Les protestes davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid i en altres ciutats espanyoles ja fa més de dues setmanes que duren i hi ha hagut temps perquè se les compari amb les manifestacions del Procés. Encara que es tracti d’un moviment que respon a la dinàmica d’acció-reacció Catalunya-Espanya, les comparacions estan fora de lloc.

De nacionalistes n’hi ha de molts tipus. Hi ha els acomplexats, els que es tapen les orelles per no sentir la música de fora, els que obren les finestres, els acostumats, els no acostumats, els que volen i els que dolen. El nacionalisme del rei d’Espanya pot ser conjuntural, arrauxat, ofès, dubtós, magnificent o impostat. Recordem que amb la mare es comunica en anglès, no pas en la llengua de l’imperi, i diria que la llengua que parlis amb qui t’ha dut al món significa alguna cosa. No ho veig ni bé ni malament, això de l’anglès, eh? El meu escriptor preferit, Vladímir Nabókov, rus tot ell, va escriure tota l’obra en anglès, i després ell mateix la va traduir a la llengua materna. Els reis, ja se sap. Es casen per interès i de llengües maternes n’hi ha moltes. Per cert, dic “qui t’ha dut al món” no pas dient qui t’ha parit, que també, sinó qui t’hi condueix. Aquell o aquella que et fa de pare o de mare.

Una persona gran no s’embolica amb una bandera i es posa a bramar espontàniament amb els ulls fora de les òrbites com si fos víctima d’una agressió o d’un atac de nervis si no percep una amenaça al seu ordre cognitiu més profund. I el mateix passa amb els que van al carrer Ferraz a resar el rosari o cridar “¡Guardia Civil, recuerda tu fusil!” O amb els tres agents suspesos pel ministeri de l’Interior perquè s’han mostrat disposats a “vessar sang” per Espanya.

Els aldarulls a Madrid contra l’amnistia i el PSOE d’aquesta setmana han evidenciat que la dreta ha tret tota l’artilleria al carrer per escenificar el rebuig als pactes de Pedro Sánchez amb l'independentisme per ser investit. "Sánchez, traïdor", "Partit socialista, colpista" i "Unitat nacional" han estat algunes de les proclames a les manifestacions a Ferraz, davant la seu del PSOE, i a Barcelona, on les concentracions han estat molt més minoritàries i sense xocs amb la policia. En les dues, però, s’hi han vist salutacions o símbols feixistes i crits contra la immigració, la religió musulmana i la mateixa Constitució. A Madrid, la tensió ha escalat amb batalles campals entre agents i manifestants, càrregues i detinguts per desordres públics. Són imatges que contrasten amb mobilitzacions anteriors, on qui rebia la pressió policial eren manifestants d'esquerres, com al 15-M, o independentistes, com va passar a les protestes a Urquinaona contra la sentència del Procés. Està l’extrema dreta prenent les regnes de la mobilització al carrer?

Mentre a Brussel·les el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, segueix negociant amb l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont la llei d’amnistia, a Madrid s'ha desfermat el caos aquest dimarts al vespre amb una manifestació ultra contra el pacte entre els socialistes i els independentistes i, en concret, contra el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. “A prisión”, “Viva Franco”, “Que te vote Txapote”, "Marlaska maricón" o el Cara al sol són alguns dels lemes que s'han sentit a la manifestació, tot i que els aplegats en la protesta també han cridat consignes en contra del rei Felip VI, de la Constitució i, fins i tot, del Papa de Roma, que aquesta setmana s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.