Les malalties neurodegeneratives són una de les grans amenaces de la salut, perquè l’augment de l’esperança de vida de les últimes dècades ha fet que cada cop més gent arribi a l'edat en què aquests trastorns són freqüents. Sense anar tan lluny, la degradació progressiva del cervell -i el deteriorament de les capacitats cognitives que comporta- afectarà més o menys tota la població que visqui prou anys. Així doncs, per envellir millor és important saber com influeix el pas del temps en el cervell. Per exemple, quines parts es veuen més afectades. Precisament, un article publicat a la revista Science Advances proposa que les zones del cervell que ens diferencien dels altres primats són també les primeres que envelleixen.

El D.S., de 85 anys, va tenir mala i bona sort. L’estiu passat va ingressar a l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona, per sotmetre’s a una intervenció per extreure’s una pedra de la vesícula que feia mesos que li feia la guitza. Abans, però, havia passat una pneumònia i havia estat un temps prenent antibiòtics. La cirurgia va anar rodada i al cap de dos dies el van enviar cap a casa. Tanmateix, al cap de poc van començar els problemes: es va començar a sentir malament i a tenir molta febre. De nou a l’hospital, i després de fer-li diverses proves, li van detectar que tenia una infecció bacteriana que molt probablement havia contret al quiròfan.

Fins ara, per trobar els gens específics involucrats en un càncer, la comunitat científica ha comparat el genoma de persones que pateixen aquesta malaltia amb les que no. "Però això és com comparar un Fiat 600 amb un Ferrari: ajuda, perquè tots dos són cotxes, però per entendre l'enginyeria real que s'hi amaga també caldria incloure en la comparació els cotxes de cavalls", planteja el professor d'investigació Icrea i catedràtic de genètica de la UPF Arcadi Navarro. Amb la malaltia humana, diu, passa igual. Perquè hi ha espècies que també pateixen càncers o que no en pateixen mai i que viuen molts més anys que els humans. "Per identificar allò que ens fa únics, no podem només mirar-nos entre nosaltres perquè, en essència, som massa iguals", argumenta l'investigador. Per això, el consorci internacional Zoonomia proposa ampliar el focus i, per fer-ho, ha publicat aquest dijous a la revista Science el recurs comparatiu de genomes –el conjunt de gens que ens formen– de mamífers més gran del món. Amb el recull de tot el material genètic de 240 espècies, els investigadors han aconseguit identificar les diferències que hi ha en l'ADN, concretament en les regions reguladores d'aquest ADN, i que poden arribar a desencadenar malalties o disfuncions greus.

L’ase és un personatge clau –tot i que cada vegada més marginat– de la història de la humanitat. En altres èpoques venerat, aquest animal ha sigut objecte de burles durant tant de temps que la paraula ase vol dir “curt de gambals”. Els burros i les feines que fan són fonamentals per a la subsistència de la població als països en desenvolupament, però en altres bandes gairebé han desaparegut.

La ciència ha descobert un error en el nostre ADN que pot haver ajudat a diferenciar el cervell dels nostres avantpassats dels neandertals i altres parents extints. La mutació, que va sorgir fa centenars de milers d'anys, estimula el desenvolupament de més neurones a la part cerebral que fem servir per als processos mentals i els pensaments més complexos, segons un estudi publicat a Science. "El que hem trobat és un gen que sens dubte contribueix a fer-nos humans", diu Wieland Huttner, neurocientífic de l'Institut Max Planck de Biologia i Genètica Cel·lular Molecular de Dresden, Alemanya, i un dels autors de l'estudi.

La salut depèn, entre molts altres factors, de la dieta. Per això hi ha dietes per a tots els gustos. Moltes estan mancades de base científica demostrada i poden ser nocives per a la salut. Nogensmenys, també n’hi ha algunes que compten amb un suport científic sòlid però que sovint, per seguir-les bé, cal comptar amb un bon assessorament. Fa temps que es parla de la restricció calòrica com una dieta que, aparentment, permetria millorar l’estat general de salut. Una de les seves principals característiques és limitar la ingesta energètica sense disminuir l’aportació de nutrients essencials.

