Record aquell 16 de gener, fa més de quaranta anys. Érem a la casa de Montuïri i el meu padrí em va dir: “Prepara’t, demà anam de festa”. Vaig córrer cap a ell amb una gran alegria i li vaig demanar: “Anirem a veure els cossiers?”. “No, home, no. Els cossiers són per Sant Bartomeu. Nosaltres anirem a Muro a veure les beneïdes de Sant Antoni”, va contestar. I així va començar la meva primera festa de Sant Antoni. Record una gentada al carrer, la música omplia l’aire, un tractor desbaratava el compàs, els porcs i les porcelles, les guardes d’ovelles que anaven d’un lloc a altre, els cans de bestiar fidels a l’amo i, per descomptat, el capellà beneint els animals. També, que després de la festa vàrem fer un vermut, com altres vegades; vaig menjar la meva tapa de calamars a la romana i vaig beure el meu tassó de pinya.

De Crist en pèl a ser un cap de fava amb orelles. D'expressions mallorquines completament genuïnes n'hi ha moltes. Aquestes dues mencionades continuen molt presents en l'imaginari col·lectiu. Però n'hi ha d'altres que estan més amagades i que potser no coneixes, no recordes o pràcticament han desaparegut. L'ARA Balears ha parlat amb Rafel Perelló, un enamorat del llenguatge propi de Mallorca, per anar un poc més enllà i descobrir (o redescobrir) un bon grapat d'expressions genuïnes per criticar, mantenir a ratlla qualcú o per mostrar disgust. Es poden fer servir en qualsevol situació: en un sopar amb els amics, per escandalitzar la padrina, en l'entorn laboral, amb la parella o amb el veí.

Abans eren de trossos de carabassat i panellets, ara són de llepolies modernes i industrials; llavors acabaven amb una bona patena rodona que duia una figureta aferrada, ara un euro gros de xocolata embolicat amb un paper daurat és el penjaroll final. Els rosaris de Tots Sants, però, tant ara com abans, fan la mateixa funció: fer content un infant, perquè es pengi el rosari pel coll, els seus familiars el retratin i, per acabar, nin, amics i familiars se'n mengin totes les peces, després d'haver-lo arrossegat, el menjar convertit en jugueta, per tota la casa.