. La doctora Joana Ferrer, especialitzada en trasplantaments pancreàtics de l’Hospital Clínic, retira la pinça que talla la circulació de la sang en el tram de l’artèria on s’han empalmat els vasos sanguinis del nou òrgan. El pàncrees ha d’adquirir un to rosat. Són les dues tocades de la matinada i la sang omple la cavitat abdominal. L’òrgan es reactiva després de sis hores de letargia en un nou cos. A partir d’ara, la Núria té dos pàncrees. La meitat de la feina està feta, però encara queden quatre hores al quiròfan. Necessita un trasplantament renal i també tindrà un ronyó de més. Quan es faci de dia, la vida de la Núria canviarà radicalment. Ella mateixa ens ho confirma mesos després de la intervenció.

L’Ale Calfa no menjava prou ni creixia al ritme que havia de créixer. Va néixer el maig del 2020 com un nadó aparentment sa. Abans que fes un any de vida, però, les visites a l'ambulatori i a les urgències de l'Hospital Trueta de Girona van ser recurrents. El nen seguia sense créixer, estava irritable, pàl·lid. "Quan me'l posava a sobre per donar-li el pit, sentia que el seu cor anava a un ritme exagerat, el podia notar sobresortint de la roba", recorda la Judit, la mare. Ningú no era capaç d'explicar-los què tenia malgrat les múltiples proves que li feien.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

L'Hospital Universitari de Son Espases ha fet el primer trasplantament de fetge de les Balears a un home de 53 anys, que ja s'està recuperant a casa seva. Segons ha explicat en una roda de premsa el director gerent del centre, Josep Pomar, en l'operació hi han participat més de 50 professionals i ha assegurat que ha estat una operació "exitosa". Per dur-la a terme, han estat assessorats per l'Hospital Clínic de Barcelona.

L'hospital Son Espases ha duit a terme aquest divendres el primer trasplantament hepàtic a les Illes Balears. Segons ha informat la Conselleria de Salut, una vintena de professionals del centre han participat en l'acte quirúrgic, que ha tingut la col·laboració de professionals de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Al Lleïr van diagnosticar-li una malformació cardíaca congènita poc comuna, hipoplàsia amb estenosi de venes pulmonars, quan tenia dos mesos. Aquesta patologia comportava que els pulmons no es desenvoluparien del tot i que les venes eren estretes de naixement, de manera que corria el risc d'acabar tenint problemes severs per respirar. De seguida el van operar per eixamplar-li les venes i afavorir que la sang arribés als pulmons per oxigenar-se. Però amb això no n'hi havia prou: la seva única solució era un trasplantament pulmonar. Aquesta intervenció, però, és molt excepcional en edats pediàtriques i, de fet, s'ha fet molt poques vegades a Europa. Però la primavera passada l'equip de cirurgia toràcica i trasplantament pulmonar de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona s'hi va atrevir, i no només li ha canviat la vida al Lleïr, sinó que també ha obert la porta a una tècnica pionera en el camp de la cirurgia pediàtrica: van extreure els pulmons del donant, també un nadó de dos anys, en aturada cardíaca controlada. Aquesta intervenció és la primera d'aquest tipus que es fa a l'Estat en un menor de 24 mesos.

És conscient que la vida (i la medicina) li ha donat una "segona oportunitat". El Jordi Soriano, de 51 anys, és la primera persona de l'Estat a qui li han fet un trasplantament pulmonar després que el covid, que va contraure en la tercera onada, li deixés els pulmons inservibles. El Jordi va emmalaltir al mes de febrer. Tota la família es va contagiar, però, a diferència d'ell, van ser casos lleus. El Jordi, en canvi, va passar, en qüestió d'hores, de desplomar-se a casa a estar ingressat a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge, on va ingressar amb una pneumònia bilateral. El van haver de connectar a un dispositiu d’oxigenació de membrana extracorpòrea (ECMO), una tècnica molt invasiva que realitza la funció respiratòria i que es reserva per als pacients més greus: un 2% dels malalts de covid. El Jordi va estar quatre mesos connectat a l’aparell –ha estat 127 dies a l'UCI–, sense poder parlar però conscient de tot el que passava al seu voltant. Passaven els dies i els seus pulmons no milloraven, havien perdut tota funcionalitat i l’única possibilitat de supervivència era el trasplantament pulmonar que li van realitzar fa menys d'un mes a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on el van traslladar des de Bellvitge.

L'Hospital Clínic ha sigut el primer centre de l'Estat a realitzar un trasplantament d'úter. La intervenció es va fer el 5 d'octubre gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra. La receptora va néixer amb la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta 1 de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. En aquest cas la receptora va ser l'única candidata compatible de les 30 que es van presentar. El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d'intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, però també es tenen en compte altres criteris, com ara tenir una donant adequada. "Havien de ser famílies emparentades, i una condició per ser donant és haver tingut fills prèviament -per assegurar que és viable- i que hagin nascut a terme i que l'úter no hagi patit cap problema o cirurgia, i tampoc una cesària", ha explicat Francesc Carmona, cap del servei de ginecologia del Clínic.

La Judit no va mentir mai a la seva filla: quan l'Íria començava a preguntar-se per què havia passat per quiròfan, li deia que els seus òrgans no funcionaven bé i s'havien de canviar. Amb només cinc mesos de vida, la nena va necessitar un trasplantament de cor del qual no té cap record. Però fa només un any, quan ja en tenia 9, va tornar a passar per la sala d'operacions. Aquest cop, per a un trasplantament simultani: necessitava urgentment un fetge i un ronyó per sobreviure.

Només té vuit mesos i no arriba als sis quilograms de pes, però la Roma ja sap que és aferrar-se a la vida. Va néixer amb una malaltia rara, la síndrome d’Alagille, que li provocava una cirrosi hepàtica accelerada i posava en risc la seva vida. Gràcies a la donació del fetge d'un altre infant, l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron ha pogut salvar-la. També la Naroa, que té 13 anys i patia tirosina, pot viure com qualsevol noia de la seva edat. Abans tenia una dieta molt restrictiva i no podia ingerir proteïnes. Ara li han trasplantat un tros de fetge del mateix donant de la Roma i pot, progressivament, començar a menjar-ne. Un sol òrgan, i l'altruisme d'una família, ha canviat el futur d'aquestes nenes.

El nombre de donants d'òrgans ha crescut a les Balears fins al 47% de gener a maig, la qual cosa suposa el segon major augment a escala estatal.

L'Hospital Universitari Son Espases ha registrat quatre donacions d'òrgans en només sis dies. Provenien de pacients difunts, tres dels quals presentaven mort encefàlica i un asistòlia controlada.

L'Hospital Universitari Son Espases ha dut a terme enguany 54 trasplantaments renals, el nombre més alt registrat mai. En dos casos el ronyó ha estat procedent d'un donant viu, generalment un familiar del pacient receptor.

L'Audiència de Barcelona jutja aquest dimarts un pare i dos fills d'un clan familiar serbi acusats d'haver intentat comprar un ronyó a un indigent per a un dels germans que necessitava un trasplantament. La Fiscalia els demana 11 anys de presó.

Patrick Hardison, un bomber de 41 anys dels Estats Units, s'ha convertit en el receptor del trasplantament de cara més complet fet mai a tot el món, segons informa Reuters. L'home va ser intervingut l'agost passat al New York University Langone Medical Center durant prop de 26 hores per un equip mèdic format per 150 persones, i gràcies a l'operació ha pogut recuperar la visió.