10.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000. Un nombre força gran, oi? Doncs es calcula que aquesta és la quantitat de virus que hi ha repartits per tots els oceans del planeta. No és fàcil fer-se una idea d’aquest nombre. Es pot provar, això sí, amb algunes equivalències. Si es posessin tots en una bàscula, pesarien igual que 75 milions de balenes blaves. I si es col·loquessin un darrere l’altre farien una fila de 42 milions d’anys llum, és a dir, unes 400 vegades la Via Làctia. Tot això impressiona molt però es tracta de nombres tan incommensurables que potser no diuen gran cosa per si mateixos. El que sí que és il·lustratiu és la troballa que ha publicat recentment a la revista Science un equip d’investigadors encapçalat pel microbiòleg Matthew Sullivan, de l’Ohio State University: han descobert més de 5.500 noves espècies marines de virus d’ARN.

A finals de juliol del 2003, la revista nord-americana de gastronomia Gourmet va enviar l’escriptor David Foster Wallace al famós i multitudinari Festival del Llamàntol de Maine. Esperaven una crònica lúcida i divertida a l’estil d’Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer, en què anys abans havia narrat la seva experiència en un creuer. Tot i que el reportatge Contempleu el llamàntol -que es pot llegir al recull Heballat (breument) la conga, editat per Periscopi i traduït per Ferran Ràfols- comença d’una manera semblant, sense abandonar la lucidesa i la capacitat de divertir el lector, la ment penetrant de Foster Wallace crea una teranyina narrativa i analítica capaç d’enganxar els lectors gurmets fins que aborda la incòmoda qüestió que li sembla més important del festival: ¿està bé bullir viva una criatura sensible només perquè n’obtindràs un plaer gustatiu?

El cervell és probablement la característica més distintiva dels humans, el que ens diferencia sobretot de la resta d’animals. És tres cops més gran que el dels nostres parents propers, els ximpanzés, consumeix el doble d’energia en estat de repòs que el dels altres primats i les seves capacitats són úniques. Encara no entenem què fa que el cervell humà sigui tan especial, malgrat els anys que portem estudiant-lo. Recentment, una eina nova ens permet entendre’l millor: els minicervells cultivats al laboratori. En experiments recents s’han pogut mantenir vius durant més d’un any, veure que evolucionen d’una manera semblant al cervell d’un nadó i descobrir alguns gens que el fan com és.

Que els homes i les dones són diferents és una obvietat. El que és realment difícil és identificar i quantificar aquestes diferències des d’un punt de vista purament biològic i tenir-les en compte per millorar la salut de les persones mitjançant, per exemple, l’optimització de tractaments. Els resultats del consorci internacional GTEx (Genotype-Tissue Expression) que s’acaben de publicar en una sèrie de 13 articles a les revistes Science i Cell, entre d’altresCell, entre d’altres -en els que hi han participat el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau-, posen la primera pedra d’aquesta gran empresa: després de deu anys de recerca s’han identificat diferències en l’expressió de certs gens entre homes i dones en àmbits vinculats a la resposta immunitària, el metabolisme de fàrmacs o el càncer.

La utilització del sistema immunitari per atacar i reduir tumors és una estratègia que ha donat molt bons resultats els últims anys. En principi, les cèl·lules immunitàries –o glòbuls blancs– haurien de detectar els tumors, atacar-los i eliminar-los, però la selecció natural que opera en les cèl·lules de càncer sovint fa que siguin capaces d'esquivar aquests atacs i proliferar igualment. Aleshores el sistema immunitari es pot reactivar o bé amb fàrmacs o bé modificant genèticament les cèl·lules immunitàries. Això últim és el que s'ha fet en la fase inicial del primer assaig clínic que ha permès comprovar que les cèl·lules editades genèticament han persistit durant mesos dins del cos de pacients amb càncer avançat sense provocar cap efecte secundari significatiu. Els resultats de l'estudi, liderat per l'investigador Edward Stadtmauer de la Universitat de Pennsilvània, als Estats Units, s'han publicat a la revista Science.

L''Homo sapiens' va sorgir a l'Àfrica fa entre 300.000 i 200.000 anys, però saber quan va començar la seva dispersió per la resta del món és un complex puzle que es construeix mentre van apareixent noves proves. Ara, el fòssil més antic trobat fora de l'Àfrica, en una cova d'Israel, avança en 60.000 anys la sortida de l'home modern del continent.

La detecció d'ones gravitacionals ha estat nomenat descobriment de l'any per la revista 'Science'. En aquesta descoberta hi va participar el Grup de Relativitat i Gravitació (GRG) de la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, va ser l'únic grup d'investigació a l'Estat que va col·laborà amb l'èxit científic.